el buen patron(2021) 90 MIN.

Fernando Leon de Aranoa, que ha entrat en la cursa per els oscars, toca de nou una comedia que recorda per la tematica laboral," los lunes al sol", en la figura d'un empresari que es creu un bon patro. En moments respira Berlanga per el seu to amarg. Comedia burlona que comença amb el grup d'actors una mica despistats, pero nomes dura deu minuts al principi. Rapidament Javier Bardem pren el comandament  tot ordenant el cinic guio, d'ell mateix. Un patro ridicul que es creu el millor en el seu treball, que tracta be als seus empleats amb superioritat i condescendencia. Lidera una gran fabrica de balances industrials que revisa cada dia la seva presicio y  espera obtindre un premi a l'excel.lencia, a la  seva tasca en un pais, Espanya, on la presicio no es pas el seu fort. Menjan i vivint millor, nomes li falta la relacio amb una treballadora que acaba de entrar a l 'empresa. Satira morbosa sobre la situacio laboral, pendent de que Javier Bardem no perdi el nord desmadran se, ja que el protagonista es tan despreciable com admirable. El pitjor de tot es que tots ens hi veiem retratats siguis empresari o treballador. Tot el que fara per obtenir la medalla del reconeixement, sera el que dona cos i veu a les coses inimaginables que li pasaran. Hi son Manolo SOLO, Almudena amor, Oscar de la fuente, Sonia Almarcha, Fernando Albizu, Tarik Rmill y Rafa Castejon.

Calamity, une enfance de Martha Jane Cannary (2021) 82 min.d'animacio

 Reim Chaye, (autor d'alguns Asterix), ens ofereix ara un altre joia europea de l'animacio com han reconegut a tot Europa, Annency, els Cesar i els Anime. Com si pintes un quadre, sembla que la seva paleta de colors sigui infinita i aquesta es una dada definitiva en un dels pocs westerns portats al anime, El Oest. Chaye el veu amb pocs contorns, un traç molt marcat i definitiu i que no oblida el toc feminista, preciosista pero senzill, pla, pero plastic, un film que podria produir Clint Eastwood. Amb l'atractiu, a mes, de la diversio que agradara a totes les generacions i omplira d'orgull anime a tot França. El 1863, Martha, te que aprendre a conduir una caravana,per sortir amb una llarga expedicio que surt cap l'Oest i on es trovara, tirotejos, paisatges, persecucions, estampides,i emboscades. Es posa pantalons, es talla la cabellera i aixo l'enfrontara a totes les ridicules costums  ancestrals i kiques"de la  seva societat, inculta i quasi salvatge als que s'enforntara amb tot el seu carater valent.

Dune (2021)155 min.

 Veient que la pel.licula  de Denis Villaneuve, cosa normal per qui han vist la lde Lynch l 'ha entes molt poca gent i que fins i tot professionals , jo entre ells ,no la sabem explicar, em permeto passar vos la critica  del meu colega Joan Millaret, que sembla haver s'ha llegit tambe el llibre de Herbert, i amb un cortar i pegar, em trec de sobre aquesta enrevesada aventura espaial que em fa molta mandra. 

Després de l’esquarterada versió Dune de David Lynch de l’any 1984, un estrepitós fracàs de taquilla, Denis Villeneuve agafa el relleu i s’atreveix a filmar una primera part d’una nova adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Frank Herbert. Aquest relat emblemàtic del gènere de la ciència-ficció, que arriba ara a la gran pantalla de la mà del realitzador canadenc sense amagar la concepció faraònica del projecte, parteix d’un guió coescrit per Eric Roth i Jon Spaiths. Mentrestant, el rodatge de la segona part romandrà a l’espera dels resultats en taquilla d’aquesta primera entrega. 

És una experiència immersiva, una pel·lícula subjugadora i captivadora

Un vibrant pròleg ens presenta el planeta Arrakis, un món desèrtic que té una espècia que flota en la seva atmosfera, una valuosa matèria primera, recol·lectada amb grans màquines per la casa dels Harkonen, mentre els seus habitants, els Fremen, lluiten clandestinament contra aquest espoli. El punt d’arrencada mostra com els Harkonen abandonen Arrakis tot cedint l’explotació del planeta als Atreides. 

Denis Villeneuve, un conreador nat del gènere fantàstic amb films com La llegada (2016) o Blade Runner 2049 (2017), excel·leix aquí en la seva posada en escena, tant vistosa com virtuosa. Fa gala d’una concepció visual i escenogràfica de gran elegància que treu profit sobretot de l’aspecte més matèric i físic de l’essència del desert. Un entorn inhòspit, pràcticament sense vida, on els Fremen s’han sabut adaptar. Trobem un organicisme sorprenent. Villeneuve ha armat uns helicòpters que recorden les llagostes o les libèl·lules i armes secretes a la manera de mosquits espies. Tot i el futurisme, també sobta veure decorats i vestits d’estètica antiga, medieval o aràbica. S’insisteix molt en l’aspecte més físic i matèric, privilegiant interiors de pedra, tot d’una aparença pètria, de gran austeritat, reminiscències de l’antic Egipte. Tenim dosis d’espectacularitat, de megalomania, però per damunt de tot preval la idea d’un blockbuster d’autor, on el toc personal del realitzador és determinant per damunt de les concessions fàcils a l’efectisme d’efectes digitals. Una de les imatges emblemàtiques són els cucs gegants que engoleix tot allò que es mou i que es mouen enmig la profunditat de la sorra del desert on s’hi amaguen. La seva boca és com un cràter, un maelstrom, imatge poderosa que situa a l’espectador en el vòrtex d’aquest remolí letal. A més, Hans Zimmer crea una banda sonora impactant. Al capdavall, Dune és una experiència immersiva, una pel·lícula subjugadora, captivadora

La noche de los reyes (2020) 90 min.

 Barreja d'histories que Philippe Lacote remena, cruea i condueix amb encert i que converteix la pel.licula, en una cinta per fi clara. Un fascinant cine dintre del cine, encara que de vegades sembla teatre, queden pobres alguns efectes visuals. Es com si barregeix la magia de les fades, amb el realisme mes recalcitrant. Ben trobada tambe la musica (Olivier Alary) del entorn africa, Senyalant les presons , en mig del bosc, de la Costa de Marfil, en destaca la cultura oral reflexe de les tensions de la societat i una mica  de critica al colonialisme amb una posada en escena contundent. Un home , Issaka Sawadogo, es enviat a La Maca, peros governada per els propis presos.Com es tradicio per els nous interns, la primera lluna vermella ha d'explicar una historia, que li designe el jefe, Stevee Tientcheu i li començen a dir el "roma". Imginant se el desti que li espera, comença a contar l a vida del rebel Zama King (Denis lavant)amb el proposit d'arribar fins que surti el sol. Ha esta guardonada amb el NBR, Spirit i Chicago com a millor pel.licula estrangera de l'any i millor fotografia, de Tobie, Marier-Robitialle. 

No odiaras (2020) 95 min.

  Mauro Mancini debuta al cinema, posant les coses facils al espectador amb una historia molt simplona.Tot es politicament perfecte, tot acaba be i l'unic que pot interesar al cinefil es com. Vol que distingim entre la bona i la mala educaciom seguramnet per ixo li van dona el David de Donatello. A Triestre viu un metge jueu, ciruja que te la vida resolta. Mort el seu pare, supervivent d'un camp de concentracio, practicant el rem, auxilia un home que ha tingut un accident de carretera, pero quan veu la creu gamada tatuada en el seu pit, l'abandona. Sentin se enormement culpable per la seva mort, contacte amb la seva familia que viu miserablement en un barri pobre. Una nit, un noia (Sara Serraiocco) trucara a la  seva porta i li treura totes les deutes del metge que inconcienment tenia pendents en el guio de Davide Lisino.

mALMKROG (2020) 200 MIN.

 Rumania tambe te el seu cine. Petit pero el te. Pero en roden poc. I a les hores pasa que  com Cristi Puiu, ( La mort del senyor Lazarescu) quan roden fan pel.licules de 200 minuts. Un cinema seriors  i apabullant que de tan intimidar, avorreix, bassat en la novela de Vladimir Panduru. Actors que en un altre pais serien admirats, plans llarguissims i els dialegs trabats i allargasats. Solemne plantejant unes reflexions sobre la dialectica critica ferotge atac a la burguesia del segle a la qui depura sense miraments. Desconcerta per la seva alternança entre la tortura i la soletat intel.ligent. Ugo Broussot es un ric, home de mon, terratinent i que te tot el poder en el seu reducte. En un ocasio convida als seus amics a la seva mansio, Malmkrog a Transilvania. Entre ells hi ha una condesa, Agathe Bosch, un politic frances, Frederic Schulz-Richard, un general rus, Istvan Teglas. Marina Palli que amb  Diana Sakalauskalte, disfrutaran un fi d'any, rodeixats de bells paratges amb neu, amb mejars saborosos, jocs i discusions sobre politica, la mort, la guerra, la llengua l'anticrist o el mal. A mida que profunditzen augmenten les tensions personals, encara que sempre preval la educacio i que peremet que alguns arriben a demostrar les seves contradicions. A Sevilla nomes va ser dificil acceptar el tracte amb els servents. Es l'adaptacio d'una opera

Mediterraneo (2021) 112 min.

 Humit relat fet per taladrar les conciencies humanes que encara no hagin entrat en la dimensio, el calat que te el problema que instrueix. Una pel.lícula diferent, que supera per la part artistica els documentals que ja s'han realitzat. Imatge crua, dura, que emociona i atrapa devant la incredulitat dels ulls espectadors. Etica i tensio navegan per unes ones de cop encrespades on els actors, dobles quasi fidels dels herois del mar, protagonistes de la vida real, Eduard Fernandez, Dani Rovira, Ana Castillo, Sergi Lopez, Alex Monner, Melika Foroutan, Gianis, Niaros i Yiota Festa , porten el film a bon port. La tragedia de la immigracio, el naixement d'una ONG, (Open Arms), desembarquen  en  prou feines en un  mar de solidaritat, per continuar amb la activitat de la companyia les seves activitats economiques de generositat i sacrifici. Marcel Barrena, roda la historia de Oscar Camps, enfrontada als poders factics a qui representen la Unio Europea i molts dels paisos del litoral mediterrani. no molt disposats a l'acollida. Alguns habien rebut 100.000 naufrags , d'altres 5000, desigualtat que es tenia que restaurar i aixi es va evidenciar. Uns posaven barcos salvavides i d'altres fragates de guerra i llanxes amb ametralladores fer tornar les balses de goma o de fusta al seu a pais d'origen, que normalment presideix "Ala", amb qui no hi ha capaciat ni voluntat de negociar per frenar aquesta sangria d'aigua salada, que ara comencem a filmar. La tardor de 2015, Oscar Camps i Gerard viatgen a Lesbos impactats per la imatge d'un nen ofegat a les aigues mediterranees. Alla troven milers de persones que fugen de la guerra i de la gana dels seus paisos arabs. Esther i Nico, s'apuntaran a salvar persones que desapareixin en pateres i si sobreviuen els tornaran en moltes ocasions la vida. Aixo els  canviara per sempre les seves. I potser les nostres.

Bernadetta (2021) 131 min.

 Cansat de les subtileses del cine america (Teenagers, El libro negro) va decidir seguir fent cinema a Europa (Steekspel, Elle). Ara als 82 anys, l'holandes, presenta a Cannes de manera descarnada i irreverent una pel..licula de "monges" que parla molt de la manca de fe i de la espiritualitat. A aquesta comunitat corrupte, Benedetta (Virginie Eñra) fa servir un humor sargoner quan te que explicar les visions  que  la seva fe li fan creure, el film sobre tot en la segona part, pot girar a un porno de broma o una arenga pseudo religiosa, afegint mes crits histerics que supleixen las deficiencies de l'argument de mes de dos hores. A Paul Verhoeven seguint la novela de Judith C Bronw, li interesa la depravacio, la provocacio i el sacrilegi que desplacen l'amor i el desig. Corre el segle XVII quan la novicia Benedetta Carlini ingresa en el convent de Pescia a la Toscana, amb l'aureola de que podia fer alguns miracles. Vehorven, segons la novela "inmodest aCT" Tracte sense miraments la sexualitat i el lesbianisme entre les dones de un convent. Charlotte Rampling, Daphne Patakia, Lambert Wilson, Olivier Rabourdin i Louiise Chevillote. El film ha estat perseguit i s'ha demanat la retirada de les pantalles. 

..

Madres paralelas (2021)123 min.

 Pedro Almodovar es posiblement el cineasta de mes prestigi internacional espanyol. Pero no totes son interesants i menys amb glamour, que aqui l'ha posat Penelope Cruz, premiada ja a Venecia, reben una replica al plato molt consisten.  Almodovar d'una qualitat, ineludible e indubtable, es va adonar de que la historia de les dos mares flaqueixava i va afegir, el mes interesant pot ser en aquests moments, el tema paral.lel de les fosses comunes, que el que et deixa a mitges. Vol ser una proposta de reconciliacio entre espanyols. Es evident que sense comprometres es valent. Es una peli que no hagues pogut fer abans del 90. Ja fa prou en defensar el femisme de les dues mares solteres, perque part politica, tot i que te menys metratge, es queda com un recitar d'una interpretacio lliure de la historia.Perque clar, els oscars a Madrid quan hi han tres propostes , la carta a presentar es la de Pedro. Pero s'ha trobat amb la pedra de Fernando Leon de Aranoa que la sobrepasat. Te força carga emocional les dues dones diferentes generacions, que embarassades i solteres, fan llargues pasajades per els pasillos de l'hospital amb poques paraules. tot i aixi, el film tracte l'homosexualitat, l' abortament , la soledat, la culpa, el cancer, la negligencia medica, la biologia i la psicologia. Transparencia d'imatges que volen ser subersives i es queden en valentes. Alguns d'aquests asumptes es trasladen a la proposta de reconciliar la guerra civil i eliminar deutes amb ells despareguts. Tancaria el quadre les interpretacions segures de Israel Elejande, Aitaa Sanchez Gijon, Rossy de Palma, Inma Ochoa, Julieta Serrano i Adelfa Calvo.

TITANE (2021) 108 min.

 Un relat de venjanza femenina, un film chachi piruli per la adolescencia que no tenen encara masses prejudicis. Es un film que no fa por, fa punxades a la panxa. Per  donar una mica de sentit al film, es terror terapeutic, un terror que pot canviar vos uns malsons per uns altres, que ja es un poder. La posada en escena es delirant, l'argument impossible, i el gore. suau. Excesivament violenta, rebla com un cargol en una barra de gel. Servira per agafar mes hostilitat amb les electriques. Cannes i Toronto han reconegut , no sense polemica, la original posada en escena de Ducournau Julia. mentre Vincent Lindon, Domique Frot, Agathe Rousselle amb Minem Akeddiou tambe tindran alguna cosa dir, La mort, amb la magia, el sexe contra la paternitat, i sembla que els cossos de bombers, el millor  moment del film. Cinc anys despres de "crudo"la academia francesa la converteix en el far del cinema frances.. En el aeroport, rroven un jove amb la cara desfeta.Diu que es un nen desaparegut fa deu anys.Vincent Lindon, el seu pare, se'l emporta a casa, pensant que trobaran la necesaria realitat. Pero en aquell moment es comecen a produir una secuencia de terribles assessinats a la zona.

Don't Breathe 2/N0 respires 2 (2021) 98 min.

 Aspiri, expiri, faci exerccis de ioga sentat, per atrevessar  la sordidesa d'un film, secuela, que amb suspens mantingut, provoca somriures en comptes de por. Tanta violencia i accio, aplasten qualsevol dialeg o intent de narracio del director Rod Sagayes, segons guio de Fede Alvarez. Hi surten tantes morts originals amb sang i fetge, que no expliquen, que bordeixen la magia mes ridicula o burlesca. Tot per explicar amb una hora, la feinada que tenen quatre delincuents per acosar i derribar una casa. L'altre mitja hora es per consumir la venjança de Stephen Lang (violador i assassi que viu tranquilament anys despres) quan el passat sanguinolent l'atrapa. Entre els espectacles  edificans hi ha que protegint a la seva filla, axafa cara a un mentre la nena li demana que no ho faci, i a un altre li tapa el nas i la boca perque no respiri. Aixo si , plora per el seu gos. A la colla  s'hi suman Bobby Schofield, Adan Young i Brendan Sexton amb Madelyn Grace.

MAIXABEL (2021)115 min.

 Aproparse a tot el que tingui que veure amb ETA, sempre fa respecte. Desde Yoyes", aquesta pel.licula torna a ser incomoda per uns , poc reivindacativa per la altres i esborrona força la'entorn abertzale. No es nomes explicar una historia buscan demanar el perdo de les victimes, sino l´imposible oblit del problema basc. 22 ena.  film de Iciar Bollain que marxa del documental, de l´exces de drama tan com de una peli amable. Per la notable impacte dels fets relatats no deixa a ningu indeferent. Iciar amb intel.ligencia, no segueix fidelment el guio de Isa Campo, per retratar magistralment als tres personatges principals interpretats per Blanca Portillo guanyadora ja a San Sebastian, Luis Tosar, que ens posa els ulls com a plats i Urko Olazabal. La dona del asesinat per ETA  ,Juan Mari Jauregui es  el nucli del film que es la trobada de l'esposa amb els assessins. Primers plans tensos, i pena i rabia per mantenir l'equitat dels fets. Queda per una altre ocasio, aprofundir mes en la ideosincrasia dels horribles fets del any 2000 en una tasca de San Sebastian. la historia arranca quan Maixabel rep la sol.licitud de entrevista d'uns d'els etarras comdenats al pènal de Nanclares de Oca. Amb un inmens dolor, l'esposa, una basca de ferro colat, accedeix al cara a cara amb un dels responsables d'haber acabat amb 16 anys de felicitat convençuda a mes, de que el seu marit ho hagues aprobat. Formen part de l'entorn Maria Cerezuela, Bruno Sevilla, Arantxa Aranguren, Jone Laspur i David Blanka. Emotiu obra visual per la reconciliacio del bany de sang.

sin tiempo para morir/ no time to die (2021) min.163.

 Totes les consideracions sobre la, diuen seria la darrera pel.lícula, el numero 30 de la serie James Bond , que es vital,socarrona, espectacular, social i actual, no han visionat les 15 primeres. Començan per la figura del 007, Craig Daniel, un Steve Mcqueen amb cabell, no te ni amb smoking la clase i distincio que ens venien Connery, Brosnan, o Moore el que mes "bonds" a fet (7) i per mi el millor Bond de Ian Fleming. Cary Joji Fukunaga ha realitzat amb molts mitjans un compendi de totes les anteriors. Corre per les taulades, persecucions imposibles i escenes d'accio que no corresponen a la presencia de Bond com si fos Jackie Chan. Per fer vintage treuen fins i tot un dels cotxes fantastics que portava sempre el  agent del MI6., que ara surten en miniatura en un coleccio. Personatges poc dibuxats, com anticuats pero extranys. El guio a tres mans intenta buscar un canto fosc, un passat obscur al heroi agent. Llarga,(163 min.) ja que es una recopilacio, pero es necesari per poder fer pasar la franquicia de Sean Connery a una especie de superman sense capa. I no hi podia faltar el dolent, un Rami Maleck fora de si , un dolent ridicul conduit a un final de western, a qui la perruca que li han plantificat el configura fatal. Unes bromes gens actuals, sorgeixen dels coctels, remenats tambe i que embocallan les parelles, una agent de color (Naomi Harris) la gran cap del MI6, que es despedeix de la serie ( Lea Seydoux). Les slots habituals Lashana Lynch aquesta vegada, Rami Malek i Ana  de Armas. Christoph Waltz, secundari de luxe, es el unic que presenta la art psicologica del film. Dáqui qu e sols hagi estat premiat, per l'accio, musica, o la fotografia. 007 adora a la seva superiora, encara que no es el seu tipus. Bond ha deixat el servei secret i viu a Jamaica. Un amic seu li demana ajuda per rescatar un cientific segrestat  i la accio resulta mes perillosa de lo imaginat. Quan a ella l'agobian fets del passat i 007 vol ajudar la, el MI6 pateix un atac. Bond amb la seva companya, 007 dona, tenen que lluitar contra un dolent repentinat. Judi Dench ha dsaparegut i sustituida jerarquicament per un  Ralph Fiennes desmotivat. Un Chan, Jackie Chan.O pitJOR, VAN DAMME