Per visionar a Albert Serra, no necesites minuts sino hores i dies en primer lloc per la densitat del seu treball, per l'extensio i l'abast del seus discurs, la tendressa dels seus sentiments a priori estupids, amb unes imatges de bellesa plastica i una melangia que cautiva per no saber on va la intriga. Albert Serra es mes que la imatge fashion que dona en les entrevistes, la d'un pijo irreductible, d'un bluff televisiu sorgit del llac de Banyoles, la bestia ferotge del cine d'autor incapaç de dir li a cap actor que te que fer. Una silencis mai vistos, una catarsis per l'esperit amb el ritme reiterat pero pausat, lent de les rauxes de vent que li donen aquest color d'ala d"spitfire". S'imagina un pais (mon) diferent, de capvespre de western, exprimint al maxim la nit"Americana" i un cine que en comptes de extinguirse creix paralelament en el seu univers exterior com en a seva intimitat inescrutable pero delicadament humana. A Tahiti, la Polinesia francesa, el alt comsionat de la Republica de Roller, representant frances, es un home impecable i calculador. Igual es comporta en una recepcio ofcial que en un bar de camareres, on mesura la ira dels habitans del lloc, que emprenyat com esta es pot aixecar en qualsevol moment. El rumor de que s'ha vist un submari fantasma voltant per les seves costes en el que es diu podria ser l'inici de mes prove nuclears franceses. Benoit Magimel, PAhoa Mahagafanau, Marc Susini, Matahi Pambrun, Alexandre Mello, Sergi Lopez, Cecile Guilbert, Montse Triola, Lluis Serrat Cyrus Arai, Michael Vautor formen aquest conglomerat d'"actors", uns que ja ho son i d'altres que problablement ho seran
sábado, 17 de septiembre de 2022
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario