El sostre groc (2022) 94 min.

Una vegada, una vegada vist com vist com les gasten a Benidorm, que neva sobre Elisa i Marcela encara te viu el seu Projecte Temps, Isabel Coixet posa els cinc sentits i tota la seva maestria;en el nou film a ritme no de regeton sino de thriller, que et sedueix desde el primer fotograma, contrastan la lluminosidad de unes imatges amb lo fosques , brutes i malparides QUE son les altres. I al bell mig de tot, la inocencia d'unes, ex alumnes de les aules de teatre dones/noies que necesitaven justicia. Un documental claramenet de denuncia, clara contundent i emotiu i que comet Un sENtit social, una tragedia personal i amb una cAmara amb un tacte excepcional, QUe esgarrapa el silenci trencat Del mur de la vergonya. Exemplar documental, didactic, la Coixet fa un mapa del abus ensordidor, senyala clarament els limits del consentiment i mostra amb pels i sENYalS la forma d'actuar del depredador sexual. Guanyara a Sebastian segur, i la resta, amb Ferrero de guionista ja veurem. El 2018, nou dones del Aula de teatre de LLeida, Presentaven una deNuncia contra dos dels seus mestres, per abusos succeits entre 2001 i 2008, quan eren adolescents. Van fer tard, la denucia havia caducat i els hi va costar quasi el mateix Temps entendre per que i que havia pasat. Pero la porta s'havia obert i als hores, per mimetisme hom va sortir a tacarla . I ha algu li va petar als morros. No tot estaba Una vegada, una vegada vist com vist com les gasten a Benidorm, que neva sobre Elisa i Marcela encara te viu el seu Projecte Temps, Isabel Coixet posa els cinc sentits i tota la seva maestria;en el nou film a ritme no de regeton sino de thriller, que et sedueix desde el primer fotograma, contrastan la lluminosidad de unes imatges amb lo fosques , brutes i malparides QUE son les altres. I al bell mig de tot, la inocencia d'unes, ex alumnes de les aules de teatre dones/noies que necesitaven justicia. Un documental claramenet de denuncia, clara contundent i emotiu i que comet Un sENtit social, una tragedia personal i amb una cAmara amb un tacte excepcional, QUe esgarrapa el silenci trencat Del mur de la vergonya. Exemplar documental, didactic, la Coixet fa un mapa del abus ensordidor, senyala clarament els limits del consentiment i mostra amb pels i sENYalS la forma d'actuar del depredador sexual. Guanyara a Sebastian segur, i la resta, amb Ferrero de guionista ja veurem. El 2018, nou dones del Aula de teatre de LLeida, Presentaven una deNuncia contra dos dels seus mestres, per abusos succeits entre 2001 i 2008, quan eren adolescents. Van fer tard, la denucia havia caducat i els hi va costar quasi el mateix Temps entendre per que i que havia pasat. Pero la porta s'havia obert i als hores, per mimetisme hom va sortir a tacarla . I ha algu li va petar als morros. No tot estaba perdut ni arxivat. Una vegada, una vegada vist com vist com les gasten a Benidorm, que neva sobre Elisa i Marcela encara te viu el seu Projecte Temps, Isabel Coixet posa els cinc sentits i tota la seva maestria;en el nou film a ritme no de regeton sino de thriller, que et sedueix desde el primer fotograma, contrastan la lluminosidad de unes imatges amb lo fosques , brutes i malparides QUE son les altres. I al bell mig de tot, la inocencia d'unes, ex alumnes de les aules de teatre dones/noies que necesitaven justicia. Un documental claramenet de denuncia, clara contundent i emotiu i que comet Un sENtit social, una tragedia personal i amb una cAmara amb un tacte excepcional, QUe esgarrapa el silenci trencat Del mur de la vergonya. Exemplar documental, didactic, la Coixet fa un mapa del abus ensordidor, senyala clarament els limits del consentiment i mostra amb pels i sENYalS la forma d'actuar del depredador sexual. Guanyara a Sebastian segur, i la resta, amb Ferrero de guionista ja veurem. El 2018, nou dones del Aula de teatre de LLeida, Presentaven una deNuncia contra dos dels seus mestres, per abusos succeits entre 2001 i 2008, quan eren adolescents. Van fer tard, la denucia havia caducat i els hi va costar quasi el mateix Temps entendre per que i que havia pasat. Pero la porta s'havia obert i als hores, per mimetisme hom va sortir a tacarla . I ha algu li va petar als morros. No tot estaba Una vegada, una vegada vist com vist com les gasten a Benidorm, que neva sobre Elisa i Marcela encara te viu el seu Projecte Temps, Isabel Coixet posa els cinc sentits i tota la seva maestria;en el nou film a ritme no de regeton sino de thriller, que et sedueix desde el primer fotograma, contrastan la lluminosidad de unes imatges amb lo fosques , brutes i malparides QUE son les altres. I al bell mig de tot, la inocencia d'unes, ex alumnes de les aules de teatre dones/noies que necesitaven justicia. Un documental claramenet de denuncia, clara contundent i emotiu i que comet Un sENtit social, una tragedia personal i amb una cAmara amb un tacte excepcional, QUe esgarrapa el silenci trencat Del mur de la vergonya. Exemplar documental, didactic, la Coixet fa un mapa del abus ensordidor, senyala clarament els limits del consentiment i mostra amb pels i sENYalS la forma d'actuar del depredador sexual. Guanyara a Sebastian segur, i la resta, amb Ferrero de guionista ja veurem. El 2018, nou dones del Aula de teatre de LLeida, Presentaven una deNuncia contra dos dels seus mestres, per abusos succeits entre 2001 i 2008, quan eren adolescents. Van fer tard, la denucia havia caducat i els hi va costar quasi el mateix Temps entendre per que i que havia pasat. Pero la porta s'havia obert i als hores, per mimetisme hom va sortir a tacarla . I ha algu li va petar als morros. No tot estaba perdut ni arxivat. perdut ni arxivat. perdut ni arxivat.

El pequeño Nicolas (2022) 98 min.

 Versio animada dels llibres de Rene Goscinni i Sempe. Va guanyar en el seu moment algun premi a l'a adaptacio del director Laurent Tirard, amb un humor blanc, una infancia blanca, una vida ingenua, que es per el que serveix el film, per comprobar que que aquestes infancies seves infancies ja no son possible ni existeixen. A banda de l'embrutiment dels libres infantils originals, no els hi fa cap favor als autors que mossegaven una mica mes. Nicolas viu feliz amb els seus pares que l'estimen i una panda d'amiguets amb qui s'ho pasa d'allo mes be. Quan s'entera a traves d'una conversa entre els seus pares que que la mare esta , li cau a sobre un terror, embaraçada, i una gelosia que no pot dominar Tot per culpa d'un germa que encara no existeix. Pensa que tot l'amo, favors, i coses mundanes se les quedara totes el xicot que esperen i que tot pot acabar molt malament. Fins i  tot s'imagina abandonat en un bosc, i cuidad per les bruixes com tans altres nens e histories semblants i que havia llegit de mes petit amb despreci.  El repartiment es composa amb Maxime Godart, Valerie Lemercier, Kad Merad, Sandrine KImberlain, Michel Duchaussoy, Vincen Claude, Charles Vaillant, Victor Charles i Michel Galabru.

Aftersun (2022) 98 min.

 La paternitat vista des de dalt. Si que per el mig hi ha una partida de banyes de ren. Amb tot misteri de quan  un ramat de cervols s'endinse un tunel, la neu, en la camara de Charlotte Wells, s'amplifica, quasi triplica les imatges i continguts on representa, maduressa , emocio i originalitat en aquest el seu primer treball. El p unt de partida es la carta d'un pare, un estiu carregat d'ausencies en que tot canvia. Sense ser excesivament llarga, la seva poesia, la seva mirada contemplativa, la tranquilitat, amb la que es mira la llum te molts numeros de que sigui la propera peli de l'estiu. Per que el film es brillant , sutil, de records i retrovaments, des descobrir als pares quan ja fa dies que estan marxant...Paul Mescal es l'autor de les cartes 20 anys abans. Unes cartes que la jove protagonista, si no     s'omplen del tot, doncs s'ho inventa con tal e que l'espai de la reconciliacio quedi ple. Francesc Corio de jove i Celia Rowlson -Hall, de adulta, Kayleigh Coleman, Sally Messham, Harry Perdios i Ethan Smith representen el futur inmediat del cinema angles, ara que quedaran fora el eixepluc europeu

EO (2022) 86 min.

 Jeszy Skolimowski, (11 minuts, Essential killing o 4 noches con Anna), es un particular director polac, amb un estil expresionista amb uns resultata que oscilen entre l'alucine i el somni, per lo que quasi mai acosegueirx que es identifiquem amb la seva obra.. i que s'expresa en una analisi `pormenoritzat de la societat en un exercici de llibertat artistica. I ho viu tot desde el seu punt de vista,be, fa mirar al EO, distorsionat, amb una musica horrorosa, una violencia de ultradreta sense humanitat com ho demostra en el maltracte animal. Tanta animositat bestial, declara el film caotic i sorollos, hipnotic que es una manera de dir que no faci pujar les colors, ja prou pujats al film. Preval en la cinta les belles imatges que amb qualsevol d'elles, que sense grans aspavientos ens identifica amb la inocencia dels animals. Premiada a Nova York, Cannes o Valladolid, interpreten sensa pasarse al mon animal, Sandra Drzymalska, Lorenzo Zurzolo, Mateusz Kosciukiewicz, Isabelle Huppert,Tomasz Organek i Saverio Fabrizzi. EO es un asa grisa, amb carona de melangia, per la que el mon es un lloc misterios.A  traves dels seus ulls , es trova de tot, bones i males persones i a traves d'elles, la alegria i la tristessa, la sort i el desastre, la pena i la felicitat, la sorpresa i l 'ensurt. Pero en cap monent perdera el sentit comun que demostrara que en te mes que molts.

The pale blue eye/Los crimenes de la academia (2022) 128 min.

 Millor adaptador que director, (Antlers, Hostiles, Black Mass), ho fa amb la novela de Louis Bayard, novela historica amb misteri que mai arriba a interessar.Tot i la aparicio de Harry Melling, amb una important produccio no canvia l'absurditat de thriller historic que no supera la melangia ni el to literari que fa que no et creguis res del que passa. Una de les coses que no et creus es que el nombre  de assessinats es superior al nombre d'actors, encapçalats per Christian Bale que s'ha deixat al plato el suspens. Ell que es un vetera detectiu els anys 1830 que intenta resoldre uns assessinats perpretats a West Point amb l'ajut d'un jove cadet, Gillian Anderson,, que de gran seria conegut com Edgar Alann Poe. Son assessinats Lucy Bayton, Toby Jones, Robrt Duvall, Charlotte Rampling, Charlie Tahan, Timoty Spaal i Fred Hechinger

I wanna dance with somebody/Whitney Houston (2022) 146 min.

 Per el calfred que sens quan comences a sentir la musica del film, per la seva intensitat tipus "boyguard", la desgraciada  cantan de veu divina, merexia una biopic de mes alçaria. Naomi Ackie, s'acosta amb respect a la figura i la interpreta amb la magnificencia que merexia la diva i es el que no ha entes el director Kasi Lemmons. Un biopic sempre es una ensabonada, la sang de familia s'ha de investigar en els documentals dels que ja en parlaren en el seu moment. Fa pocs dies s'ens aparexia l'Elvis i a abanda de veure algunes imatges inedites, era un spot de promocio i marqueting de l a seva obra, que ja esta be , perque en el 252 anniversari de la mort de Txaikowski, hi han contemparanis que ronden la trentena que no saben qui eren els Beatles ni han sentit mai el Serrat. El que si ha sapigut transmetre la peli son alguns dels moments tristos o depresius, menys exitosos de la pel.lícula de l seva vida. Si s'hi veu tambe la capacitat d'estimar i voler ho ser de la diva. Amb moltes activitats i ganes de fer coses diferentes, l'estrella, el seu cuidat cos era un pont entre la vida profesional i la personal. De petita cantaba en un cor a Nueva Jersey fins  que es va convertir en una de les cantants amb mes exits i mes premiades de la musica de tots els temps. Donen fe d'aixo Ashton Sanders, Stanley Tucci, Clarke Peters, Nafesa Williams, Tamara Tunie, Lance A Wiliams, Bria D Singleton i Alana Monteiro.

Eugenie Grandet (2022) 103 min.

 Adaptació de la novel·la d'Honoré de Balzac a càrrec de Marc Dugain i que la joventut trobéra desfasada per l'esperit evocador que exerceix Balzac sobre la denúncia del desig reservat a les dones en les èpoques totes en què estan sotmeses al domini masculí. Abusant del contrapicat, a vegades l'ajuda a aconseguir un atractiu concepte de la llum d'època, elegnant, crepuscular, sobri i auster, tots els conceptes que interessaven a l'autor. Cesar Domboy (Felix Grandet) fa i des fa a la seva casa de Saumur, on la seva dona Josephine Japy i filla Nathalie Becue, conviuen sense masse distracció. El senyor Grandet és un garrepa i sospita d'altres, de tots els pretendents dels fills, encara al mateix  més temps que amaga una immensa fortuna a tota la família. L' amor i generositat que brollara del cor de la Eugenie cap el  seu cosi, dandy parisenc orfa i arruinat, enfonsaran en la rabia al pare Felix que no podra evitar que la filla ho posi tot a disposicio de la famlia, per ells i per poder disfurtar els guanys furturs.

Concert de Nadal (18/12/2022) 50 min.

 HI HAN corals que estan fetes per cantaires que canten i altres pe cantaires que corren i canten. Sinó mireu el recorregut al google map que van fer pel concert de Nadal la Coral Sant Vicenç del Fai per ressaltar la seva activitat. Amb una simfonia de Beethoven, un autocar els recull Riells i els porta a un assaig general amb la coral Font d'en Fargues a Barcelona. A la una sotmeten les veus al bon temps per ser desembre i que en ser dos corals, no es pot esbrinar massa qui esta mes adormit. El conjunt coral és una proposta difícil de superar Marta Finestres i Jordi Guri que aconsegueixen homogeneitzar les dues naus en un treball senzillament exemplar. I quan són dates importants compten amb l'orquestra amb els instruments de sempre, bateria i guitarra i alguna vegada s'afegeix el vent. Les veus en cap moment histrioniques, s'entenen molt còmodes amb el piano de Brando Borras, poc cobejat pel personal, però sempre insolit i atent, que aquest Nadal ha tornat a casa. Amb l'amenaça de cantar Glory o el Cant de la Sibil·la, acabin impulsant un concert de veus sense fisures, gràcies també a una taverna de conjunt tan rodada com l'autobus que ens torna a Riells del Fai a quarts de quatre de la tarda per dinar una paella popular.

Sense gaire temps per desengolar, costa deu i ajuda projectar les veus de tots i trobar el timbre gràcies també a una taverna de conjunt tan rodada com l'autobus que ens torna a Riells del Fai a quarts de quatre de la tarda. Sense gaire temps per desengolar, costa deu i ajuda projectar les veus de tots i trobar el timbre gràcies també a una taverna de conjunt tan rodada com l'autobus que ens torna a Riells del Fai a quarts de quatre de la tarda. dinar una paella popular. Sense gaire temps per desengolar, costa deu i ajuda projectar les veus de tots i trobar el timbre dels baixos que surti d'on ha de sortir sempre suportats per les mes que correctes veus femenines. Aquest tornar a casa, al caliu, cercant l'escalf, dóna peu per oferir al public versions lleugerament adaptades al piano per Brando referent en aquest cas al folklore nadalenc sudamenrica. Aixi, "Nen bonic", Huahuanaca, "Festeig de Nadal" i "Cantem a Maria", peixos seguides amb molta tencio, per la seva originalitat i sense mobils. Haviem deixat les corals intentant fer la digestio, per preparar el concert del capvespre. Obrien amb "Joia al mon" de Lowel Mason, per entrar ja en al filosofia nadalenca amb "In the bleak midwinter, per acabar mes nostradament amb el desembre congelat i funk funk funk. I a les hores si que es reunien les dues corals per reunir la tradicio anglosaxona amb la del hemisferi sur. The first nowell, una Santa Nit alentada al maxim cm una nana, señora doña Maria i un villancio mexicano, que seria despres dels aplaudiments el bis. A la trobada de la vall del Tenes no caldra anar hi amb bus, S ¡hi pot anar amb autobus.

Puss in boots the last wish (2022) 100 min.

 La veu d'Antonio Banderas dona la suavitat suficientment felina per donar credibiitat al film de Joel Crawford i Januel Mercado. Un gran escenari de important format que supera per dalt, l'antic, unic i primer episodi del Gato con botas (2011). Un conte de fades amb matissos, com les set vides que posa als peus  no dels cavalls sino dels adolescents que vulgn seguir el conte, producte una vegada mes de Dreamwoorks, independent i que li han tret lo lletja que era la dels anys 70 fent aquest divertit producte d'animacio, hipnotica i molt seductora al mateix temps que lleugera. Aventures i sobre tot un actor que es carrega a sobre l'esquena el film si tingues algun moment baix.. Un gat que vol recuperar la vida que li queda amb tal  de trovar l'ultim desig i que surt de la novela de TommySwerdlow i Tomas Wheeler.

Broker (2022) 129 min.

 Hirokazu Koreeda es un personal director que ja conexiem per Monster, La verdad o Un asunto de familia. Trasparent ens explica les dificultats que te front el mon es sers d'aquest mon, sols. Sensible, ens presenta persones horribles de forma que ens caiguin simpatics.  ho fa amb tots. Podria ser la versio coreana de Que bello es vivir. Una road movie disimulada que s'estructura en un viatge a partir de la venda d'un nado pero que amb un guio que encontes de creixer es desinfle. Explica quantitat de coses tristes pero hi per tants personatge que acaba perdent pistonada. Tot amb una fragilitat brillant    , sense fer sang, emotiu conciliadior i en definitva feliz. Com a bon poeta converteix aquest negoci horrible en una pel.licula bonica. Una nit de pluja una jove abandona el seu bebe a la porta d 'una esglesia. I es recollit precisament per dos homes que es dediquen a robar i vedre bebes. per un alt preu. Quan la noia torna a l'esglesia veu que el nen ja no hi es i s'ajunta amb els dos homes per mirar de vendre'l als millors pares possibles. A mida qe en el seu viatje es vagin troban personatges que es crueen amb el nen , les seves vides canviaran sustacialement. Song Kang-ho, millor actor a  Cannes , s'acompanyat al film per Lee Ji Eun, Gang Dong Won, Bae Doona i Lee Joo Young entre d'altres