El "callejon"., el carrero es un plato recurriegut per el cine. Hi ha el de "los milagros", el sangriento, el del Trashorras, o el sense sortida. Es una cosa girdsa i fosca com explica el Serrat al meu carer, pero aqui entra Guillermo del Toro amb tot,la seva opulencia, la seva capacitat de crear artefactes, la seva voluntat farragosa de donar fluidessa aspectes que no la tenen. Per ajudar se en el seu proces ,e l divideix en tres capitols. El seu carrero es el del mal son com el el del 47. I en consonancoia amb la seva proposta filmica, el primer es on esta mes mesurat, mes inteligible, menys desesperat. Com es habitual el resultat es mes fluix que el original de 1947 perque el que explica interesa menys a la poblacio i el seu estil tampoc s'adiu masa amb el tema. Amb la sensibilitat d'un elefant en un garaix, la cinta es un festival decolors, decorats exhuberants i una elegant forma de centrar el guio, es el millor i el pitjor del film. Tot plegat fa dificil estar comode amb el que alguns entenen com a brillantor i engin tecnic i d'altres un foc d'artificis. I aixo fa que ens costi "d'entendre". Barroc i trist, el director mexica segueixi mperterrit el seu cami cinefil. Li es igual si l'entenen o no i no diguem que filma nomes per uns escollits.Els que si l'han entes(?) son NBR, AFI,Choice, SAG, Chicago i Los angeles. Bradley Cooper es un estafador de "medio Pelo" queu s'associa amb una adivinadora, Cate Blanchett per dedicarse a deixar pelats a milionaris. Es trobaran al final del carrero Roney Mara. Toni Collette, William Dafoe, Ron Prlam, Richard Jenkins Paul Anderson i Mary Steenburgen.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario