Beasts that cling to the straw/Nido de viboras (2020) 108 min.

 Elegant inici de cursa cinemtografica de Kim Yong-hoon que com molts debutants es deu pensar, i aixo deu ser bo, que el seu tema es molt interesant, absorts com estan en el nus de la realitzacio. En aquesta ocasio esta molt ben arropat per els actors ,ara profesionals, que li donen la fluidesa necesaria per ser entenedor. Podriem buscar li parentius amb el cine america tan en la imagineria com en la contundencia de les seves interpretacions. Titol corea que no sembla que el publicitari sapigues ni papa de corea del, sur el que la fa referencia al titol del 48 de Litvak. Un cine que necesita un xic de paciencia per la barreija de generes als que s'adapten magnificament els actors i actrius com Youn Yuh-jung o Jeon Do yeon, Jeong woo seong o Bae Seong-woo. Guanyadora a Rotterdam per lo entretinguda que la va trobar el jurat com a drama, com a trhiller, cine negre, amb els colors blaus i vermells de la Corea sureña. Un grup de dessarrapats van coincidin mentre les seves lligams es desmoronen. Jeon treballa en una sauna, cuida a la seva mare malalta i de repent es troba una bossa amb diners al vestuari. Tae es en un embolic perque la seva novia s'havia fugat amb els diners que ell havia pres a un prestamista. Hi ha un cadaver. Ran esta acorralada entre un marit maltractador Jin, la seva feina com a cambrera, comença una relacio amb un jove amant, Shin, que s'ofereix matar a la seva parella. Fins aqui podeu pensar que us parlo del joc del calamar, pero no, es una seriosa pel.lícula que tenia un titol mes adient i que no s'ha sabut interpretrar.