Campeonex (2023) 124 min.

El nostre equip de "campions" abandona el bàsquet per endinsar-se per error en el fascinant món de l'atletisme de la mà d'una entrenadora novata. Entre les dures exigències de la nova disciplina i la sorprenent capacitat de l'entrenadora per atraure tota mena de desgràcies i calamitats, tot acabarà sortint del revés. Javier Fesser, amb la inestimable ajuda de Brianeitor, recupera intacta l'emoció sense sentimentalismes, sense falsos pudors i sense coartades de la primera entrega. El valor social de Campions segueix present, el cinematogràfic s'ha perdut, llarga el que abans era atrevit humor negre ara aflora en massa comicitat per a nens petits. Ha perdut ni uns grams del seu impacte admirable, de la seva candorosa gràcia les seves mancances no l'empitjoren sinó que la milloren amb la puresa del que és imperfecte. No s'enlaira gaire del record i l'ombra del seu precedent malgrat el seu arbitrari desenvolupament, tenim la sensació que algú segueix al volant amb el pols i el control adequats. Seqüela de l'èxit del 2018, repetint el que ja estava bé de l'original i sumant diferentes novetats. Imaginativa continuació on Fesser torna a demostrar que la clau està en la senzillesa i la naturalitat amb què afronten els seus rols els diferents integrants de l'elenc interpretatiuEl nostre equip de "campions" abandona el bàsquet per endinsar-se per error en el fascinant món de l'atletisme de la mà d'una entrenadora novata. Entre les dures exigències de la nova disciplina i la sorprenent capacitat de l'entrenadora per atraure tota mena de desgràcies i calamitats, tot acabarà sortint del revés. Javier Fesser, amb la inestimable ajuda de Brianeitor, recupera intacta l'emoció sense sentimentalismes, sense falsos pudors i sense coartades de la primera entrega .El valor social de Campions segueix present, el cinematogràfic s'ha perdut, llarga ,el que abans era atrevit humor negre ara aflora en massa passatges com a comicitat per a na perdut ni un gram del seu impacte admirable, de la seva benaurada i candorosa gràcia les seves mancances no l'empitjoren sinó que la milloren. La puresa del que és imperfecte. No s'enlaira mai del record i l'ombra del seu precedent malgrat el seu arbitrari desenvolupament, tenim la sensació que algú segueix al volant amb el pols i el control adequats Seqüela de l'èxit del 2018, repetint el que ja estava bé de l'original i sumant encertades novetats .Imaginativa i brillant continuació en que Fesser torna a demostrar que la clau està en la senzillesa i la naturalitat amb què afronten els seus rols els diferents integrants de l'elenc interpretatiu..El mateix Javier Fesser, Elsa Hipolito. Sergio Olmo, Brianeitor, Jaun Margallo, Jesus Vidal, Té els mateixosa Gloria Ramos, FRan Fuentes, Jose de luna, Jesus Lago, Alberto Nieto Fennadez, Roberto Chinchilla, Stefan Lopez, Sergio Olmos i d'altres.,llargada que, encara que intenta recalar en valors positius com l'esportivitat. resulta forçat per promocionar

Godland (2022) 143 min

A finals del segle XIX, un jove sacerdot danès arriba a Islàndia amb la missió de construir una església i fotografiar els seus habitants. Però, com més s'interna en aquell implacable paisatge, més se sumi a les ànsies de la temptació i el pecat. Un 'western' tan clàssic com, hipnòtic, enlluernador i mordaç. Una de les pel·lícules de la temporada sens dubte si fos de produccio americana. Un viatge imponent als confins de la Terra i de l'art. d'una plasticitat tan etnogràfica com pictòrica, mostra la nostra petitesa davant una pantalla supremaen una obra majúscula."A partir de la trajectòria anterior de Palmason podíem deduir que 'Godland' era una sorpresa anunciada, però la pel·lícula va més enllà i acaba sent un preat tresor. El rigor de la seva posada en escena, que busca rimes i friccions entre el paisatge i l'ànima dels seus personatges sense llimar asprors. Tota la pel·lícula és un exercici de virtuosisme estètic i de pausada respiració narrativa, estableix la relació entre home i natura amb una profunditat i convicció poc freqüents en cinema. És una obra crua i austera que exigeix molt, però també ofereix molt: una absorbent meditació sobre la fe i un espectacle visual a estones aterridor i sempre aclaparador. Agresta i rocosa pel·lícula, en què la potència dels paisatges guanya la partida als desdibuixats personatges que protagonitzen la història. Igvar Egent Sigurdsson (millor acTor europeu) eLIOT cROSET hOVE, Victoria Carmen Sonne, Jacob Ulrich lL0hann, I Idda Mekkin.

El hombre del saco (2023) 91 min.

Després de la mort del seu pare, tres germans(javier Botet, macarena Gpmez i Manolo Solo, es muden amb la mare (Lorca Prada) a un petit poble. Aviat descobreixen que en els últims mesos s'han produït misterioses desaparicions de diversos nens, i s'embarcaran en una aventura a contrarellotge per descobrir la veritat que s'amaga després de la terrorífica llegenda del que es coneix com "L'Home del sac".Molt entretinguda proposta de cinema familiar, encara que sembla prudent reservar-la per als nois una mica crescuts, ja que el seu efecte pot resultar excessiu en els més petits.A la baralla per una identitat formal, l'equip prefereix prendre el camí curt, fer-se un Stranger Things i sumar-se a la tendència nacional esgarrifosa d'acontentar un algoritme. Por, no en fa.Connecta amb un episodi negre de la nostra història i l'estil de Stranger Things per dirigir-se al públic jove. El resultat no acaba de ser del tot satisfactori: aterreix molt menys del que s'esperava. El seu director intenta una cosa així com creuar Stephen King i Los Goonnies amb un cert toc d''Estiu blau'. El resultat resulta massa complicat per als nens, i massa poc -inquietant i aconseguit- per als adults. Desaprofitada revisió de la llegenda del segrestador de nens, amb un terror engolit pels seus referents nord-americans. Una barreja de gèneres una mica desigual pero amb el resultat és entretingut, i poc més.

Hablame/ talk to me (2022)95

La solitària adolescent Mia s'enganxa a l'emoció d'invocar esperits utilitzant una mà embalsamada, però quan s'enfronta a una ànima que diu que és la seva mare morta, provoca una plaga de forces sobrenaturals i es debat entre decidir en qui pot confiar: en els vius o als morts.Sorprenent òpera prima que no compensara el fluix paper en el s mundials defutbol femeni, Danny i Michael Philippou aconsegueixen anar més enllà dels clixés de terror adolescent gràcies a un inesperat pols narratiu i una atmosfera d'estranya malenconia.Tot està bé en ella. el que converteix 'Parla'm' en una pel·lícula destinada a transcendir és la manera, moderníssima, en què els germans Philippou representen l'horror Per a l'espectador, les sacsejades es prolongaran durant una hora i mitja molt concisa, i se sentirà feliç d'haver pagat per elles. Una fita a l'altura del que va significar al seu dia la ja clàssica 'It Follows'.Resulta increïble que la solidesa de la seva trama sigui pròpia de l'òpera prima d'uns cineastes novells Deconstrucció brillant de la història habitual de l'ouija. Que 's'ho treballen am Sphie Wilde, Alwxandra Jenesen, MIranda Otto, Joe BirdOtirs Dahnjii Zoe Treakes. Una de les millors propostes de terror de l'any . Prefereix fer-nos passar una mala estona abans que espantar-nos. Ho aconsegueix encara que potser una certa part del públic prefereixi una mica més convencional. La millor pel·lícula de terror de la setmana.Esperitzant, pertorbadora i esprement al màxim els seus recursos: des dels actors fins als efectes especials, majoritàriament casola Una de les estrenes de cinema de terror més satisfactòries de l'any i el millor de l'estiu.

Al khahadi La ultima reina (2022)

Algèria, 1516. El pirata Barbarroja allibera Alger de la tirania dels espanyols i es fa amb el poder del regne. Es rumoreja que ha assassinat el rei Salim Toumi, malgrat la seva aliança. Contra tot pronòstic, una dona li fa cara: la reina Zaphira, esposa del rei Salim. A mig camí entre la història i la llegenda, la vida d'aquesta dona ens parla de la lluita i dels conflictes personals i polítics que va haver de patir pel bé d'Alger. La pel·lícula se segueix, es veu i se sent amb gran interès i la fusió de l'aroma folletinesca del relat amb una temperatura tràgica gairebé shakespeariana la converteixen en intersant i agradable. Un fresc històric que es debat constantment entre els seus aires de gran producció i el seu caràcter de manifest polític i amb lectura feminista actual. Un debat que les imatges mai no acaben de tancar Ambientació cuidada en vestuari i escenografia. Artesanal reivindicació d'una dona inspiradora a l'Alger de 1516.La pel·lícula és ambiciosa pel que fa al seu abast i polida pel que fa a la seva execució. Un espectacle ric i opulent, amb magnífics vestits i ambicioses seqüències d'acció.

Vampir al rescat (2022) 106 min.

Pel.lícula d'animacio dirigida perRoman ArtemyevL'eternament jove i sempre elegant Vladimir el vampir immortal, no ha pogut trobar una xicota durant tres-cents anys. Ha intimidat, segrestat i convertit diverses princeses en granotes, però això no ha facilitat el seguici per al príncep de les tenebres. Mentrestant, tot el que la bella donzella Bàrbara la Valiente fa és lluitar contra els possibles pretendents a la sorra, pretendents que només cobegen el seu dot. Però el Rei Lenteja va descobrir com arribar a Barbara i és també el punt feble de Vladimir. Encara que va oblidar tenir una cosa en compte: tot i que té la vida i el cor de Vladimir a les mans, encara hi ha espai al seu cor perquè l'amor cobri vida. Divertida comèdia familiar per a tots els públics.Un producte una mica més modest que 'Hotel Transilvania'per exemple, però per res exempt de gràcia i humor. Més enllà d'aquesta peculiar barreja de personatges i influències, el seu handicap rau en la seva tècnica i, molt especialment, en l'ús del 3D, que resta agilitat al traç i expressió als seus protagonistes.

El viatge de Ernest y CLementina (2022) 90 min.

Ernest i Celestine tornen al país d'Ernest, la Charabie, per poder arreglar el seu preciós violí espatllat. Aleshores, descobreixen que la música ha estat prohibida a tot el país des de fa anys. Per ells, és impossible viure sense música! Amb l'ajuda dels seus còmplices, entre els quals hi ha un misteriós justicier emmascarat, Ernest i Celestine intentaran posar fi a aquesta injustícia, per poder tornar a portar l'alegria al país dels óssos. Seqüela d'Ernest & Celestine. Premiada amb els Premis César: Nominada a millor pel·lícula d'animació Aventura i tendresa es fonen. La bellesa blava marí de les seqüències nocturnes, amb plans de vegades descriptius i altres conceptuals, destaquen en una obra de serè encant a favor de la tolerància.

Quand tus seras grand/Pequeños grandes amigos (2023) 99 min.

La cafeteria de l'escola de Brieuc és remodelada. Amb gran pesar, la seva mestra Aude els porta a l'asil de gent gran proper per passar les seves pauses per dinar. El cuidador principal, Yannick, no és tan feliç de veure'ls envair el territori dels seus residents. Un xoc generacional sembla inevitable. Qui declararà la guerra primer: els residents o els convidats? Mostra ancians desvalguts i nens innocents, barreja que per a la comèdia o el drama és explosiva. No traspua finor però sí bons propòsits i com a comèdia d'entretemps fa la seva tasca. Una comèdia lleugera, sense cap ànim de transcendència. La presència d'un bon actor com Vincent Macaigne millora diverses escenes, encara que no redimeix el conjunt de la seva estricta cordial.Inevitable xoc generacional entre la mirada documental, la tendresa i l'alè humanístic, [captura] sense necessitat de subratllar la manera com dues generacions comparteixen les seves experiències.Una obra tan modesta com encantadora que, evitant tant l'estridència emotiva com el convencionalisme servil, ens acaba entabanant precisament per la prudència de la seva limitada descàrreMacaigne serà testimoni d'un xoc generacional filmat amb cert gust, i amb l'habitual malbaratament d'amabilitat de les feel-good movies a la francesa on tothom aprèn a ser millor persona. D'aquesta trobada sorgeix un autèntic sentiment d'afecte que ens pot servir d'inspiració per replantejar-nos la nostra forma de vida i la nostra manera de cuidar els que més ens necessiten, sigui quina sigui la seva edat

gRAN Turismo (2023)gran turismo 222 min.

Basada en una història real, la pel·lícula explica com va complir el seu somni un adolescent que jugava a Gran Turisme, joc en què va guanyar una sèrie de competicions patrocinades per Nissan, i que li va servir de trampolí per acabar convertint-se en un pilot de carreres professional. Neil Blomkamp aconsegueix transmetre l'esperit del simulador de Polyphony Digital, Una pel·lícula molt entretinguda que agradarà als fans del videojoc i que satisfarà els aficionats al cinema de carreres, tot i ser convencional. Entreteniment de primer ordre, però amb cor. Recorda més pel·lícules com Dies de Trueno que la saga Fast and Furious. Perquè aquest és el seu mirall. Le Mans 66, Rush… fins i tot Rocky. Una història gaudible també per a espectadors aliens a la seva versió en consola. una història de superació centenars de vegades explicada, però que funciona Enamorarà els amants de l'adrenalina i les carreres gràcies a les seqüències intenses i les interpretacions més que decents. Un cant a PlayStation i Nissan, aquesta és una pel·lícula de carreres de cotxes vistosa i no mal facturada, èpica i triomfalista fins a l'extenuació i molt convencional al registre de personatges. En general poc destacable però té alguna joia que acaba emergint de tant en tant.La millor pel·lícula de Neill Blomkamp fins ara, hi ha innocència i sorprèn per la seva autenticitat"

Physical(2021-23) Serie de tV 3 temporades 30 episodis

"Acaba cayendo en el sistema que empezó criticando" Anni Weismann la siut de neuvo en San Diego años 80 y la protagoniza Rosa Byrne i Sheila Rubin.Serie de TV. Drama comedia negra Sheila Rubin es un ama de casa callada y aparentemente contenta con su vida, que apoya a su marido en su carrera para llegar al gobierno estatal. Pero cuando está sola, Sheila tiene una visión del mundo oscura y divertida que casi nunca comparte con nadie. Además lucha con un batallón de demonios que afectan a la percepción que tiene de su propia imagen física. Un día, encontrará una salida a todos estos problemas en el lugar más inesperado: el mundo del aerobic. Estreno tercera y última temporada (T3): 2 agosto 2023.

Megalodon 2 La fosa 2022) 113 min.

Un equip de recerca inicia una missió que explorarà les profunditats més abismals del mar. Però el seu viatge es converteix en caos quan un malèvol operatiu miner n'amenaça la missió i els obliga a lliurar una batalla d'alt risc per la supervivència. Enfrontats a colossals Megalodons i a implacables saquejadors mediambientals, els nostres herois han de córrer més ràpid, ser més astuts i nedar a més velocitat que els seus despietats depredadors en una trepidant carrera contra el temps. Seqüela de 'The Meg' (2013) Més megalodons i més Jason Statham. No té un gran argument ni un gran guio , per això la pel·lícula remunta a la seva segona meitat, quan comença l'acció més boja acompanyada per la comèdia. Molt moviment, molta acció, zero intriga, i un circ visual sense personalitat. Una seqüela més extravagant i que sembla escrita per la IA. És millor que la primera pel·lícula perquè, encara que repeteix tot el que va fer malament, millora tot el que vaUna seqüela insulsa que s'enfonsa a l'avorriment un gran naufragi amb mal CGI i mal guio.Un descendent molt llunyà i cutre de 'Jaws', amb diàlegs plomissos i acció predictible. Aquesta seqüela té tots els ingredients per ser una pel·lícula de sèrie B superdivertida i absurda. No s'enten llavors per què ho fa tot tan malament.

Uha cuestio d'honor/ (2022)Pour la FRance )90 min.

De questions d'honar ni ha mes o menys una cada dia pelo menys, Per sobre veim al cinema les de 1966, 1998, 2008, 2013 i ara la de Aisa13) una Aissa, una jove LUbna Azabal)oficial d'origen algerià, perd tràgicament la vida durant un nou ritual d'iniciació a la prestigiosa acadèmia militar francesa de Saint-Cyr. A mesura que la seva mort destrossa la família, sorgeix la polèmica sobre els plans del funeral d'Aissa quan l'exèrcit es nega a assumir la responsabilitat. Ismael, el seu rebel ( Samir Guesmi) germà gran, intenta mantenir unida la família mentre lluiten per guanyar justícia per a Aissa. Interessant i ambiciosa, encara que dispersa, potser s'equivoqui amb algunes de les seves digressions. Argumentalment, és moltes coses alhora. Totes estan ben tractades de manera individual, però al seu lligam li falta brillantor. Els seus punts forts són una escriptura magnífica dels personatges, l'extraordinària interpretació dels actors i la capacitat del director Rachid Hami per plantejar escenes emocionants. Una reconstrucció precisa, emocionada i exacta. On un redoblament de tambor ressona amb força, per necessari, al nostre cor, igual que ho fa un rap emocionat i reivindicatiu. Una pel·lícula molt de mort en tots els sentits, també en l'estètica gràcies a la gèlida i impersonal fotografia de Jérôme Alméras. Un drama familiar modèlic que defuig els eslògans contundents, les respostes fàcils i els escenaris previsibles s'acosta més al cinema d'Edward Yang que al de Mathieu Kassovitz.L'elegant guió opta per un enfocament observacional Les interpretacions són sòlides i els personatges són complexos. Explora moltes facetes del desarrelament a través d'una pel·lícula atmosfèrica i memorable. El punt fort del director resideix en la seva representació del que és domèstic i en la manera com integra la fe de la família a la pel·lícula ajuda a arrelar la seva història en una ferma realitat. Els actors també mereixen elogis.

algun dia nos lo contaremos todo (2023) 109 min.

Estiu de 1990, antiga Alemanya Oriental. La Maria(Marlene burow) està a punt de fer 19 anys i viu a la granja dels pares (Felix Kramer i Silke Bodenbener) del seu nòvio Johannes( Cedirich Eich). En un ambient ple de possibilitats i amb una sensació d'inici d'una nova era amb la reunificació alemanya, la Maria prefereix perdre's als llibres que concentrar-se a graduar-se. S'hi afegeix l'inici d'una passió secreta i un nou amor cap a Henner, el carismàtic i determinant granger del costat que li dobla l'edat. Un mediocre melodrama rural, el perfum del qual a vell melodrama clàssic pesa massa, tant com el malbaratament de minuts i seqüències que no porten enlloc. Traça dues fronteres és una llàstima que la pel·lícula no arribi a connectar ambdós assumptes el traç gruixut que evidencien les caracteritzacions no fa sinó emfatitzar la predictibilitat general del relat. El film, que pretén ser romàntic, es queda en una mera postal descolorida, encara que manté un cert encant, l'encant inherent al relat bucòlic. Supera els clixés gràcies als petits costurs del que queda de l'abisme entre Orient i Occident, que no arriben a ser metàfora del discórrer dels personatges, però posen color a les seves vides. Emily Atef segueix explorant les mitja-voltes de la vida, sempre apostant per replicar des del cinema l'onatge emocional dels seus protagonistes. El drama d'Emily Atef, que segueix una adolescent somiadora en un romanç amb un home de mitjana edat, aborda un material difícil amb una força narrativa. Compta amb un repartiment i un muntatge atractius, però saps on es dirigeix la pel·lícula, i ho fa massa a poc a poc.

El colegio de los animales magicos 2, el origen (2021) 93 min.

Els alumnes de l'escola d'animals màgics volen fer un musical per l'aniversari de l'escola. Anada està molt feliç perquè se'l permet dirigir-la. Però els assajos són més que difícils. Sobretot perquè Helene assumeix el paper principal. No obstant, el veritable talent per al cant el té la tímida Anna-Lena, que mai no gosaria ser el centre d'atenció ni posar en perill la seva amistat amb Helene. Tristament per a ella, encara que ho vulgui o no, haurà de competir, no només per l'obra, sinó també per Jo, a qui Helene intenta conquerir amb tota mena de trucs. Encara sort que sempre poden comptar amb la professora Miss Cornfield i la seva brillant ment. Acaben els assaigs en un caos o la classe romandrà unida? I què passa amb els forats estranys als terrenys de l'escola? Amb l'ajuda dels animals màgics, els nens aprenen el que realment importa: el treball en equip. Premi 2023 del Cinema Alemany - Lola (Alemanya).

Call Jane Todos somos Jnae (2022)119min.

Chicago, 1968. Joy (Elizabeth Banks), una mestressa de casa, porta una vida normal amb el seu marit Paul Rudd i la seva filla, mentre la ciutat i la nació estan a punt d'una violenta agitació política. Però quan es queda embarassada sense desitjar-ho i amb un risc mortal per a la seva salut, ningú no està disposada a ajudar-lo en una època en què legalment no pot avortar. El seu viatge per trobar una solució a la seva situació el porta fins a una organització clandestina de dones, liderada per Virgínia (Sigourney Weaver), que us brindarà una alternativa més segura i us canviarà la vida. Resulta conjuntural, però enganxa gràcies a Elizabeth Banks i, sobretot, a una esplèndida Sigourney Weaver encara que recreï d'una manera simplona un episodi molt terrible, transmet una emocionant sonoritat. Un film molt ben escrit –la seva directora, Phyllis Nagy, va signar el guió de 'Carol'– i filmat de manera una mica més convencional. La pel·lícula traspua idealisme. Entranyable reconstrucció de les activitats del col·lectiu Jane (...) és un sensual viatge a l'Amèrica dels 60.Formalment impecable, la pel·lícula ve presidida per Elizabeth Banks. Una nova ració de necessari emponderament femení sobre un tema arestat però que no arriba a aprofundir del tot quant significa, en el drama que, per uns i altres motius, sempre arrossega. Eficaç, sòlida mirada a un passat retrògrad que és el nostre present de retrocessos. (...) funciona, convenç, un engranatge amb bona música, dignament pamfletari amb una Banks,.- cinta passa del que és particular al col·lectiu, de la cuina als carrers, amb fermesa i convicció, delicadesa i emoció, no descarta l'humor, però sense banalitzar el tema i la problemàtica. Compta amb interpretacions molt bones. Mai arriba a ser un crit de guerra, però sí que ofereix un examen minuciós d'un passat que podria, esfereïdorament, convertir-se en el nostre futur.

de perdidos al rio (2023)98 min.

Pedro, Kiko i David,(pablo Chiapela, Fran Perea i Carlos santos) tres amics als seus trenta-tants llargs, viatgen a Rio de Janeiro per recollir el cos sense vida de Mateo, el seu millor amic de l'institut,Carlos Areces) que ha mort en estranyes circumstàncies. Però en arribar al Brasil res no és el que sembla. Mateu, "el mort" ha fugit, casa seva potes enlaire i una de les seves ex-nòvies Esther Acebo, el busca desesperadament. Com una onada de riure ximple, es pot dir una vegada més que el més encertat d'aquesta comèdia d'acció és l'elecció del cast. Un "Resacón" a l'espanyola que preferiràs oblidar (KIra Miro,Jorge CremadesPablo Pires iCassio Alves). Impossible de recomanar fins i tot com a comèdia d'evasió. Es nota la lluita per aconseguir un humor enginyós, acanallat i procaç en mans de personatges miserables. Però la cosa es desinfla i no qualla, un mal acudit, excessivament explicat. S'aferra a una fórmula incapaç d'actualitzar-se i un fil argumental mal portat. De vegades els tòpics són excessius però aconsegueix divertir i fer-nos riure durant el seu metratge, traient-nos de la sala de cinema amb un somriure. Només per això ja val la pena.

Rally road racers (2023) 92 min.

Els corredors competeixen en un ral·li d´alt risc al llarg de la famosa ruta comercial Silk Road. No només és que el to sigui molt infantil, és que és una pel·lícula que arriba, 20 anys tard tard. Diré una cosa que sí que m'ha agradat molt. El conflicte principal de la pel·lícula és profundament anticapitalista .És la pel·lícula d'animació que un esperaria trobar en un basar xinèsi que remet a altres productes semblants de manera més acolorida, més vistosa i repetitiva. Tot, ai, és també més feble i fals .L'aventura de Zhi potser no és tan memorable com les pel·lícules a què s'assembla, però és entretinguda, inspiradora, i indubtablement entretindrà nens i adolescent. Guio i direccio Ross Venokur, interpretant aquet anime america de automovilisme.

Detective Conan Black Iron Submarine (2023)/Kurogane no submarine 110 min.

Ingenieros de todo el mundo se reunen en la isla Hachijo-jima para la operación del «Pacific Buoy», un nuevo sistema que conecta los sistemas de cámaras policiales de todo el mundo y permite el reconocimiento facial. Mientras tanto, Conan y su pandilla visitan la misma isla para ver las ballenas. De repente, reciben una llamada telefónica de Subaru, un estudiante y agente del FBI, quien les informa del asesinato de un empleado de la Europol en Alemania.Nominado el 2023en el festival de Annecy, Su director Yuzuru Tachikawa i guion de Takeharu completan la parte tecnica japonesa.

Medusa de luxe (2022)101min.

Medusa Deluxe és una intriga criminal ambientada en un concurs de perruqueria. L'extravagància i l'excés xoquen, ja que la mort d'un dels seus sembra la llavor de la divisió en una comunitat amb una passió pels cabells que ratlla en l'obsessió. Més que descobrir el culpable o la proesa tècnica, sedueix la galeria de personatges carismàtics, la seva incessant xerrameca a més d'algun pla de bellesa insubornable. Les notes d'humor aconsegueixen, per fortuna, alleugerir un ritme que tendeix a allò monòton i, en aquest sentit, és el personatge de Luke Pasqualino, que llueix amb empenta les més divertides línies de diàleg. Més que pel misteri, la pel·lícula és hipnòtica per la seva aposta estètica i per la manera com aquest univers de pentinats impossibles s'integra a la trama, la fa avançar amb frenesí i articula les seves claus. La fotografia de Robbie Ryan és una meravella, però la narració no té la mateixa categoria. Els espectadors potser desitgen una cosa una mica més senzilla Que refrescant és veure que una òpera prima britànica dóna un gran gir al gènere, centrant-se principalment en dones negres de classe treballadora. Un magnífic debut de Thomas Hardiman. Un èxit cridaner i visualment impressionant que trenca el marc sobre la narració d'històries. Té una gran premissa que es fa malbé per un guió sense suspens i un rodatge en una sola presa que demana a crits alguns talls.

Delfines de plata (2023) 115 min.

Un hotel de luxe a Madrid és l'objectiu d'un grup terrorista internacional perPOSAR A L'OPINIO PUBLICA, un atemptat que serveixi d'altaveu davant del món occidental. Empleats i clients de l'hotel, policies, polítics i artistes es veuran embolicats en una sèrie de dramàtics esdeveniments que posaran en risc l'estabilitat del país. El comissari de la policia Javier Gallardo(dARREL D'sILVA)haurà de fer-se càrrec de la difícil missió de desarticular la cèl·lula terrorista, abans que es produeixi l'imminent atac, encara que per això es vegi obligat a qüestionar les ordres del ministre de l'Interior acabat de nomenar,(Debris Stevenson) descobrint així relacions secretes a l'ombra. Iker Elorrieta reincideix amb un determinista i esbojarrat thriller, l'espectador ho flipa amb la transnochada, i tot i així àgil funció. Anacrònic, entretenidíssim i delirant còmic que es mou entre l'esmolat i el naïf, sempre més a prop de 'L'hotel dels lligues' (J. Franco, 1983) que d''Hotel Bombay' (A. Maras, 2018). Culebró amb tints d' aroma de naftalina que té la intenció d'entretenir l'antiga, com entretenien les males telenovel·les de tarda, amb una revelació sorprenent i després un llarga siesta.

mas que nunca (2022) 123 min.

Hélène,(Vicky Krieps) una mujer de 33 años, vive feliz en pareja (Gaspard Ulliel). Su vida da un vuelco el día en que descubre que sufre una enfermedad rara en los pulmones. Gracias a un blog, descubre Noruega y decide seguir su instinto. A pesar de todo el amor que siente por Mathieu, su compañero de vida, atravesará toda Europa hasta llegar a Noruega, en busca de un nuevo camino. (FILMAFFINITY) El sensible, feroz y nada complaciente acercamiento al sexo en pareja durante la enfermedad es uno de los puntos culminantes de una obra que, desde luego, te coloca en crucs nada condescendientes." A pesar de lo escarpado de su argumento, la película se compensa con una enorme suavidad y nobleza sentimental siendo lo mejor la, Krieps, pero también los escenarios naturales . Emily Atef logra una intensa intimidad, gracias al manejo eficaz de los silencios y al contundente trabajo actoral tanto de Liv Ullman como de Jesper Christensen, i Bjorn Floberg. Logra que el espectador se vaya de la sala tan en paz como los personajes de la película. Un equilibrio realmente prodigioso en un película sobria, alejada de toda tentación folletinesca o melodramática el milagro aquí se llama Helene/ Vicky Krieps), capaz de inyectar miedo y esperanza, dudas y contradicciones, escalofríos y energía vital al personaje . Una frontal y sensible reflexión sobre la muerte unas) imágenes poéticas en las que las palabras van dejando el espacio debido a los sonidos y las respiraciones. Drama de alta intensidad, da la espalda a la tentación melodramática, y ahí, en lo bien templado de su antiefectismo, radica quizá lo mejor de esta obra sobria y terrenal.