Sintiendolo mucho (2022) 120 min..

Fernando Leon de Aranoa ha fet un montatge  dels que la persiana regula la aurora i la presencia continua perque canta i molt de Joaquin Sabina i era el moment de començar a resumirlo ara que l'altre pajaro, se retirat abans dels escenaris, i Sabina tambe va arribar hi mes tard perque primer volia escriure. Tambe era logic que Aranoa rodes el documental-biopic per la admiracio i amistad que li te al cantautor. Aixo facilita que el music de Jaen s'obri per primera vegada en public i a cor obert, especialment sense gaires aditius. Calidessa, proximitat que propiciara el que em va pasar a mi de sentirlo al Novetats cantan "mucha, mucha policia"... a rendirme a "y nos dieron las diez"... que com explica ell, que deixa cantar al public quan no s'en recorda de les lletres. De fet no s'han deixat res, si no sortira en una propera cinta, tot i aixi s'hi recullen escenes desde fa 13 anys. La veu, aspre, directa, gangosa, intima i intima a pocs metres de la seva pell. I quan baixa del escenari, a vegades ha caigut, el film es mou entre les rialles i els drames. Es sensacional com "amaga" la dona de la seva vida "a la barra d'un bar que no volia dormir sola". Potser la imatge o presencia, de Leon de Aranoa pesa massa enfront Joaquin, pero se li perdona i es compren. Voldria haver escrit aixo amb una cançó de fons i tocaria la guaynadora del goya. Pero per  dir ne una, la de "500 noches". Un regal.