Arcadeologia (2021) 11o min.

 La Arcadeologia es la manera de dir nostalgia pero als videojocs antics. La reconstruccio de les velles maquines, lenta i feixuga, ho converteix en un complement per l'aficionat aixi con es converteixen en las bases d'un museu del Videojoc a Alicant i per tant de lacultura dels nostres temps. Aquest documental sobre video jocs de Mario Paul Martinez ens dona la oportunitat de arribar a calcular el temps perdut en aquellas maquines i quanta humanitat rebaixada i planteja si aquest temps embruta o neteja aquest mon al reves. El ritme es lent, els actors tambe mirant per on trepitjan i en el fons es un homenatge als que van voler o no pasar per la cibernetica del temps. Es un viatge de l'associacio valenciana Arcade Vintage i amb el seus reponsables, coneixer cronologicament i l'impacte al nostre pais els anys 80. La inclusio del material poc interesara que no ho coneguin i convindrem que es un film excesivament   professionalitzat per el public que nomes va al cine per l'aireacondicionat.

la mujer del espia (2020) 115 mni.

 Interesa des de el primer moment el que li ha de pasar a la dona del espia, Yu Aol, a punt d'esclatar la segona Guerra Mundial. Un thriller japones, pero a bon ritme amb el que Kiyoshi Kurosawa va ser millor director a Venecia. L'embolica amb un color de uniforme verd preguerra, que transmet mals presagis i un mon apagat que sap que el seu desastre es imparable. Capgirant les emocions per un horror calculat i induit desastebilitzant al espectador repantigat a la butxaca. Molt correcte tambe l'evolucio del paper de l'esposa del espia, Issei Tajahasi, que dona suport a la situacio basant se nomes en la etica. En aquest melancolic "film" antic, Kurosawa, reivindica la neteja dels fons estatals mes contaminats. El director de una companyia  comercial a Kobe, esta casat. Per casualitat en un viatge a Manchuria el 1940, descobreix un secret nacional molt important. La seva naturalesa li demana fer ho public, pero quan ho fa es converteix en l'enemic public numero 1. La seva dona li dona tot el suport implican se fins a no sap quines terribles consecuencies li aportara l'enfrontament amb la policia social.

Un blues per a Teheran (2020) 80 min.

 Presentada a Gijon, va impresionar per la fermesa i el tacte que te Javier Tolentino, amb el seu cinema. Film poetic, creatiu que amb les seves petites histories, va calan com la pluja fin en el cos espectador, emergen una emocio i una musica que alguns s'han atrevit a comparar amb Kiarostami. Un documental musical que posa so al silenci d'aquest cinema no tan llunya. Tolentino ens mostra diferentes cares que conviuen entre un pasat arcaic i le modernitat que alguns ja han provat. Tambe s'enfaden i Erfan Shafei ens ajuda a descobrir un pais culte i misterios. Erfan es un noi jove, kurd, que vol ser  director de cinema, divertit, que no coneix l'amor, pero que canta, escriu poesia i viu amb els seus pares.

Tiempo/Old(2021) 108 min.

 M.Night Shyamalan es suficient intel.ligent, o es pensa que ho som nosaltres , perque amb els seus girs de guio, et manten tota la projeccio la molestia de que no entens res pero t'agrada força el que veus. (Multiple, Glass, La jove de l 'aigua, Senyals , el protegit o el sise sentit) serien una mostra a l'atzar de la seva produccio. Ve a dir te no perdis el temps perque no captaras cap dialeg inteligible. Cinema del futur, on deu creure que baixa el nivell (Old) perque l'ajudem a descendre a la terra.En aquesta ocasio deu haver  agafat tots els retalls dels seus films i hi pasan tantes coses que el primer que penses es anar al planchista per si pot fer hi alguna cosa. La pel.licula sembla montada amb la pressa de que li esperava un taxi abaix. I aquesta pressa ens la transmet imposant velocitat a les nostres de vides. I el que te el poder sobre nosaltres en aquesta ocasio es el sol de la platja que ens marca el ritme del envelliment personal. Tan elegant en la posada en escena i una musica eliptica que adorm i compta amb Gael Garcia Bernal, Vicky Krieps, Thomasin Mackenzie, Rufus Sewell i Abbe Lee. No arriba a interesarnos per el seu misteri interior . El director de misteris bluff ens porta a unes vacances en un paradis tropical. Quan busquen una platja amagada el mes possible per poder se relaxar una estona, comencem a pasar unes  situacions extranyes que els incomoden. En una platja on pasar hi una hora vol dir que tens dos anys mes . Si te 65 anys i  va a aquesta pel.licula, quan surti tindra quasi 68       .

Donde caben dos (2021) 108 min.

 Tornem als temps  del destape. Ara mes psicologic que anatomic. El que va ser l'obertura mental de despullar el cos els anys 70, avui es d'acceptar coses practiques sexuals. Paco Caballero tracta en el seu guio de posar hi, detalls verds, com  a sorpresa, sense molt picant, pero no tots li resultan be, doncs no pot cumplir de veritat amb el que promet el titol. I tot i aixi es una proposta atrevida que asumeix un rol que no li pertoca, pero que hi vol poder col.laborar. Es divertida per el interessant grup d'actors   que funciona i la facilitat amb que s'estableixen les relacions, per per contra, quan es van tancan problemes perd pistonada. Comedia coral que vol iniciar el cami cap a una postpandemia de nova normalitat, en aquest cas sexual, aportan alguna idea i formes novedoses o poc praticades encara. Tota la juerga erotica del film ens recorda "la Orgia" catalana amb el Puigcorbe anant a buscar les seves olleres. Un intent de trencar amb motllos vells i antics, per donar pistes per inciar se en un nova fase acceptada per la societat sense massa escarafalls.Una parella atrapada en la rutina, Ernesto Alterio i Anna Castillo, un jove desenganyat,Raul Arevalo, una novia deseperada, Pilar Castro, dos cosins separats del poble despres de l'estiu, Luis Callejo i Alvaro Cervantes amb Carlos Cuevas i Veronica Echegui, Miki Esparbe, Ricard Gomez, i Maria Leon, viuran un nit boja, fent coses que mai s'haguessin imaginat. La llum del mati deixara veure,de la millor manera perque  estan junts i tambe molt barrejats.

Misterio en Saint- Tropez(2021) 89 min.

 A començat el seu decliu el cinema comic negre frances?. Arran de lo darrerament vist sembla que si. Nicolas Benamou, tot i comptar en el guio amb els classics Christian Clavier (La pantera rosa) i Joan Marie Poire, organitza un comedia torpe, copia dolenta d'altres, amb uns dialegs de dubtos enteniment. Clavier (Los visitantes) i la seva dona Rossy de Palma millonaris, conviden a casa seva per les vacances a la parella de show bussiness Benoit Poelvoorde (desbocat com a Asterix i Obelix))i Virgini Hocqe a la seva magnifica villa Saint Tropez, aprop de  llocs de residencia, de clases altas o amb liquidesa suficient. Sembla que res pot anar malament fins que li"toquen"  el fabulos cotxe descapotable , convençut de que patira un atemptat, Thierry Lhermitte,  reclama ajut al seu millor amic,Gerard Depardeiu, que li oferira el contacte amb el vetera detectiu de Paris, Jerome Commandeur a punt de jubilar se. Pero com que estem al bell mig de les vacances, Nicolas Briançon, nomes trobaran al comissari Vincent Desagnat, disponible. Costa Azzura, Blava. Desde una tumbona brsaileira, Funes i Clouseau es Parteixen de riure.

El Cover (2021) 81 min.

 No ens deixa veure Secun de la Rosa, el potencial que segurament te. Perque al film li manca una mica de frescura i naturalitat, per no ser tan inocent i donar li, a un musical tacat de comedia, sent com es, un film opera prima fet amb el cor mes que amb el guio del mateix Secun. Un parell de ideas i uns acudits curts i precisos fan sospitar que a la sala de muntatge hi van haver hi mes que fotogrames i tisores. Inaugura el festival de Malaga on hi va fer creure que hi ha amor, (de baixa intensitat), por en el mon musical i en els altres, que obliga al protagonista a treballar de cambrer a un lloc tan disparat com Benidorm, a on diuen que Nevara per tapar un xic la multitud de bars cabarets, tablaos, hotels i discoteques. Nomes la trobada amb una noia (Marina Salas) amb una especial forma d'entendre l'art, li fara retrobar la seva pasio per la musica.

dos (2021) 70 min

 Desigual encara Mar Targarona (el fotografo de Mathausen) que obte una extraña relacio entre moments molt intrigants i d'altres dificils de creure.Un bon principi ha de ser curt i ras perque el public no es relaxi. S'encarreguen de que aixo no pasi moltes vegades els complerts actors Marina Gatell i Pablo Derqui. tot i que al final tenen tanta informacio que no saben que fer ne.Al guio de Cuca Canals, escritora i guionista, no li surten be els dialegs, atropellats per la extraodinria fotografia de Rafa Lluch. La pel.licula destinada a Sitges narra el despertar de dos persones, home i done, despullats i  enganxats per l'abdomen. Amb  casi 40 anys, el primer que fan es reconeixer el lloc i comprendre,espantats, perque son alla i la certesa de que no es un mal son, perque cap dels dos recorda res. Reafirman se de que no estaven drogats ni beguts, comencen a mirar com sortir de l'atzucat que els impideix fer les mes primitivas necessitats. Tindran que recorre a un desconegut, revelar li le mes secrets d'ells dos per poder resoldre la enganxosa situacio.

Space James: Noves llegendes (2021) 129 min.

 D'entra dir que apareix al blog per hi surt tot, pero no un film de rebut (el 1966 noi hi es). La major part del film es com una d'aquestes conferencies telematiques compartides que l'unic q e aportara al mon del espectacle un game mes, i alguna idea per completar el foc d'encenalls. Fa el triple en dues o tres ocasions, especialment quan Jamesno escolta als seu pare, tambe jugador, pero reconegut. Malcom D Lee no arriba a superar mai un Spike lee en vena. ni tan sols en les secuencies de ciencia ficcio. Un album de cromos tan gris  i embolicat per qui no coneixi la NBA com el pasadis de casa seva, que pot arribar a la incomprensio. Els protagonistes son grans i els seus acudits caducs. Una de basquet que parla mes de la nostalgia que de futur que no es mes que LeBron James-Looney Tunes i Bugs Bunny, personatges de Tax Averyi Chuck Jones, perdin el partit. I tot perque Don Cheadle, decideixi el seu futur LeBron ho força be pero sabem de la importancia del base i dels alers, que a la pel.licula no estaven per 120 minuts. Si que te una interesant pedagogia d'origen ben intencionat, pero l'exces d'nformacio, allo que perque algo quedi, desanima a tota la familia.

Resort to love/ no puedes huir del amor (2021) 101 min.

 Sembla que l'estiu no sigui per les comedies. Tipica comedia romantica per la qual no eixequeries  el troç de tela del banyador de l'hamaca, ni deixeries l'ultim llibre de John Le Carre al sol. El "resort " escollit  per el divers Steven K Tsuchida, no propicia cap emocio per les que esta cridat i deixa que tot fluexi, especialment la musica del guio de Tabu McCartney i Dana Schmalenberg. Una historia, aigualida en alcohol, d'amor impensable amb protagonistes tan poc atractius com els exagerats maquillatges que llueixen. Tan poc inspirada com les palmeres a punt de cremar, sense equilibri, previsible com totes les de la seva fornada, que s'anima una mica quan apareix el play boy amb diners o sense pero que ho sembla. Christina Milian, Sinqua Valls, Alexander Hodge, Ja,y Pharoha, Karem Obilom i Jeryl Prescot, es mouen com peixos dins els coctels de coco, amb alcohol perque doni mes quimica o fisica als ballarins de disco infatigables.Una cantant mediocre accepta anar a cantar a un lloc de estiueig en qualsevol costa per tal de desenpallegar se i oblidar la darrera ruptura amorosa. Tot anira be fins que apareixen alguns personatges  que no esperaba.