Yalta la nuit du pardon (2020)89 min.

 Intel.ligent exposicio d'un mon que mai coneixerem ni tan sols una mica sino hi posem molt d'interes. Massoud Bakhsi vol interpretarnos varies ideas que contenen els escrits del Islam sobre la culpa i el perdo. Les lleis fundamentals islamiques, protegeixen al home i el que fa Bakhsi es donar llum a anacronismes i destapar lacres d'una societat molt machista. Una dura pel.lícula, no dura molt, que vol obrir els ulls a un home que dubte de practicar la lapidacio, d'una dona. I en el moment mes alt del film, un cara a cara entre les dos dones protagonistes, (Sadaf Asgari, i Zackie Behbahani) segurament per por, es desinfle i treu el peu, del reality irani. A la actualitat una dona de 22 anys es sentenciada a mort per per matar per accident al seu marit de 65 anys. Nomes la pot salvar la seva germanastre, filla del marit. I tan sols a de fer, d'anar aun programa de televisio i demanar  perdo publicament i en directe. El plato amb els colors de Yalda, que representa l'inici de l'hivern. I va, pero repassant el passat de les dues, cada vegada costara mes perdonar. i acceptar ho. El jurat de la televisio es composa en part del jurat elegit per la justicia per el cas  El jurat de Sundance si que va perdonar tan planol curt. Suposo tambe que per superar la depressio i impotencia que provocan aquest tipus de films internacionals. Conclusio, la lapidacio es barata.

El fotografo de Minamata (2020) 115 min.

 Una historica fotografia de Tomoko Uemura a la banyera el 1971, es d'on estira el fil per fer nos estremir i patejar la conciencia. Un plantejament que malmet la exagerada interpretacio de Johnny Deep, consentida esperem que no dirigida per Andrew Levitas. en el paper del fotograf que era W. Eugene Smith. En aquest entorn queda desdibuixada la figura de Allen Mioko, activista molt important en el moment i que Deep sembla despreciar en tot moment, minimitzant la seva valua i actuacions. Sembla com si Deep no es creies el personatge, afegeix collita propia al que queda com eviden que va pasar i ridiculitza en alguns moments el fotoperiodisme i el mateix Smith. Tot plegat aigualeix els durisims fets narrats per un enorme professional, dels mes venerats de la II Guerra Mundial. El sotrac de la seva fi, agafa a Eugene en un moment que se sent desconectat de la seva societat i la seva carrera. Just a les hores, "Life" l'envia a Minamata, ciutat costera japonesa, amb una poblacio destruida per l'enverenament per el mercuri vessat duran anys per la negligencia industrial. Eugene es va sumergir en la comunitat i les seves imatges donen i posen cara al desastre inhuma escalofrian i que ara es dona a coneixer en tota(?) la seva dimensio. Un altre Xernobil, pero dia a dia.

earwig y la bruixa (2020) 83 min.

 Fluixa adaptacio de  la novela de Dianne Wynne Jones a càrrec de Goro Miyazaki, i ho fa la productora Studio Ghibli per primer cop per ordenador. Tot i estar supervisat per Hayao Miyazaki, nomès te 2 nominacions als premis Annie. No es nota la modernitzacio i queda mes com una animacio antiga especialment la seva narrativa. La seva animacio trepidant, magica i imperfecte, repeticio de els accions, les formes i els colors fan que el film tingui una impressio de vell, antic, amb humitat. Fins  tot l'han comparat amb un pilot per una serie, que per plana i amb pocs significats, no crec que ho arribi a ser, per que es inferior a la princesa Mononoke o el amic de Totoro. En mig de tant desordre, logra retratar als 4 personatges principals, especialment Earwig, que adoraba l'orfenat de Saint Morwald's, quan la majoria de nens l'odiaven. La seva felicitat es completa quan el centre obre les portes a ella i on trovaba tot el que volia. Pero un dia Bella Yaga i Mandrake visiten el centre disfressats dels seus pares adoptius. S'emporten a la noia a la seva casa, plena de joguines, llocs invisibles, llibres per encantaments i per produir pocimes magiques. En comptes de fugir, decideix investigar amb l'ajut d'un gat que nomes fa que xerrar. Entre els dos intentaran demostrar qui es que mana a aquella casa.

El verano de Cody/ Driveways (2019) 83 min.

 Pe.lícula de veritat. Tot es noble i de nou gracies a un nen, Lucas Jaye, Hong Chau i Brian Dennehy i'altres actors impecables, aquets tres molt premiats el 2020. Detalls que posen de relleu el director Andrew Ann i el fotograf Ki Ji Kim. Representa a aquest cinema nord america, pausat, tendre i modest amb que tracten tots els temes d'actualitat del darrer pais denominador del mon.Una petita joia de la que estic molt content i tambe perque ha estat l'entrada 6000 d'aquest blog de l'Scarlett. Despres de la mort de la seva germana, Jennifer Delora, amb el seu fill de 8 anys Cody, s'en van al poble on vivia per arreglar papers i vendre la casa. Mentre la mare neteja tota la porqueria i ho ven tot, el chaval recorre el veinat, fent amics, pero sobretot, coneixent a l'avi Dennehy, amb qui fara una amistad molt especial. Potser el titol "passarel.les" (vies d'acces) era mes adecuat I es el seu. Feliç aniversari Cody.

Mitchell contra las maquinas/Connected (2021) 110 min.

 Film d'animacio energetic que fa somriure fins el  final,. Es una road movie de la familia Mitchell que se'n va de viatge, pero que queda interrumput per una rebelio de la tecnologia que amenaça a l'humanitat. Les maquines tambe protagonistes de la pel.licula de Michael Rianda i Jeff Rowe, encara que maquines tambe saben fer plorar. Critica amb les noves tecnologies, observa pero que serveixen per conectar generacions. Una altre aventura familiar que es consolida en el cine d'animacio. Ritme embogit i manteniment del to en tot moment. Veus principals, Abbi Jacobson, Danny McBride, Maya Rudolph, el propi Rianda, Eric Andre i Olivia Colman

Police (2021) 98 min.

 Allo que alguns pensen que s 'hauria de fer amb els immigrants que no justifiquin el seu exili, i posar los a l'aeroport amb el viatje de tornada pagat, es molt diferent dir ho que fer ho. I d'aixo parla l'inteligent film de Anne Fontaine amb tres policies de la gendarmeria de Paris que s'enfrontaran a l 'ordre de extradicio d'un presoner arab. Basat en la novela de Hugo Boris, presente en 4 capitols les condicions personals de cadascu per entendre la seva presa de la decisio final. Virginie Efira, que acaba de rebre la mala noticia d'una enfermetat greu, se la veu en un ambit familiar feliç, i li canvia la cara per tot el film. Omar Sy, poderos policia que ensenya lluita als companys al gimnas i amb el contacte s'enamora de la valenta policia. Y el tercer de la patrulla, Gregory Gadebois, amb problemes amb l'alcohol, els massatges i els aliments. Despres de diferentes actuacions per mantenir l'ordre en els carrers parisencs, arriba l'hora del trasllat en cotxe policial al avio. Son conscients de que l'extraditat pot ser mort en arribar al seu pais d'origen i aixo origina una serie de opinions morals sobre si deixar lo escapar o no amb totes les consecuencies. Cal destacar l'escarni enmanillat que fa l'estranger per que l' alliberin o al menys no el lliurin a  les seves autoritats. Peyman Moaadi, es el detingut, i son familia dels gendarmes i caps policials Elisa Lasowski, Anne Pascale Clairembourg, Cedrid Vieira i Anne Gaelle Jourdain. Es important en el film la igualtat de feina entre homes i dones. Film amb algunes secuencies violentes, pero en el que no es dispara ni un sol tret, de bones intencions que de tan remarcarles potser al final perden determinacio. Cronica de la practica policial efectiva sobre tot quan parla dels capitols personals.

Charulata(The LOnely Wife) 1964 124 min.

 Guanyadora del Os de plata a Berlin del 1965, es una de les primeres produccions amb sortida internacional de les pel.lícules de la India. Una pre Bollywood, ambientada el segle XIX, quan la India era encara una colonia anglesa, Madhabi Mukherjee es una dona casada de la alta societat bengali que es pasa el dia vestida estirada al llit, jugant a cartes o fent brodats. Esta casada amb un editor de diaris amb els que cobreixen les diferents capas socials. A mes ha heretat una fortuna i el fa servir per convertir una de les seves publicacions per demanar responsabilitats al govern, de fet convertirlo en una eina politica. Coneixedor de les dificultats d'entreteniment de la seva dona, li porta un germa que vol ser escriptor perque l'ajudi i al mateix temps provar si es posa a escriure la senyora que sempre ho havia desitjat. La noia de servei, Sallen Mukherjee, fa poc mes que la mestressa, acompanyar la al jardi, servir el te,..L'editor, Soumitra Chatterjee esta orgullos de la seva posicio benestant encara que compren que no esta prou per la familia. El germa poeta Shyamal Ghoshal no vol casarse, ni tenir fills, per comoditat i deixadesa. Una fotografia en blanc i negre, (Subrata Mitra (B&W), es l'etiqueta que marca tot un cinema d'una epoca i d'un pais que avui, ves li al darrera, amb seus personals productes.

Nadie/ Nobody (2021) 92 min.

 Quan d'una pel.licula comences parlant de la capacitat interprerativa de l'actor principal, (Bob Odenkirk), es que  no saps com començar  el comentari critic. Es pot dir al film de Ilya Naishuller, parlant de violencia que ni ha i moltissima. L'ideoleg es l'actor principal que ja havia pilotat la serie de John WickVaja, tot. Un mafios rus (Aleksey Serebryyakov), preten robar a casa d'un home normal i corrent que te un passat tipus Bourne. Un film d'accio trepidant que agrupa tans soldats a cada encontre o assalt que si inspira una invasio rusa. Cada vegada hi intervenen molt mes qu eun desnonament tal i com els coneixem . La quantitat d'armes que es presenta, supera les que conseguira reduir el president Biden amb la seva prohibicio. L'absurd de la violencia deixa molts forats als cotxes i a les parets. Mencio especial mereixen les matances a les escales, per aprofitar  els replans. Tanta violencia es fa perdonar per el ritme que li donen els protagonistes i sense canviar el registre podran fer se mes "nadies." Bons i dolents fan de tot per que els entenguem, rodeixan a aquest home "normal" i obren el cami a un cinema  de violencia controlada amb un motiu sens dubte superior a "Salvaje". Caldra veure ara si la violencia pot  ser diveritda i vendre. Una nit, uns lladres entren a robar a casa d'una familia corrent. L'home de la casa renuncia a defensar se per evitar se complicacions. Aixo decepciona al seu fill Gage Munroe i a la seva dona, Connie Nielsen, que  a partir d'aquest moment comencen a fer li el vuit. Al final decidira vengarse a lo bestia i li surt el canto mes fosc de la seva complexa personalidad. El pare gran i un amic de color l'ajudaran, Christopher Lloyd, i Michael Ironside. 

Cronica de una tormenta (2020) 85 min.

 Mariana Barassi , amb Gerardo Herrero darrera, ens mostren la lluita per la direccio d'un diari, sembla que prestigios, "El imparcial universo". Cuatre personatges, s'enfrontaran per nominar i ser designats per el carrec de la direccio del diari. En una llarga nit bona de Nadal, on tres d'ells no poden anar a casa per un temporal de neu, abordaran tot els temes puguin influir en el nomenament començan per la capacitat de treball i acaban per les investigacions sexuals mes intimes segons informes demanats per la propietat. Tracten a fons i discutiran cuestions trascendentals per la vida, com l'amor, la feina, el sexe  i la mort. Interessant pel.lícula que com els mateixos protagonistes diuen es un treballat homenatge a "Lluna Nova", el film classic sobre el periodisme de diari. Presentada a Malaga, Ernesto Alterio, malalt terminal ha d'escolllir el nou director entre els dos (Clara Lago i Quique Fernandez), proposats per el consell d'administracio. Ella aposta per la companyonia dels periodistes del diari i la cooperacio entre les diferents seccions. L'altre subdirector amb qui competeix, aposta per la verticalitat en els treballs i la manipulacio de la que es un expert. La nit Bona queda amb un cafe, uns culs de ampolles d'alcohol, uns regals per desembolicar i dormir la matinada en un sofa de despatx.                                                          

Chaos Walking (2021) 109 min.

 Set guionistes han desenvolupat la novela de Patrick Ness, que reunits per Doug Liman, no logren treure l'entrellat del film. Perque? Perque el que es veu es un creuament de Juegos del hambre amb Encuentros en la tercera fase,  afegint el vestuari de Mad Max, en el que l'andromina mes potent es un cavall. Som l'any 2225. Proposen tan pocs dialegs, que sentim fjns i tot el que pensen. Es com  aquestes tertulies televisives on parla hom a la vegada. Com casi totes les pel.licules en la actualitat, comencen be i acaben malament, no de drama sino d'aborriment, perque no ens interesa aquest univers de sentiments que sorgeix de tribus enfrentades. Carreras per el bosc, sense que poguem saber a on van o de que fugen, sobretot la parella protagonista, Daisy Ridley i Tom Holland, que es fan un fart de correr de forma tan caotica que s'exposa, com passa, que el espectador no entengui res. A Prentisstown, Holland ha crescut pensant que una bruixa va ser la responsable de lliurar un germen que va matar a les dones i va contagiar al resta d'homes. Despres de descobrir un panta, els seus pares adoptius l'obliguen a fugir deixan darrera un mapa i un missatge, i moltes preguntes per respondre. L'origen del silenci es una noia, Daisy. Els dos, corrent hauran d'avisar de l'arribada d'una nau espacial perque l'intendent Mads Mikkelsen, pugui preparar un exercit per la guerra.