Mamma mia, el musical amateur (2022) 189 min.

 Estrenada per zones i dies, l'encàrrec del musical es va fer a Phyllida LLOYD. De coreógrafia simpatica i senzilla, no és contradiu amb l' aire pop que és preten donar als temes de Abba. Els interprets cantants i té mèrit això si, que fan de Meryl Streep, Pierce Brosnan i Colin Firth van al seu aire sense saber molt amb certesa perque han de cridar tan ni d'on esbufeguen els instruments de l'orquestra. Si que saben cantar millor que un grup d'amics després de l'Astúries pàtria...., però la seva interpretació és complicada de contemplar sense deixar de sentir parts de la banda sonora, algunes inútils. La directora evita confondre l'obra amb un karaoke i ningú li ha dit que fer musicals tipus Busby Berkeley no era fàcil. La dinàmica i progressió de l'obra s'ha aconsegueix amb iluminacion, planificacion i situacio, aconseguin lògicament que tots els números siguin iguals, força ben sincronitzats de rítmica, de saber ballar directament dels actors protagonistes i altres extres. Haurien de veure mes Fama. Algun guionista podia haver-se esforçat mes per a trobar un millor lligam a les cançons mig himnes de Abba. Hollywood no ha après de Broadway i no ha sabut fer una fotocòpia per a poder escoltar d'una altra forma les interpretacions del quartet televisiu suec. Perquè, als fans els dona el mateix, aquesta Mamma mia! és teatre musical. La repeticio sistematica pot fer que ens agradi una cosa, humans com som. Tambe encerta aquesta produccio a estrenar en una epoca on tots els filtres ,critiques i dubtes es relaxen per mor de les vacances. Es donen ademes dos encerts potser tambe casuals. Pierce Brosnan , cantan fatal però amb atreviment, deixa de ser Bond i es recupera per a la fama la màgia de Cher que ningú sap que té però té. Comèdia transparent, blava com el mediterrani que presenten lluminós i nitid pel seu sol, estiuenc, turistic i un etc. de requisits del divertiment que ofereix. Una aposta per l'Europa del plaer, d'Epicur, del dolce far niente, del viure amb poc, d'acceptar l' emigracio positivament. Apreciables interpretacions destacant per la seva innocència en el paper de Mery Streep i afegiria el nou personatge d'Andy Garcia. Es musica amb cares b's de ABBA i queda espai per a millorar, però ningú le hara fàstics a un tercer lliurament amb aquesta progresio i claredat. Ol Parker es permet enmig d'una alegria desbordada reflexionar sobre la mort, enmig d'una coreografia que fa millors als seus actors. Amb l'ajuda d'un dels seus tres possibles pares, Sophie complirà el somni de Donna, convertir la taverna de Kalokairi en una fonda romantica. A més, es prepara per a comunicar-li a la seva mare que està embarassada. Mentre una tempesta amenaça la festa de la inauguració, els convidats recordaran aquell estiu de 1979 en el qual una Donna recentment graduada va arribar fins a aquella illa per a trobar el seu destí i conèixer als tres joves que canviarien la seva vida per sempre. Després d'arrasar la taquilla comarcal amb el seu primer lliurament, un dels musicals amb major recaptació de la història, les vicisituds dels inquilins d'aquest idíl·lic hostal en una fictícia illa grega torna amb Ol Parker (Ara i sempre) entre números de ball i cançons, menys conegudes de ABBA, intenta acabar d'esclarir el misteri del film original. En aquesta ocasió, els esdeveniments del moment actual, en el qual els personatges es preparen per a una festa de reinauguració, s'intercalen amb l'esdevingut 30 anys enrere, on les versions juvenils dels protagonistes van viure un intens romanç. Entre una època i una altra, el musical estableix paral·lelismes que representen el fort vincle entre mare i filla i ofereixen a l'espectador una divertida experiència carregada d'alegria, emocions i un potent missatge femení. Tot el repartiment principal, amb els guanyadors de l'Oscar Meryl Steep (Els arxius del Pentàgon) i Colin Firth (Kingsman: El cercle d'or), Amanda Seyfried (Gringo: Es busca viu o mort) o Pierce Brosnan (Cançó de Nova York) al capdavant, repeteix en aquesta seqüela que compta amb les noves incorporacions de Lily James (L'instant més fosc), Andy García (Geostorm) i la guanyadora d'un oscar, Cher. No tinc la fitxa tecnica dels actors reals, per tan haureu de substituir los per els que van representar l 'obra a Bigues i Riells avui. Cronica d'urgència, però crec que valia la pena.

Donde esta Anne Frank (2021) 99 min.

 Arriscat film sobre l'holocaust, d'animacio com "Joseph" sobre els camps francesos partint de les memories de la jove jueva tant de temps amagada. Amb un estil tremendiste a lo "grito" es la seva manera de parlar ne amb respecta i horror. El belga Ari Folman, reviu la figura mitica de la jove noia Anne que no va poder escapar  de les grapes del nazisme, amb tal pudor, que va trigar força en acceptar la proposta de la Fundacio Frank Anne, que es referia a mostrar els darrers ultims 10  anys de la tragedia mundial. Film delicat que xoca frontalment amb l'horror perpetrat en els camps d 'extermini, pero necesari per poder ho soportar ni que sigui en dibuixos hieratics i poc animats. Honest i directa al cor dels nens, segur que el missatge pot calar encara que segur advertiran que es massa seriosa. Intel.ligent i imaginativa pel.lícula, que segueix les passes de la amiga imaginaria de Anne, kitty a qui li va dedicar el diari i que en la ficcio es desperta l'habitacio de la Anne a Amterdam en el futur. Aqui comença l'aventra en la que la buscara per tot Europa doncs esta convençuda de que es  viva. Es sorprenda força de lo que ha canviat el mon en aquests deu anys, aixi com aquest mateix mon admira i accepta el legat de la jove jueva.

Veneciafrenia (2021) 100 min.

Venecia es la bella ciudad inudada por el mar que sirve para todo. Nuestro Guillermo del Toro particular coge el guion de Jorge Guerricaechevarria y aprovechando la belleza italiana aquatica, la hunde mientras el escapa en gondola como siempre. Podriamos ver la trayectoria de De la Iglesia y su universo de terror para ver lo que os espera. 800 balas, la comunidad, crimen ferpecto el dia de la bestia y asi hasta hoy. Sin miedo a cambiar de canal, pretende ser un homenaje al terror italiano, mucho mas jocoso por cierto. Recordare siempre a mi gondolero que justo debajo del puente de los suspiros me pidio que pagara la carrera de farmacia su hijo. Alex tiene el control del film cargado de futuro cuando las series lo engullan y solo cuando pierde el control te ries un poco. En este punto de su carrera, el director manifiesta ahora que solo queria entretener. Y lo pretende con un grupo de turistas españoles claro, que para salvar sus vidas y resolver sus problemas, tendran que luchar precisanet contra los venecianos que hasta el gorro de que les ensucien el lido y la plaza san marcos les hacen objeto de sus iras y frustaciones. Humanos,agonicos, observadores de la ciudad con mas mosquitos del mundo,con poca luz para embellecer las calles de agua, reflejan la organizacion del pueblo contra el invasor,en este caso turistico.

WOMAN OF THE PHOTOGRAPHS (2020) 89 min.

 Lucid intent japones de fer, de convertir, l'horror en amor? Si empenya Takeshi Kushida, que en principi no es el Kitano precisament. Metafora sobre metafora sense saber ben be cap on anem. Itsuki Otaki te una tenda de fotografia força especial, descobreix ja gran el plaer d'estimar una dona. Hideki Nagai es molt guapa, es model i te una enorme cicatriu en el seu cos.  A mes a mes esta força confossa amb la seva identitat i amb la autoestima per terra.Toshiaki Inomata. tambe els ajudara perque recuperi la percepcio de si mateixa, colaboran i gracies a les seves habilitats del retoc fotografic.

Un pequeño plan.../ The crusade (2021) 67 min.

 Com si estiguessim al segle passat, Louis Garrel, estripa el colonialista guio del bo  Jean Claude Carriere, que tampoc crec que aconsegueixi concienciar a molts persones d'aquest planeta sobre el canvi climatic. Una fabula perversa que no emociona pero que ens pregunta quin es el mon que realment volem. Per no entrar descaradament en el terreny fantastic es mou amb encert en el cercle del humor intrascendent i amoral. El que si ha fet Garrel es allliberar se de  totes les seves fobies de quan era petit i ho fa amb el basto naif de un vell. Pel.lícula doncs petita i trista, que ens acaba sumergint en aquesta agua mineral en la que el mes importan es que no passi res. I es que amb el minutatge que proposa no dona temps a denunciar i proposar solucions al mateix temps. Louis Garrel i Laetitia Casta descobreixen que el seu fill Joseph Engel ha vengut les seves joguines mes preuades. Molt aviat descobriran que el Joseph i milers de centenars de nens de tot el mon, han venut els seus objectes personals per recollir diners per financiar un projecte de vida ecologista a l'Africa. Si aquest pla funciona es podra adaptar a tot el planeta i aixi salvarlo. 

Tokyo revengers (2021) 120 min.

 Master de la serie, Tsutomu Hanabusa, ens demostra el que pot fer el cine japones de horrible a poc que s'ho `proposi. Kazuko Horike, s'entera de que la novia del institut Mio Imada, ha estat asesinada per un grup-banda de carrer ,"Tokyo Manji Gang" que dirigeix Hayato Isomura. Kazuko viu en un apartament amb parets de paper, sotmes al seu cap, Takumi Tikamura, mes jove que ell i que el tracta com un imbecil. Desanimat i despres de tocar fons, viatja al passat per salvar a la seva amiga i aixo li canviara la vida.

The Storms ofJeremy Thomas (2021) 94 min.

 Documental decepcionant on Cousins defensa amb fermesa la feina feta per aquest productor de qui els public no esta tan content. La vida de Thomas es la que ha estat i expliquen al film, pero li falta l'anima, que Thomas disimulava i Cousins no pot sempre. Massa coloraina i aixo si, uns video clips molt ben montats i que voldries veure dues vegadss si no estiguessin en el biopic de que parlem.Un merit que tenim que atribuir a Cousins es haber se atrevit a filmarlo amb el que cau al cinema. Durant decadas Jeremy Thomas ha conduit desde Londres a Cannes, no sempre acompanyat. Pero una vegada ho va fer amb Mark Cousins i com en una road movie intima, recorren la França durant 5 dies , recordan les pelicules del productor. on i com les havia produit. El ultimo emperador,(9 oscars) o  Crash, Un escandol majuscul, sempre tambe amb premis i Oscars i polemiques. Per confirmar ho intervenen Tilda Swinton i Debra Winger, aixi com metres de les imatges dels films que havia produit.

El hombre del norte/ the northman (2022) 136 min.

 Magnifica ambientacio-atmosfera del segle X la que recrea Robert Eggers i deixa lluny les coreografies nipones, encara mes estetiques si cal, pero brutes i belles al mateix temps. Malament anem dire ho si  hem de començar parlant del treball del director d'a'rt. Pero es que partint d'una historia del segle XIII, conforma una peli d'aquelles que en deiem de vikings, mes potenciatss per la Sigrid del capita Tro, que per el mateix Olaf I. Un guio fugint de lo convencional, al qual es pot trobar la pega de que no profunditza en uns dialegs acurats, impossible per l'etica de l'epoca, on les violacions, els robatoris , les crueltats i assessinats eren cotidianes. Tambe les llars estan plenes de brutalitat i gests hostils, omplint les mes de dues hores que et transporten a una naturalesa tambe protagonista, encara que no superin la interpretacio dels bestials Alexander Skarsgard, Nicole Kidman, Anya Taylor - joy, Claes Bang, Ethan Hawke, Williem Dafoe, Gustav Lindh, Oscar Novak, que nomes escirbin en nom ja els hi vueus les cares. La musica de Sebastian Gainsborouhg ens situa a la Islandia del segle X on el princep nordic (Alexander) vol vengar la mort del seu pare sense reparar en tonteries.

75 Dias (2021) 119 min.

 Marc Romero fa mes sang passats 30 anys del crimens d'Alcasser, (No hace falta decir anda mas) i que te les mateixes lletres que Alcarras. Un divendres 13 de novembre de 1992, tres noies de 14 anys desapareixen quan anaven a ballar  a una discoteca d' un poble proper. Dos mesos i mig despres descobreixen elss seus cossos en avançat estat de descomposicio. Semienterrades en mig de la natura en una lloc hostil casi intransitable. Als peus de la fosa hi troven uns papes ben conservats que impliquen clarament a un cognom. Les investigacions policials els porten a dos delinquents amb antecedents penals. El film acaba quan comença la persecucio que per cert no ha acabat encara per que a un encara no l 'han trobat. Interpreten aquest terrible i horroros i execrable "remake" Ana Fernandez, Antonia San Juan, Macarena Gomez, Eulalia Ramon, Javier Albala, Paloma Paso Jardiel, Yohana Cobo i 20 mes.

La peor persona del mundo (2021) 128 min.

 Nominada al millor guio original dels Oscars, (no el va obtindre,) Joachim Trier i Eskil Vogt,confeccionen una elegant posada en escena, aprofiten per posar hi un retrat de tot una generacio de jovent i els hi queda, una altre correcte comedia romantica noruega, en la que no acaba de quedar clara, la linea del feminisme que no volen creuar. Els que coneixen el director diuen que pensen molt diferent, ni be ni malament, ell i l'actriu Renate Reinsve, que tot plegat pot confondre al respectable. Lleugera i profunda al mateix temps, el film es torna amable i a cops comic. Millor en l'apartat comic pero ambdos explicats amb molta fluidessa. A base de posar li sentiments i enigmes, aconsegueix que la protagonista sembli normal, de la que repasa tots els moments vitals de la dona. Renate esta a punt de complir els 30 anys i fins ara la seva vida ha estat un fracas. Perdent talent sense aturador, el seu promes Anders Danielsen Lie, exitos novelista grafic mes gran que ella, la presiona perque deixi de fer bestiesses o genialitats i posi seny al cap . Una nit en una festa on no se l'esperava, coneix un jove enigmatic i encantador, Herbert Nordrum. Trenca amb la seva parella i comença una relacio amb l'esperança de que tot vagi be amb la nova prespectiva. Pero es donara compte molt aviat de que de vegades es tard per assolir certes opcions vitals, encara que "mai es massa  tard, per aixo algu va inventar la mort" (Jack Lemon a Out of sea).