A Paolo Sorrentino li pasa que els amants del cine sempre confonen davant o darrera de les cameres i els actors de veritat i Paolo ho es, sempre actuan i es nota masa quin paper fan al rodatge. Aqui, en el doble paper, logra bellesa i e mocio sense que s'el vegi afectat per la interpretacio. Tambe es veritat que es el seu film mes calmat, l'edat no perdona, i te uns estirabots felinians molt ben insertats. Un actor director que esta per el film i deixa que la interpretacio fluexi com ell sap. Contingut malgrat ser napolita, formula en l'estil, s'apunta al cine mes sencill i intim de l'epoca daurada italiana. Les seves intencions de buscar la foscor, la ambiguetat, el barroquisme, nomes es torna contra la seva autoria i aclara molt mes la pel.licula deixan lo a ell en la mes miserable dels seus estils. Una tragedia de la seva infancia, per aixo no interpreta tan perque es ell, hi comparteix amb el divertiment. Venecia, Europa i Satellite avalen a aquest oscaritzat guionista, que narra la historia d'un noi, Filippo Scotti al Napols dels anys 80, turbulent pero preparat per acollir l'arribada d'un extraodinari futbolista. Diego Armando Maradona. la llegenda, la sorpresa, la tragedia, la infelicitat, el desti, la familia, l'origen, l'esport, el cine, l'amor i les perdues, posan en solfa la vida d'aquell nen Fillippo que torna a casa per veure el futur. Amb Toni Sorvillo, Lisa Raineri, Teres Sapponngelo i Marlon Jubert son alguns que ballen la musica de Lele Marchitelli. El Pelusa, tambe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario