martes, 30 de agosto de 2022

Sis nits d'agost/Lluis Maria Xirinacs (2022) 90 min.

 Despres de sorprende amb Els anys salvatges, documental sobre les diferents etnies infantils al mon, i estrellarse amb la imposible L'ofrena, ataca ara, Ventura Durall un del temes mes dificils del cinema i de la vida, Intentar explicar perque el suicidi, o millor l'autoeutanasia. I aquest cas hi ha molta documentacio de vida,, menys de la preparacio per la mort i encara meys en explicar els ultims sis dies en  soledad. en sis dies d'agost, en guio de Jordi Lara. Un fet tan gran i de moment inutil com donar la vida amb 75 anys (el 2007)per una causa que logicament no pot explicar el film, Manel Barcelo tampoc,queda emboirat en els montanyes catalanes,que el filosof, lluitador, sacerdot i mestre activista per la llibertat va elegir per enlairar se encara mes. Potser Marta Marco es la que viu amb mes intensitat en un complexe paper. I han sequencies que semblarien extretes de "Crims", mirada acurada d'aquella caixa de records i fotos, ampli comentari de la autopsia, i encara durant la seva ascencio  al cim  trova tres personatges intrascendents, (Quimet Pla, Gonzalo Cunill) que a banda de constatar la trobada, poc mes poden aportar. I tot aixo ho te que lligar, caminant, Anna Alarcon, que localitza les ultimes caminades, tot identificant paisatges de les fotografies. Lleugera pincellada a la seva relacio de dos anys i unica a qui explica be el pla i que es veu que es quan va ser realment feliç. No pasa res sadic, ni tremendiste i aquesta normalitat a l'espectador de cine el refreda. I els actors, els altres, son com pastors que acompanyen als interesats com a les vaques, en repos i silenci. Un guio doncs buit, ja he dit que era dificil,  al que li manca "chicha", I mira que n'hi habia en qualsevol de les branques del protagoniste. Els fets no van ser viscerals, pero la epopeya i el sacrifici, sigui quin sigui el seu significat, tenia que ser ho.Una potent historia, que com el que explica, esta desaprofitada. Posiblement hom recordara el dia que la mare  ens va preparar el "bocadillo" per anar a seure a la vorera de la Model. Molts, masses, ens el varem menjar abans.

No hay comentarios: