Madres paralelas (2021)123 min.

 Pedro Almodovar es posiblement el cineasta de mes prestigi internacional espanyol. Pero no totes son interesants i menys amb glamour, que aqui l'ha posat Penelope Cruz, premiada ja a Venecia, reben una replica al plato molt consisten.  Almodovar d'una qualitat, ineludible e indubtable, es va adonar de que la historia de les dos mares flaqueixava i va afegir, el mes interesant pot ser en aquests moments, el tema paral.lel de les fosses comunes, que el que et deixa a mitges. Vol ser una proposta de reconciliacio entre espanyols. Es evident que sense comprometres es valent. Es una peli que no hagues pogut fer abans del 90. Ja fa prou en defensar el femisme de les dues mares solteres, perque part politica, tot i que te menys metratge, es queda com un recitar d'una interpretacio lliure de la historia.Perque clar, els oscars a Madrid quan hi han tres propostes , la carta a presentar es la de Pedro. Pero s'ha trobat amb la pedra de Fernando Leon de Aranoa que la sobrepasat. Te força carga emocional les dues dones diferentes generacions, que embarassades i solteres, fan llargues pasajades per els pasillos de l'hospital amb poques paraules. tot i aixi, el film tracte l'homosexualitat, l' abortament , la soledat, la culpa, el cancer, la negligencia medica, la biologia i la psicologia. Transparencia d'imatges que volen ser subersives i es queden en valentes. Alguns d'aquests asumptes es trasladen a la proposta de reconciliar la guerra civil i eliminar deutes amb ells despareguts. Tancaria el quadre les interpretacions segures de Israel Elejande, Aitaa Sanchez Gijon, Rossy de Palma, Inma Ochoa, Julieta Serrano i Adelfa Calvo.