Aline (2020) 128 min.

 Je avait dessine, sur le sable, son doux visage, que me sounriait..."aixi començava la canço de Christophe els anys 67, un gran exit internacional que no sabien tocar encara als nigth clubs portuguesos. Tampoc la canadenca Valerie Mercier ha sapigut "tocar" aquest musical inspirat en la cantant Celine Dion que li sona rarissim, la cinta, no la musica. Per exemple superposa un cos de nena a la cara semblant de la Celine que no te 10 anys precisament. Diferent si que es, aquest biopic ficcio, amb uns metros de cosplay i un minuts masses, de una cosa extraña que no se nombrar. Com a direccio es inquietant. Et deixa preocupat seriosament per el futur del cinema, i no Godard precisament. Serveix per  aquells que pensen que les vides el artistes, son contes de fades, amb uns tocs naif i impresionistes. La feinada que haura tingut Valerie per obtindre aquest bombo embolicat en plastic sense drama de cap color i que es desinfla i desapareix si t'equivoques i les vols obrir per dalt. Poliedrica la pobre Celine, arribara com pugui i sigui al seus mes incondicionals. Als demes esquedaran igual veient com les ones esborren de la arena, aquelles lletres dibuixa de que posaven "Aline". Com a molt cridaras "Celine¡¡¡¡¡¡Celine¡¡¡¡¡". Valerie Lemercier i Sylvain Marcel, de la familia Dieu, tenen el seu quart fill. La reina dela casa pero es la musica, que es potencia quan descobreixen que la nena te una veu prodigiosa. Quan l'escolta un prodigios promotor Roc Lafortune, nomes vol que convertirla en la millor cantant del mon. Aline.

J'avais dessiné sur le sable
Son doux visage qui me souriait
Puis il a plu sur cette plage
Dans cet orage, elle a disparu

Et j'ai crié, crié "Aline!" pour qu'elle revienne
Et j'ai pleuré, pleuré
Oh j'avais trop de peine

Je me suis assis auprès de son âme
Mais la belle dame s'était enfuie
Et je l'ai cherchée sans plus y croire
Et sans un espoir pour me guider

He
Et j'ai crié, crié "Aline!" pour qu'elle revienne
Et j'ai pleuré, pleuré
Oh j'avais trop peine

Je n'ai gardé que ce doux visage
Comme une épave sur le sable mouillé

Et, et j'ai crié, crié "Aline!" pour qu'elle revienne
Et j'ai pleuré, oh, pleuré
Oh, oh j'avais trop de peine

Et j'ai crié, crié "Aline!" pour qu'elle revienne
Et j'ai pleuré, pleuré, pleuré
Oh j'avais trop de peine
Et j'ai crié "Aline! Aline! Aline!

Las aventuras de Pil (2021) 89 min

 Film d'animacio de Julien Fournet, en el que Pil es una petita nena orfa que viu al carrer, a la ciutat mitjaval de Roc-en Brume, i comparteix penes amb tres comadrejas amigues. Sobreviuen roban menjar en el sinestre castell del rei Tristain que ha usurpat el tro. Molt edificant tot.

VACA/COW (2021) 94 min.

Andrea Arnold ens documenta esplendidamente  en aquest documental -biopic rodado por Magda Kowalczyk, tan que casi som nosaltres els que "treballem" amb la rutina de feina d'una vaca elegida emtre les moltes d'un corral, d'una explotacio ramadera, en la que ni poc ni massa es respecta la trajectoria vital animal. Millor montatje a Sevilla. BIFA i BAFTA, el detall de la vida d'aquests animal tan de granja d 'una manera que emociona i acabes intimant amb al vaca, quan no menys empatitzant. Compromis amb la naturalessa, i en alguns moments superant lamagia que habia aconseguit Disney amb les seves pel.lícules de dibuixos. Sensibilitat que s'obten sobre tot perr la gran capacitat d'observacio que destila l'equip i la seva cap directora. I han hagut  queixes de que el film no es excitant i de que  el espectador queda defraudat. A banda de que podriem discutir la capacitat d'excitacio  d'algu que no sap que va a veure, i si s'excites smolt, tambe te una pel.lícula i com a minim una entrevista. Es pot arribar a insinuar que la vaca te menys futur que el public espectador. Documental pur, en el que les uniques veus, s'escolten de lluny, mes que el off de la vaca que guarda un silent respecte per els essers que s'han interessat per el trebal de la Arnold. I que ha barrejat amb eficacia punyent els mons de dolor de la plena feina de vaca d'estable i d'altres moments meravellosos que tindrien que admirar els nois i noies que mai han vist una vaca viva ni l'hann sentit remugar acceptan en seu desti.

Les Olympiades/ Paris , distrito 13 (2021) 105 min.

 Un blanc i negre excelent (Paul Guilhaume) i una millor banda sonora (Rone) ens recorda molt de lluny la filmografia de Eric Rohmer personalitzada per la juvetud d'ara. Com viuen l'amor ara la societat multicultural, fins a on porten el sexe, i com es restauren les relacions contemporaneas entre els dos pols del mon oriental i occidental. Jacques Audiard es un dels professors de la fluidessa narrativa i en el seu llenguatge creua la destressa interpretativa de Lucie Zhang, Makita Samba, noemie Merlant, Jehnny Beth, Genevieve Doang, Lumina Wang, Camille Leon Fucien, Oceane Cairaty i Anaide Rozam. Hi ha tantes histories al film que si t'en saltes alguna no pasa res, la cual cosa et dona una mica mes de suspens a veure com acabara la cosa, ben entramada i amb estil del guio de la historia de Lea Mysius. Atmosfera sense jutjar, analitzant de pasada els efectes de la tecnologia sobre el fet romantic i sensual, igual que el film que es tan efectiu com senzill. Es  aquell cine que palpita a  les plateas com ja ha passat als Cesar, Cannes, Sevilla... Les olympiades es un barri, el 13 de Paris, on tres noies i un noi de diferents etnies van intercambian el sexe, l'amistad, la feina i en moltes ocasions tot. Tot plegat que sempre porta una mica de drama.

CHERE LEA/Las cartas de amor no existen (2021) 89 min.

 Amb un to teatral indudable, Jerome Bonnell esta mes interessat en la vida diaria  de Gregory Montel, que en la  ferida que li provoca la seva ruptura amb la seva novia ANAIS DEMOUSTIER. L'escena es tan caotica que es va succein en si mateixa com un divertit desgavell, simpatic, pero insuficient per semblar humana. Ni reflexions ni propostes noves en "aquello" del amor. L'unic la sensibilitat des de el punt de vista de l'home, practica inusual en el cine fins ara. Gregory, de 40 i mes, esta enamorat encara de la seva ex, Lea. Una nit de beure massa, se'n va a casa seva, per recuperarla , pero ella el rebutja. Desfet, acaba a la cafeteria de sota casa seva i oblidanse de tot, li comença a escriure una carta, amb el suport incondicional d'un cambrer, Gregory Gadebois i altres veins del barri que s'hi afegeixen, Nadege Bausson Diagne, Lea Drucker, Pablo Pauly, Charlotte Clamens, Gaetan Peau i d'altres. Aquests fets el faran enfrontar se a d'altres relacions passades, a un futur incert i amb ell mateix. Ell si que reflexiona sobre tota la seva vida.

la orquesta terrestre (2022) 74 min.

La orquesta terrestre(2022) 74 min. animacion

 Dirigen Imanol Zinkunegui i Joseba Ponce. Manu siendo niño se enamoro de una gra pianista, Stella Panini, y el sueño de su vida es conocerla. Siguiendo los consejos de un peligroso personaje , Stefano Salegi, que luego sera su manager, forma una aceptable orquesta. Pero su deseo es incomprendido, un soñador que va por libre y que como unico instrumento que domine es la escoba. Ello le impide poner en su orquesta algunos musicos que necesita como una contrabajista muy nerviosa, dos hermanos gemelos a los instrumentos de viento, pero con mucho olfato musical, un contratenor con bigote y un percusionista de triangulo sobre el que se posa un pajarillo. Para mas dificultad, se añade una cabra gitana que conoce el numero de la escalera.

Esta lluvia nunca cesara (2020) 102 min.

Documental que obre cami a la gran quantitat de documentals que arribaran sota bandera Ucraniana, en un intent de explicar lo inexplicable. Aquest compleix amb escreix la seva misio. Alina Gorlova s'apunta a un viatge que  fara que prenguem conciencia dels cicles imparables del seu pais de la guerra i de la pau. Imatges mes que eloquents i un montatge "revolucionari" donan el gran valor a aquesta cinta. Despres de fugir de la guerra de Siria, Andry Lazgin Suleiman, Lazgin Khalil Suleiman, Mezgin Khalil Suleiman i tota la seva familia, es reparteixen per  Europa. Payman a Alemania, Malva a l 'Irak Kurd i Liudmila es va quedar a Siria. El documental es  centra en la vida del fill d'Andry, que es voluntari de la creu roja i viu el principi del conflicte armat que  s'ha organitzat a Ucrania.

El hombre que vendio su piel (2020) 104 min.

 Sense guanyar l'Oscar com a pel.licula es una aproximacio a la llibertad i una reflexio sobre tota la problematica d'un sistema on tot esta al mercat i a on costa molt donar un preu a les coses, que en contra del que es diu, no tot en te. Kaouther Ben Hania, sense desvetllarse con un gran director, si que potser caldra fer li un seguiment si acaba presentan nos un altre film. En aquesta ocasio rep el mon de l 'art, amb una satira que te algun moment algid, seguint un guio confos que es va aclarint a mida que avança. Mes conceptual que narrativa, mes visual que original, la historia d'amor que narra es ofereix sorpreses ingenioses, fruit de les migracions i el terrorisme, ambits en els que era molt dificil inserir unes gotes d'humor negre o surrealisme absurd. Koen De Bouw es un jove siria. impulsiu i sensible se'n va al Liban fugint de la guerra. Per poder viatjar a Europa i viure aixi amb l'amor de la seva vida (Monica Bellucci), accepta tatuarse l'espatlla a carrec d'un des artistes "tatu" mes importants del moment (Husam Chadat). Convertit en una obra d'art amb potes, aviat es donara compte de que el preu pagat per la llibertad, no solament es alt sino que te l' efecte contrari totalment al buscat.

Ariaferma (2021) 117 min.

Una milla zero a la italiana. Be, en un lloc desconegut d' Italia, una preso, Model, vull dir tipus model, un espai central i les cel.les sortit com aspes del centre, es  a punt de tancar. Queden no mes d'una dotzena de presoners i mitja de cel.ladors que donen un aire fresc d'una banda, pero malatis per l'altre. Proposant unes relacions de poder,si mes no  extranyas. Toni Sevillo i Silvio Orlando son els capdavanters dels dos grups,  per tractar d'acabar be l'aventura carcelaria. L'escasetat de gent fa que tot hom acabi tinguent bon cor, que de cor en te tothom fins i tot el director Leonardo  di Constanzo. Blanc i negre humanista, que li dona un aire de peli antiga i  que li permet en els grans espais blanc bruts i humits creixer com a film. Peor en canvi si que li dona solidesa, la fa compacte i dona compasio a homes segurament equivocats. Te el seu punt teatral, la preso com hem dit es real i et dona ha entendre que mai ningu  voldria ser hi. Sense trasllats per motius administratius, esperant nous destins, les regles van desapareixen, les normes es dilueixen, els protocols de seguretat es relaxen, els homes interpreten noves formes de relacio  hom acaba preguntan se que punyetes i fan alli. Com Fabrizio Ferracane, Salvatore Striano, Roberto de Francesco, Antonio Buil, Lenardo Capuano i Giovanni Vastarella van ser a Venecia sense concursar.

Animales Fantasticos: the secrets of Dumbledore (2022) 142 min.

 Exhaurits els bons materials que han propiciat una bona serie de pel.lícules, es fan servir per allargar lo elements sense massa  pes i menys interes. Un cabaç on s¡hi han tirat mes de dues hores, el metratge mes focs de l'obre i el mes repetitiu. Avorrida fins a l'extemini podria confirmar la  hipotesi de que el Potter no l'havia escrit J.K. Rowling, me que res per l'entramat on s'ofega el film. S'ofega i topa en uns encreuaments de generes i l'unic que els hi surt be es el reemplaçament de Jonnhy Depp per Jude law. Unes magies increibles, impossibles d'empassar, amb personatges ben dibuixats pero que son d'una altre historia perque toquen molts pocs punts de coincidencia. Posant hi mes coses, amors, politica i productes de entreteniment no cohesionaran una pel.lícula de 24 fotogramas per segon, es una altre cosa, com "cortar i pegar". Jude  Law es ara el profesor Albus que sap que el mag negre, Mads Mikkelsen, fa plans per poderarse del seu  fosc i magic mon. Com no hi pot tot sol, Albus, confia en el magizoologo Eddie Redmayne per dirigir un valent equip de mags,bruixes i fins i tot un forner, que emprendran una misio perillosa on es trovaran amb perillosos animals, en nombre que anira augmentan i sumantse a les files de Gellert Grindelwald. Dumbledore no es podra mantenir gaire temps al marge.