The Super Mario Bros. la pel-.licula (2023) 92 min.

Mentre treballen en una avaria subterrània, els lampistes de Brooklyn, Mario i el seu germà Luigi (Chris Pratt i Chalie Day) viatgen per una misteriosa canonada fins a un nou món màgic. Però quan els germans se separen, Mario haurà d'emprendre una èpica missió per trobar Luigi. Amb l'ajuda del xampinyó local Toad( Keegan Michael Key) i unes quantes nocions de combat de la guerrera líder del Regne Xampinyó, la princesa Peach, Mario descobreix tot el poder que hi ha al seu interior. Es guanya amb espectacularitat i tenacitat de jornaler aquella hora i mitja d'imparable gresca, fins i tot per als llecs en videoconsoles resultarà divertit, mogut i visualment engenios. Entretinguda, colorista, fidel i nostàlgic (la banda sonora de Brian Tyle i Konji Kondo)està molt bé) una producció que fins i tot als que no van conèixer el Mario original els pot semblar gratament divertida. Aquesta pel·lícula bicèfala brilla per la seva fidelitat al joc i tampoc falten penjadors musicals nostàlgiques però corre el perill de sobre estimular els més petits i d'empatxar els que fa dècades que no juguen. El film que farà justícia al lampista de Nintendo segueix estant en un altre castell. No és 'Tron', ni tan sols se'ls acudiria demanar-li que fos 'Blade Runner' i ja està bé que sigui un vistós i entretindíssim mix entre 'Rompe Ralph', 'La Lego Pel·lícula' i 'Angry Birds'.Meravellosa adaptació d'Una intel·ligent i divertida aproximació valuosa com a pel·lícula capaç d'introduir el personatge a noves audiències, Anya TAylor-joy o JAck Balck,però també capaç d'enamorar els fans de sempre i aportar les seves pròpies idees. Una aventura apta per a tots els públics, senzilla però amb cor i molt conscient de la necessitat d'atrapar l'atenció dels més petits sense defraudar els nostàlgics.

Empieza el baile ((2023) 98 min.

Carlos i Margarita (Dario Grandinetti i Mercedes Moran)van ser la parella de tango més famosa i reconeguda de la seva època. Avui, poca cosa no queda res d'aquella esplendor, d'aquella passió que els va portar a compartir, escenaris, viatges i vida... Carlos viu a Madrid, gaudint de la segona oportunitat que li ha donat la vida (Pastora Vega) i Margarita viu a Buenos Aires immersa en la pobresa i l'oblit, però amb aquest humor sorneguer i canalla que sempre l'ha caracteritzat. Al costat del seu inseparable amic Pichuquito (Jorge Marrale), la parella inicia un viatge des de la ciutat de Carlos Gardel fins al peu de la serralada dels Andes a la recerca de respostes, que els enfrontarà als seus records, a les seves pors, però sobretot als seus veritables desitjos .Una lliçó magistral de cinema i tambe de tango, musica. de Nicolas Guerschberg, un recital de pulcritud, saber estar i bellesa Una 'road movie' decadent i deliciosa de Madrid a la Pampa, una història ben embastada a través de tres intèrprets meravellosos. Exhibeix un sentit de l'humor a estones més aviat negre i sempre temperat amb malenconia, que basa la seva eficàcia en les aclaparadores interpretacions de tres actors perfectament equilibrats i sincronitzats. De retrobaments llargament postergats va aquesta comèdia innocentment negra, genuïnament sentimental, que pren la ruta d'una road movie. Destaca la simpatia de Mercedes Morán i l'enormitat dels paisatges. Una pel·lícula que se salva de la crema gràcies a la professionalitat dels seus intèrprets. Té la seva millor carta en el seu trio d'actors protagonista comèdia que camina en un fi equilibri entre el que és trist i el que és lluminós. El guió encerta amb aquest difícil to, Marina Seresesky que evidenment te el toc imprescindible en el tango de la dona. La gran virtut rau que compta amb uns intèrprets que sumen més de 200 títols i molts, molts anys de professió, el film brilla quan es mou en la humilitat, un relat amarg i lluminós.

L' innocent (2022) 100 min.

Quan Abel(Kouis Garrel) descobreix que la seva mare, la Sylvie,(Anouk Grinberg)que ronda els seixanta anys, és a punt de casar-se amb un home a la presó,(Roschdy Zem) entra en pànic. Recolzat per Clémence, la seva millor amiga,Noemie Merlant) farà tot el possible per intentar protegir-la. Però la trobada amb Michel, el seu nou padrastre,(Mnada Toure) podria oferir a Abel noves perspectives… Pocs títols recents tan intel·ligents en la seva estructura i tan singulars en els seus canvis de to com 'El innocent' Jueguensela, vagin al cinema amb la mateixa empenta del director; a no esperar res, oa buscar alguna cosa nova i especial. Funcionen a la perfecció els moments de parella, dona i amant, totes amb el seu punt de fondària però també amb un toc de lleugeresa que propicia l'embolic, l'extravagància i l'entreteniment. S'hi ha prou de quatre personatges i una trama atrevida per construir un relat que va de la severitat al joc lúdic amb absoluta precisió. La proposta és sorprenent i digna d'elogi. Però la incoherència es paga. La veritat és que un no pot deixar de mirar aquestes grans interpretacions entestats a fer quadrar l'impossible. Deliciosa comèdia criminal en què Louis Garrel aprofita el carisma dels seus actors perquè la trama, atabalada i excèntrica, es desplega amb fluïdesa i transiti temes dolorosos amb una lleugeresa càlida. Garrel ha signat la seva millor pel·lícula aquesta fotografia que acaba de donar a aquest exquisit entreteniment un embolcall d'allò més vistós. Deliciosa, clàssic instantani de la comèdia . Philipp Garrel construeix una estupenda pel·lícula d'atracaments amb un pols, un ritme i una gràcia incontestables amb bons personatges, eleva la seva pel·lícula en prendre's profundament de debò la comèdia.

El exorcista de l papa (2023) 103 min.

No hi ha ni gens de voluntat de realisme. La iconografia del film és la pròpia del gènere de terror. Fins i tot més exagerada, més espectacular si és possible. Però el veritable efecte és el mateix Russell Crowe. Bé, més, o menys, del mateix, encara que «Gladiator» tregui de nou pit i confirmi que amb ell no pot ni Asmodeu.Gabrielle Amotrth, es un capella uqe va exercir com a exorcitas principal del Vaticà, fent mes de 100000 exorsismes dirant toa la seva vida, va esciure dos llibres detallant les seves experiencies de la lluita conr satanas. Res d'això hauria de funcionar i tot i així, se les arregla per tirar endavant, demostrant que el Senyor veritablement es mou de maneres misterioses Continuem tenint estrelles de cinema, encara que les pel·lícules que les envolten siguin cada vegada més insignificants i estúpides. Si aquest treball histèric i rutinari té algun tipus d'ànima, només Crowe la salva Un Russell Crowe es diverteix ballant amb el diable en aquesta volta de rosca a 'The Exorcist' i ambAlex Essoe sobretot, Danell Zocatto, Peter de Souza, FRanco Nero Lauren Marsen. Julius Avery empra un munt de recursos dramàtics exagerats. Tots interpreten els seus papers amb una serietat de pedra en una història abans de res insulsa

De caperucita a loba ((2023) 92 min.

Marta aconsegueix passar de la Caputxeta a lloba quan decideix fer servir cada situació patètica en què la posa l'amor per aprendre a riure's de si mateixa més fort que ningú. Internant-se al bosc del drama, arribarà a convertir-se en la protagonista de la seva pròpia comèdia en descobrir que del drama brolla el rzziure i del riure, el poder! Comèdia simpàtica, d'autoajuda, entre allò moralista i allò amoral. Potser no aporti gran cosa com 'aprenentatge sentimental', però mentrestant qualsevol pot riure's una mica de si mateix. Acompanyada per un elenc d'excel·lents actors secundaris, 'De Caperucita a loba' és una comèdia sobre l'amor. Una comèdia romàntica que riu del propi romanticisme.Les desventures d'aquesta dona divertida i contradictòria, una mica neuròtica també, es queden en un cúmul divertit, però al capdavall, d'anècdotes i ocurrències sobre l'amor i les seves dissorts.

Blue jeans (2022) 97 min.

El 1988, una professora homosexual es veu enfrontada a un greu problema quan una nova estudiant amenaça de revelar el seu secret. Com a retrat ambiental o social queda rom, malgrat l'ambientació, però sí que impacta l'autenticitat del retrat individual d'una dona incapaç de resoldre l'enigma d'ella mateixa. Un didàctic pamflet contra l'homofòbia amb forma d'aplicat telefilm melodramàtic. El més interessant de 'Blue Jean' és la seva capacitat de comptar des de l'íntim, en concret des del gest del seu protagonista i la intimitat dels espais que habita, un moment històric. Georgia Oackley no s'ha d'esforçar massa a fer rellevants, des del contemporani, les angoixes de Jean en relació a la projecció pública de la seva sexualitat. Rodada amb una difícil i aconseguida barreja de tacte i autenticitat, aconseguir un estil propi sense caure en el neguit tràgic, és un triomf. Fer-ho amb inspirats tocs de delicadesa és un èxit. Una retrat notablement aconseguit a tots els nivells amb Rosy McEaven, Kerrie Hayes, Lydia Page, Lycuy Halliday, DEka Wi i Stacy Abalogun. Un drama audaç i profundament commovedor. Un brillant doncs debut de Geòrgia Oakley en aquest sorprenentment real i complex drama queer dels 80.

AIR (2023) 112 min.

Narra la increïble i revolucionària associació entre Michael Jordan -un novell en aquell moment- i la incipient secció de bàsquet de Nike, que va revolucionar el món de l'esport i la cultura contemporània amb la marca Air Jordan. L'atrevida aposta explica que va definir la carrera d'un equip poc convencional, la visió implacable d'una mare que coneix el valor de l'immens talent potencial del seu fill, el fenomen del bàsquet que esdevindria el més gran de tots els temps. Affleck retrata amb emoció el somni de Michael Jordan en una estupenda pel·lícula, un document interessantíssim al voltant de les històries de l'esport, de les finances, del màrqueting i un divertiment per gaudir, riure i rememorar. Història que es podria explicar en dues pinzellades i ningú demanaria més. Ben Affleck dóna més, molt més. Troba al personatge clau en la zona exacta del tauler per a la resta de personatges.Gràcies a la seva energia contagiosa i al grapat d'interpretacions i diàlegs absorbents que la vehiculen aconsegueix una cosa gairebé miraculosa: que l'espectador s'intrigui, es diverteixi i es commou amb la història. A 'Air', Ben Affleck intenta prendar-se del sisè sentit de Scorsese per fer saltar la banca cinematogràfica amb envits pop. I ho aconsegueix. "Air' és, mai més ben dit, una pel·lícula ben calçada: té uns diàlegs brillants, un repartiment eficacíssim, sentit del ritme i de l'estructura narrativa. Affleck,
Ç aquí inscriu la seva història al cànon del cinema èpic. Hi ha una línia de senzillesa narrativa i d'ego issimulat del realitzador que uneix l'oscaritzada 'Argo' amb aquesta 'Air" entretingut relat. Tots els actors ofereixen poderoses interpretacions dignes de premis. 'Air' és un èxit i, en definitiva, una de les millors pels rodades.

el trio en mi bemol (2022)

Paul i Adélia, antics amants, es troben regularment per filosofar sobre el seu passat com a parella, xerrar sobre les noves aventures amoroses d'ella o discutir sobre música; Adélia adora el rock i Paul es desviu per la música clàssica. Al llarg de l'any es veuran set cops. Trobades, desencontres i una melodia que els va unint cada vegada més. Jorge, un director de cinema llunàtic, roda en una lluminosa casa costanera una adaptació d''El trio en mi bemol', l'única obra de teatre que va escriure Éric Rohmer. Una pel·lícula que amaga una altra. L'art elevat a la galleda. El millor: Les sofisticades rimes que estableix entre text i adaptació fílmica, i la presència d'Adolfo Arrieta. Azevedo Gomes demostra amb aquest joiós film que una obra de teatre pot adaptar-se de forma extremadament personal pel·lícula decididament moderna en la relació sempre complexa entre les dues arts. La directora portuguesa crea una obra excepcional en incorporar tota una sèrie d'elements que acompanyen i resignifiquen el text de Rohmer, sedueix per la seva doble trama simultània. S'interpreta amb un amor absolut i la creença en aquesta forma, i és una dosi significativa del mestre, encara que sigui prescindible. Una proposta a contramà del vertigen i l'efectisme del cinema contemporani. Llarga per a lleugera, enquadrada amb un ull clínic per als detalls per la cineasta portuguesa, amb un tipus d'actuacions de pus teatral, 'The Kegelstatt Trio' és una curiosa barreja d'estils i talents.La posada en escena posa en tensió constantment els límits entre allò cinematogràfic i allò teatral. No és casual que, per moments, l'espectador es vegi transportat a un univers que sembla creuar els interessos de Rohmer amb els de Bergman.

Asedio (2023) 93 min

Què és ser espanyol? Dani (Natalia de Molina) ho té molt clar. Si escau és servir el seu país com a antiavalots, honorar la seva bandera i fer complir la llei. Sempre va pensar que ser policia era una manera de protegir la gent, de fer justícia. Però durant un desnonament en un barri conflictiu de Madrid, Dani es trobarà amb uns diners amagats, una trama de corrupció policial i un crim que faran que hagi de fugir per la seva vida en un territori hostil, on no coneix l'idioma, no és ben rebuda i la seva autoritat no val res. Només podrà comptar amb l'ajuda de Nasha, una jove nigeriana que acaba de desnonar, i el seu fill Little. I serà aleshores quan s'adoni que si el sistema per al qual treballa no només no és la solució, sinó que potser sempre va ser part del problema. El director fa un ús modèlic dels espais de l'acció, amb una manera de planificar-la que trenca les línies amb el gènere de terror.Una pel·lícula lòbrega però rica en la seva gamma de grisos, morals i socials.És una pel·lícula totalment connectada a la realitat, i la forma d'abordar aquestes qüestions amb els codis del gènere no sempre funciona tot i haver aquesta voluntat expressa de narració al·lucinada. De Molina, que sol estar bé, està millor que mai. No cau en l'error, avui tan comú, de creure que una pel·lícula és gran pel que dura.'Asedio' sap com tocar el botó adequat. Meritòria interpretació de Natalia de Molina. La pel·lícula és una experiència física aguerrida. Però la poètica de la misèria del guió i el simbòlic pròleg africà queden per sota del conjunt. L'obsessió per mantenir l'adrenalina enlaire ens allunya de la trama i, sobretot, del procés intern d'una dona en què entreveiem un conflicte sobre si ser policia consisteix a treballar per als de dalt o els de baix. Trepidant thriller que et manté literalment enganxat a la butaca i que, en abandonar la sala de cinema, et persegueix amb les moltes preguntes que planteja.

Guardianes dela galaxia 3(2023)

L'estimada banda dels Guardians s'instal·la a Knowhere. Però les seves vides no triguen a veure's alterades pels ressons del turbulent passat de Rocket(Chrhis Pratt). Peter Quill( Dave Bautista,) encara commocionat per la pèrdua de Gamora,(Zoe Saldana) ha de reunir el seu equip en una perillosa missió per salvar la vida de Rocket, una missió que, si no es completa amb èxit, podria molt possiblement conduir al final dels Guardians tal com els coneixem. El ritme trepidant, l'espectacularitat de les batalles i baralles, l'estrafolari d'alguns marcians que poblen aquests mons i la música canyera ofereixen tant entreteniment com aquestes frases cíniques dels diàlegs. Pot ser que aquest "tercer volum" sigui millor que els dos anteriors, que ja eren bons de per si. No li falten elements ens torna a congratular amb el 'Guardians de la galàxia' va néixer marginal al món dels superherois Marvel i, precisament per la seva estranyesa, gràcies a la seva espurnejant creativitat, ha acabat per apoderar-se del centre, és un magnífic comiat. La millor pel·lícula de la trilogia. Per a aquells que s'havien desencantat amb Marvel i volen tornar a creure toca totes les tecles correctes i puja el llistó. El millor lliurament de Guardians de la Galàxia i el camí que hauria de seguir Marvel en el futur. Molt recomanable. Si alguna cosa li sobra a aquesta producció, són milions de dòlars malbaratats. Pur James Gunn desfermat: o entres al seu peculiar univers o et genera un rebuig gairebé immediat. No sembla tant una experiència cinematogràfica convencional com la pujada d'endorfines que ve després d'esperar durant anys la temporada que ve de la teva sèrie televisiva favorita.

Unzue,el ultimo equipo de Juancar

Retrat del dia a dia de Juan Carlos Unzué durant dos anys i mig, des que el juny del 2020 l'exporter i exentrenador del Barça va fer públic el diagnòstic. Unzué es va proposar dues coses: d'una banda, visibilitzar la malaltia, l'ELA, i de l'altra muntar un gran esdeveniment per recaptar la quantitat més gran de diners per dedicar-ho a la investigació. A les seves capacitats com a figura mediàtica, Unzué ha afegit un carisma i una humanitat aclaparadors, dignes d'aquest i mil retrats, que aquesta pel·lícula que va de l'íntim al públic converteix en el seu tresor. Un documental que aconsegueix superar les seves limitacions per, sense perdre de vista l'objectiu divulgatiu, aconseguir mostrar els pacients d'ELA sense paternalismes ni morals.

Las BUENAS COMPAÑIAS (2023)

Estiu del 1976. Bea (Alicia Falcó) té 16 anys i se suma als aires de canvi que recorren el país; col·labora amb un grup de dones per visibilitzar la causa feminista i assolir l'aprovació del dret a l'avortament. La rebel·lia que sent a la sang es barrejarà amb un sentiment inesperat que trastocarà el seu món. Al llarg d'aquests mesos, la Bea entaularà una amistat molt especial amb la Miren (Elena Tarrats), una noia una mica més gran que ella i de bona família. El seu compromís polític i la seva relació amb Miren convertiran aquest estiu en una etapa que marcarà un abans i un després a la seva vida. Munt recorda aquelles lluitadores del postfranquisme amb un relat íntim de ficció engegat des del dolor de la intimitat s'uneix així, d'una manera més modesta però també estimable, a títols recents com. "Un bon treball de Silvia Munt de direcció d'actors QUE ofereix un apunt de l'època i les circumstàncies, no en excés original, però sí amb força dramàticA encara que molt continguda a expressivitat. Euskadi, als setanta. Silvia Munt troba la complexitat del moment a la mirada i al gest de Bea (Alicia Falcó). Pel·lícula de primers plans, sense por al moviment de càmera. La pel·lícula transmet amb entusiasme contagiós i vital la sororitat del grup, així com guanya punts quan acaricia els serrells intimistes de la història. A l'estil de ‘Model 77’ però des del drama, el coming-of-age i amb molt d'humor. Aporta una nova perspectiva femenina que, malgrat el seu rerefons tràgic, es percep com una celebració d´aquells temps embriagadors i transformadors i com un recordatori del que la solidaritat pot aconseguir..

The lost king (2023) The lost king (2023) (2023)

En 2012, després d'haver estat més de 500 anys perduts, les restes de Ricard III d'Anglaterra van ser descobertes sota un pàrquing de Leicester. Tot i la incomprensió de la seva família i l'escepticisme dels experts, els esforços de la historiadora amateur Philippa Langley van donar els seus fruits. "Amb bon criteri, la vella guineu que és Stephen Frears, ha visualitzat el film sense una gota de fanfàrria ni de fulgor (...) un bell conte de fades (...) una pel·lícula d'aparença senzilla comptada amb la convicció de els grans narradors" "El tema pot ser dissuasori. Però Frears ens el serveix en clau de comèdia fina, de línia eficaçment artesanal, amb un toc de fantasia i diàlegs perspicaços. Sally Hawkins, actriu adorable, és la protagonista perfecta." Una petita joieta sense pretensions però carregada d'optimisme i unes àcides gotes de crítica a les institucions, marca de la casa Frears. Un divertiment amb base real. Una mirada amablement tragicòmica cap a les excentricitats. Una pulcra miniatura de digerible emotivitat que, per sort, reserva també un petit espai allà dins per a la reflexió veritable. "És un entreteniment força agradable que satisfarà les necessitats cinematogràfiques especialment dels espectadors més grans. La pel·lícula està bé, és adequada i raonablement entretinguda. Per una vegada no TIRAR ELS DINERS.

Mon crime (2023) 103 min.

Francia, 1935. Un investigador deberá resolver el asesinato de un banquero parisino. De entre una serie de pintorescos sospechosos destaca Madeleine, cuyos deseos de fama y fortuna se pondrán en el camino de la investigación. 

Una comedia gozosa con aire de vodevil que fluye como un manantial de la mano de un reparto sembrado, capaz de moverse entre diálogos brillantes y endiablados, y una trama con todos los ingredientes 

teatro.

Es a la vez a la vez como una demostración involuntaria de ideología reaccionaria y como cínico argumento con el que convencernos de que todo es manipulación, falsedad y  simulación. A la. banda sonora le faltan canciones reconocibles, el París de época queda demasiado acartonado y las jóvenes heroínas pueden resultar incluso irritantes. Con todo, hay que reconocer que funciona.  François Ozon se ha rodeado de un reparto brillante, Nadia Tereszkiewu¡ckz, Isabellle Huppert, Favrice Luchini i Danny Boon. Y los coloca en unas secuencias tradicionales, casi teatrales que beben del mejor cine dorado americano . Un divertimento sensacional. Un título cargado de guiños a las "screwball comedies" del Hollywood dorado que, sin embargo, se siente rabiosamente actual. Un divertimento que nos devuelve al Ozon más desenfadado.

PLAN 75 / (2022) 105 MIN.

 

Dirección de

Chie Hayakawa quien dice que tambien seran viejos

Chieko Baisho, Hayato Isomura, Stefanie Arianne, Yumi Kawai, Taka Takao, Hisako Ôkata, Kazuyoshi Kushida, Yûsaku Mori, Yôko Yano, Mari Nakayama, En Japón, en un futuro cercano, el envejecimiento de la población se acelera. El gobierno estima que, a partir de cierta edad, los mayores se convierten en una carga inútil para la sociedad e implementa el “Plan 75”. Dicho programa propone a los ancianos un acompañamiento logístico y financiero para poner fin a su vida. Una candidata al Plan 75 Shieko Bashio, un reclutador del gobierno, Haito Isomura, y una joven auxiliar de enfermería filipina, Stephanie Arianne, se ven enfrentados a un pacto mortífero.El material es altamente inflamable, y a veces Hayakawa está al borde de la manipulación emocional, pero, en general, es de agradecer la delicadeza y la sobriedad del film. Manteniéndose horrorosamente creíble, 'Plan 75' funciona a modo de reflexión sobre un mundo que se acerca al fascismo sin perder de vista los dilemas individuales de sus personajes.Se sitúa en la mejor tradición de algunos maestros del cine japonés, al plasmar el desgarro generacional que viven los ancianos desde un relato sobrio y cargado de humanidad

• Se agradece que no muestre más, que no rebañe entre lo sórdido de la idea, sino que le permita al espectador sentir las situaciones y, de paso, tentarse la ropa, que el mundo va rápido, rápido.Es demasiado equidistante y fría, invirtiendo mucho tiempo en secuencias irrelevantes y pasando de puntillas por asuntos de mayor gravedad.   Plan 75' puede parecer que trata sobre el envejecimiento, pero en realidad trata de la importancia de la comunidad, de la esperanza de que alguien se acuerde de nosotros cuando ya no estemos  No hay nada llamativo en la forma en que Hayakawa aborda su tema, no hay persecuciones, rescates o confrontaciones dramáticas; esta es una narración sobria y reflexiva.

La impaciencia del corazon/Kysset (2022) 116

 Billie August, Pelle el comquistador, Las mejores intenciones, La casa de los espiritus danes amb nom de pistoler america es el "bergman" a la americana, adapta la novela d Stefan Zweig. Un treball dramatic en que es troba tan comode i aixo fa que sense voler no abandoni quasi ai la zona de confort que se li endureix. Una historia molt bonica qie sense voler li queda encarcarada i veient ho no pot fer hi res mes que afegir hi un cert preciosime inutil doncs al film ja te bellesa per si mateix. I tot plegat s'ho posa a a la motxila de guerra un soldat vençut per la seva anima infernal pero sobre tot per la seva cobardia.   Plans contradictoris pero magnifcs actualitzan l'obra la seva herencia. Amb el seu talen i ofici August, en incomoda i asombra, sempre al bell mig d'una qualitat tecnica insuperable. Narra la vida de Esben Smed Jensen, soldat que l'unic objectiu es completar la seva formacio com oficial de cavalleria. Durant un entrenament, dona ordres al seu pilot que ajudi a Larss Mikkelsen de qui coneix a la seva filla, Clara Rosager, que ha tingut un accident i de qui logicament s'enamora.

Sisu (2022) 91 min.

Entrar en e l tema que presenta Jalmari Helander requereix seriositat, rigor, historia i sang la justa i necesaria a no ser que siguis Gerard Oury. Malgrat tot, el disseny, fotografia i accio exagerada amb molt bon montatge de Juno Virolainen, fan que resulti hasta divertit. Combina una violencia estilitzada, els tiburons i nazis enamorats, que tot el film segueix l'efecte deconstructor de les darreres mirades a la guerra cm si fos de broma.Delicat com una gavinetada a l'estomac, no supera el nivell d'un Bond qualsevol. Un sac on hi cap tot, la guerra, l'accio, el western, amb la intencio de foradarnos el cervell, no amb bales dels 22, sino del 66 si ni han. La polvora fa d'humor negre i els forats del cervell, amb el Stenton (barret), pasem. Naturalment va guanyar Sitges i va quedar be a Toronto. A les acaballes de la segona guerra mondial, un solitari cercador miner recuperara el seu or encara que aixo signifiqui no deixar cap alemany sense casc ni passamontaynes.

Beau in Afraid (2023) 179 min./Beau tiene miedo

Ari aSTER 565, ja li val tindre tres hores al public, tenin por manteniment l'atencio si es pot dir aixi, pero al menys deixa 'espai en el temps a la sortida per confesar, declarant,l. sp; que li han pres el pel cinematografic.. Primera part avorrida, mareig a la segona i tirarse per la borda, tenin en compte que Ari Aster rep continuamnet l'impacte de Phoenix Joaquim, recupera a la creativitat d'altres series o films que de foma tragicomica es sent hostigat per la mare que tampoc deixa que entris en el seu personatge .Angoixant i impenetrable podra se per alguns un mal viatge que no tothom soportara. Per altres pel.ícula insoportable que nomes vols que s'acabi. Aixo deu ser l'horror metafisic on de qualsevol forma en diuen idea. L'unic desig que provoca el film es que s'acabi. Joaquim Phoenix, Nathan Lane, Amy Ryan, Kylie Rogers, Amen Nahapetien es commouran aquest home aquest home que tindra que enfrontarse a pors i paranoies que viura multiples aventures fins a instalase a casa la seva mare que es una dona super cortroladora.

Cuestion de ritmo /Count me in (2021) 81 min.

 Documental dirigid por Mark Lo,amb el guio de Claire Ferguson, i amb intervencions de Rogert Taylor. Stewart Coppeland, Taylor Hawkins, Chad Smith, Nick Mason i Samantha Maloney amb Ian Paice. Pero la gran protagonista es la bateria, el seu ritme de rock, la reivindicacio que necesita qualsevol aman d'aquest estil universal, que es necesari per reivindicar a tots els amants del rock. Tots els convidats   a la celebracio de l'art de trovar el rock i surten a ensenyar la seva facilitat  dels millors bateristes i el constan quen supoça omplit de musica l'escenari que no necesita adornos Nomes bateria.I els seu personal rock

Mavka The forest song /2023) 90 min. Animacio

Cinema de dibuixos per llegir entre linies, fantastic i familiar, brillant pero previsible. Film d'Ucrania, dirigit per Alecksandre Ruban i Oleh Malamuzhi, segons el poema de Lesya Ukrainka i guio de Maksym Bereznhyak. Makva es una anima del bosc, una guardiana. En un moment determinat te que escollir entre l'amor i el seu deure de guardabosc, pero enamorada d'un huma. Mes enlla de les montanyes Negres hi ha un poblat de criatures fantastiques. Mavka te la misio de defensar el bosc encantat fins i totquan l'agresio parteix de un humanoide. Pero quan trova a Lucas un jove amant de la musica perdut a les montanyes s'en enamora. En contra de tots, emprenen una historia d'amor sense tindre en compte les consequencies que els hi cauran al damunt i que hauran. de superar.

Harka (2022) 90 min.

                 Debut dramatic de Adam Bessa que llueix tot el seus arts intrpretatius. Amb ella acusa a la corrupcio del govern devant de la indiferencia de la societat. Una peli forta i molt segura del que vol dir, pero tambe que trontolla per el seu excesiu esquematisme. Amb un passio desmesurada, Lofty Hathan mostra el fracas del experiment fet amb Tunez , un crit d'alerta al mateix temps que impotencia. Desesperacio barrejada  amb  dignitat, que demostra a la inutilitat no depen de l a seva etnia sino de la capacitat d'escoltar i de gestio  de recursos. Generes, interpretacions lluides, entre el drama,  familiar i el thriller, sense cuallar ne cap i amb un mig spoiler al bell mig de film. Bessa es un jove de tunisia que ven benzina en una gasolinera solitaria i somia en un futur millor. I viu de l'estraperlo en el mercat negre.         Quan se li mort el pare, Najib Alahui,  te que fer se carrec de les seves dues germanes petites Salima Maatoug i  Ikbal Harbi )que viuen en una csas de la que molt aviat les treuran. Adan es trova que ha der fer front a la injsuticia amb la responsabilat que aixo comporta. La lluita , la ravia i l'odi conflueixen per que Adam tingui un reaccio violenta, represntan a una generacio que 10 anys tard seguix tot igual.                                           ..

Alguien quien cuide de mi (2023)97 min.

encara que Daniela Fejeman, deixa la direccio en solitari i la comperteixi amb Elvira Lindo, novata, li manca,teatrealitzacio,, camara, i drama en tots els terrenys. Pero tambe fa coses dificils. Junta familia i societat,diversio i comercialitat, tot i es reconeix, sense posar hi mes pa que formatge. Xerrades desequilibrans, interpretacions tenses combina moments tensos amb discursos exagerats. El duo directiu es suporta molt en la paraula, sense ningu que hagi cuidat tant la imatge, explicant massa el tema de la maternitat. El to masa parodic n o pasa desapercebut i es una llastima perque es podria elogiar una mica mes tot el film.Aura Garrido es una jove actriu que te un futur prometedor, seguint les dues idols de la seva vida, mare i avia, amb grans resultats en la cursa de l'espectacle del mon artistic. Emma SUarez i MAgui Mira son els precedents. Pero tot guio te un secret.Que dificil es fer oblidar al impatic i socialitzat Manolito GAfotas.

Un cel de plom/Cenizas en el cielo (2023)100 min

 Evitan la lagrima facil i les llastimes sense mes complicacions, Miquel Romans segueix el libre de Carme Marti i per tant encerta en les decisions que pren per explicar l¡experiencia de la seva protagonista.  Pero vet aqui que les imatges que envia, son fredes, sense capacitat de commoure al espectador. Tot i aixi ens trasllada al any 45, on es produeix l'alliberament dels camps de concentracio nazis i per tant tambe el de Neus Catala, aquella heroina, jove republicana feminista que retorna a França, despres de ser empresona per el exercit alemany. Mentre recupera la seva vida en llibertat, Nausica Bonnin, recorda es fets viscuts un any abans, quan aun grup de dones va boicotejar la fabrica de produccio de balas que els nazis tenien a Txecoslovaquia. Se le va conixe com el Comando de les Gandules La verdadera resistencia de Naussica (Neus) v comença aqui a lluitar per la memoria.

Los buenos modales (2023) 91 min-.

 Marta Diaz, igual que una h intercalada es mou entre la buddy movie, amb simpatia i senzillesa. I no es nota casi que te flaire de " culebro" almodoveria. I te ames un quartet d'interprets, Elena Irurerta, Gloria Muñoz, Carmen Flores i Pepa Aniorte, snsacionals a qui s'ajunten Inma Cuesta, Barabra Santa Cruz, Neus Sanz, Ricard Farre i Rafaela Rivas. Una comedia atreviment fusio amb tots els personatges molt esimat per la direccio del film. Elena I Gloria on dues germanes que no es parlen desde fa temps a caussa d'un greu secret familiar, es troven  inesperadament gracies  a les cuidadores (Carmen i Pepa) dels nets, celebran els seus aniversaris, inseperables de tota a vida. Quan descobreixen el conflicte que separa a les criatures, intentaran, torpement, pero amb molt amor, la reconcilacio de  les dues families com en el guio de Zebina guerra.

Fatum (2023) 91 min.

 Juan Galiñanes es un director llestet al plantejar la Historia mentre no te que sortirse del guio de Alberto Marini, el mateix domini del mitja, en l'ambit comercial, pero i que es prepara un lloc en el mercat per les seves maneres elegants,solides i ductil.Un ritme interessant et fa oblidar les preguntes que haria tingut que plantejar i t'obliga a seguir enganxat a la trama a banda de plantejarte dubtes i moralitat, cine espectacle de baixa produccio que la maxima pega que te es que sembla massa l'efimer de la seva presencia a la historia universal del cinema. no podem oblidar la  presencia memorable i ben dosificada del helenc. Luis Tosar te greus problemes amb la beguda, despres de jugar i perdre li diu a la seva dona (Elena Anaya), li jura que no tornaria a caure. Pero incapaz de cumplir la seva promesa.torna ala casa seva de jocs amb al intencio de recuperar tot el perdut. Mentre tan rep el chivataso d'una estafa en un partit de futbol.I cp lalla qu es'en va per fer que la sort li canvii. Pero Aaron Pipper, un vetera tambe exjugador, entre armat al local on s'esta jugant Alex Garcia un frantirador dels GEO, es pressionat per la comiaria per prestar ajut i servei en l'atracamanet , encara que te el cap a en una ltre lloc, A l'hospital on esta internat el seu fill, la vida del qual penja d'un fil. El guio del desti fa que els dos es vegin involucrats en el mateix robatori d'una casa d'apostes. Un tret es el detonant definitiu perque canvii les seves vides per sempre.