Maragall i la Lluna (2020) 109 min.

 Josep Maria Mañe i Francesca  Catala Margarit parteixen d'un fet historic, petit pero gran, per apropar nos un Maragall actual i mes intim. Lluna era una nena de 8 anys quan l'alcalde de Barcelona el 1993, es va instalar a casa seva per entrar en contacte amb al gent del barri. El lloc era Roquetas, al districte de Nou Barris. 25 anys despres, amb guio de David Cirici i Carmen Fernandez Villalba, ens apropen al millor alcalde contemporani de la ciutat.

Manual de la buena esposa/ La bonne epouse (2020) 109min.

 Amb una estetica que recorda clarament els  anys 60, el film esta molt ben narrat per Martin Provost que al mostrar al inici el trio protagonista que supervisen un col.legi de noies(Juliette Binoche, Yolande Moreau, Noemi Lvovsky) ningu diria que es una historia de terror. Segurament no era un paper per la Binoche, que intenta salvar la seva dignitat profesional a cada insulsa accio del guio. Pot ser el film ,boig o gracios, pero demana el tema ser mes acid, desenfadat, i nomes sorpren a l' inici que sembla elegant i didactic. Te tot els adjetius del cine frances, un tren de gran velocitat que per una vegada els hi ha descarrilat. Sense morts..Haguesssin pogut ser ho, Edouard Baer, François Berleand,  Zabukovec, Ana Maria Vartolomei, Lily Taieb,Pauline Briand, Armelle, i Maria Berlanguer. La Binoche es un dona "perfecte que ensenya en una residencia de senyoretes a cuidar de la llar, a obeir en els debers conyugals amb fervor i sumisio.   La directora es trovara viuda i pobre i se li remouran totes les seves creences  que li faran cercar el seu primer amor, la llibertad de la dona, el maig del 68, el vent d'un futur millor.             

caminho longe (2020) 70 min.

 El documental de  Josu Martinez i Yxaber Larreategui rodan el cami llarg del retorn a casa de A. Etxegarai despres de 33 anys exilat a Santo Tome amb la seva parella Kristiane Etxaluz, per la seva activitat armada. Detingut a Baiona per França el van enviar al Ecuador on ha passat la vida desde 1985. Es centren els directors-guionistes en els 4 ultims dies a la isla abans del retorn. I les visites que li feia la dona, cada 3 mesos i insertan frases i explicacions que pretenen blanquejar un sembla que arrepentiment i confesa errors imperdonables del terrorista de "Lenicar".La por, les angoixes, la incertessa es tornen a plantejar en aquest retorn a Plentzia, (Pais Basc) a mes de 5000 km. S'utilitza part del documental que ja havien rodat, "Sagarren Dembora" (2010) i que demostra les dificultats de reconstruirse la vida des de una "guerra" que no era tal. No es una segona part.

Noticias del gran mundo/News of the world (2020)118 mi.

 Tom Hanks de capita periodista, creuan las planures desertiques de 550 milles que portan a Galveston en un carreto. Torna el western en  versio intima i amb el conseguent ritme per convertirse en una serie de pocs capitols. Sense puntes de sang, Paul Greengrass, politic director, situa dues animes cinc anys despres d' acabada la guerra civil americana, Un vetera tret de la novela de Paulette Jiles, trova a una nena rossa, (Helena Zengel, globus d'or) de 10 anys, d'origen alemany, i que feia sis que havia estat raptada i educada per els kiowas i que continuament s'escapa. Magnifica película-conte, que no western algid, que mostra amb duresa la fisonomia dels dolents, els bons, encapçalats per Hanks i els seus comentaris socials i etics. El capita Jefferson Kyle Kidd, s'encarrega d' anar llegint els diaris vells per els pobles on passa, reunint el poble que vol escoltar lo, en un local per 10 centaus l'oient. Una patrulla yanki, coincideix amb el vetera capita i li encomana que deixi la nena al primer poble que trobi. Cosa que ell no fa i viudo com es, vol portar la criatura a recuperar la seva familia. El film avança amb dificultats i aventures en el llarg viatge, on veiem per exemple que l'estranya noia sap fer balas quan ja nomes els n'hi queden 20. Luke Davies millor guio adaptat (NBR), acull a Neil Sandilandsd, Elizabeth Marvel, Ray Mckinnon, Mare Winningham i 25 mes que intenteran formar una familia en un lloc en el mon.

Salvaje / Unhinged (2020) 91 min.

 Un toc de claxon en un embus de circulacio, no es excusa ni per matar a tota la familia del cotxe "agresor" ni per fer una mala copia del un dia de furia del Michael Douglas., ni un dia de mucha menos furia  en un western de los 50. El salvaje Russelll Crowe,como indica sus titulo en ingles es mas bien un descerebrado desquiciado ,se supone que por alguna cosa mas grave que el "moc moc" de una bocina. Lo que podria ser un freno  temporal al acoso de las series es un (otro) torpedo al cine tal  y como lo conocemos. Un intnento de salvar el cine en que vemos al bueno de Spileberg con las manos en la cabeza añorando su diablo sobre ruedas. Inhabil, sin proyeccion, destilando adrenalina pero de protesta por el asco de artefacto-película esquiva el abrazo de la demagogia mas reclacitrante. Derrick Borte (brote seria psicotico) no asistio a la clase del psicologia en su escuela ,si l a conocio, de cine de su poblacion. Reservada a profesionales que tengan que hacer algo con ella, aparte de comprobar su estupidez, la misma con que Crowe pretende hacer algo con ella, pero sometido a su delirio, se le olvida. Con su increible primera escena quema sus aves en la pendiente del thriller mas sordo i irrespirable del momento. Participan en este guion cosido al bourbon barato de Carl Ellsworth, Caren Pistorius, Jimmi Simpson, Gabriel Baterman y Anne Leighton. Los demas agradeceran que no se les cite.

Perfumes/ Les parfums (2020) 100 min.

 Podriem acabar dientque es un llargmetratje frances. Amb mes o menys quantitat, tots son sencills, cuidats, emotius, modestos i populars. Un guio sense sorpreses del mateix director Gregory Magne, filma una historia deliciosa y casi olorosa. Olor que aconsegueix amb calidessa y suggeriments. Francesa com em dit, comedia dramatica sense escletxes, amb una bona dramatitzacio sobre un affaire en el mon comercial de la moda dels perfums i de les aromes. No confondre mai amb la matussera "el perfume". I es Emmanuelle Devos, famosa pero discreta disenyadora de parfums per les grans marques multinacionals i que ven a totes les  empreses que li demanin. Diva i egoista, nomes  li planta cara un especial xofer, Gregory Montel, servicial i sempre amb la mitja somrisa ens condueix en un cotxe taxi free de luxe, comode, als ultims matisoss  del Bouquet intel.ligent. Unica rao per el que ella no el despedeix continuament. Dos mons de relacio complicada que diverteix de forma inesperada. Gustave Kervern,Zelie  Rixho, Sergi Lopez i William Sciortino, composen tambe aquest mon tan car i desconegut.

En guerra con mi abuelo (2020) 94.min

Amb un regust de Sol a casa, s'ens presenta un dels ultims papers comics de Robert de Niro,  en la linea familiar de "el padre es el", i demostrar que la seva vis comica te un limit i que el seu millor entorn son les mafies i els casinos. Tot i la poca subtilesa deTim Hill, no ha apres encara que no com a mes soroll mes riure, i aixo desdiu molt de la gran escola de la comicitat. I simpatica com es en la seva relacio amb el xaval, fa bones algunes altres estracanades. Blanca com la pared d'un cementiri, no supera cap producte de segle passat. Millors els actors que els   excessius guionistes (4), a qui  no espot negar el millor gag que  es el del boto d'alarma que porten alguns avis. Basat en el conte de Robert Kimmel Smith que narra com la guerra comença quan l'avi envaeix l'habitacio de  Oakes Fegey, perque al quedarse vduu va viure amb la familia mes propera, Uma Thurman, Rob Riggle, Christopher Walken, Laura Marano, Jane Seymour, Julio Cesar Chavez , Colin Ford y Veronica Alicino. El net, en  amb concotxa amb els seus amics li declara una guerra de trastades per recuperar el dormitori. L'avi De Niro, que sap mes per vell que per avi, tossut com es, procurara contrarrestar totes les males pasades.                                                                                                                             

Lux aeterna (2020)51 min.

 Cinema dins del cinema, on Gaspar Noe ens narra com de malament pot acabar un rodatge. Una  denuncia a la industria cinemtografica comercial i a les petites coses que hi ha que cuidar perque no sempre van soles. Potser que sigui tan confosa es per que es sobre una bruixa, guapa encara i angoixada Charlotte Rampling. Una gran actriu que es deixa cremar a la figuera, com una bruixa moderna en el primer film de Beautrice Dalle. En aquest sentit es fa curta. Sense voler ho el director, un dels mig metratjes mes divertits del genere. Acull una lectura, discutible, sobre la violencia de genere al menys al mon de la  industria del cinema. Narra com l'estres pot ser mes util al plato que la mateixa camara. Sensacions que en un moment determinat el "nen dolent" deixa que se li escapi de les mans. Pero els tecnics, les neures del productors i l'amor per el cinema fan un batibull que dona per bo el cine anarqic. Amb pocs escrupuls, si sobre el material que tenia hi va posar la sensibilitat creativa de gran del cine tipus Truffaut, donant li un aspecte final de "Cahiers de cinema". Dividida en dues parts la pantalla, convergeixen en un final que per caotic no es el traidicional the end. La bronca entre la directora i el cap de llum es epica, l'inici del film provocador de Noe.  A la seva arca i pujaran Abbey Lee, Karl Glusman, Felix Marilaud, i Luka Isaac. No recomanable per espectadors amb problemas neurologics.

Emma (2020)124 min.

 A falta de recordar les anteriors versions de l'Emma de Jane Auster(1815), ens trobem davant de la mes elegant i enjugassada posada en escena en que els actors, en especial la timida protagonista Anya Tylor. Flynn s'enamorara d'ella i ella conseguira que estudii y aprengui, poguent d'aquesta manera pujar al ascensor social i acostarse a la reina  d'un petit poblet. Joy busca a l'espectador per coneixer el seu real valor en la historia. Sencilla posada en escena, guio de  Eleanor Catton, premi Booker al guio mes jove, reconeguda per la critica de Chicago i Boston, amb colors pastel per endolcir la que ja es prou fidel i bell. La directora Autumn de Wilde, sense pretensions, celebra la quimica, dolça, educada i distant entre Emma i Johnny Flynn. Es una aposta mes per no sortirse de la literatura que sempre es un solid punt a on agafarse i evitar aixi esvaiments de la personalitat narrativa, quasi impresionista pictoric que determina una mirada sobre si mateixa, fidel y tambe original. Per sobre de tot, el to ironic de l' Austen del romanço. Alta societat, cultureta, snobisme, arrogancia, lluminositat, avorriment i gelosia son interpretades per Angus Imrie, Letty Thomas,  Gemma Whelan, Bill Nighy, Aidan White, Rupert Gaves, Edward Davis, Miranda Hart, Esher Coles, i Mia Goth, Es com els flocs de neu que  cauen suaument sobre un sopar de Nadal  a casa dels Woodhouse

Els papers dAspern

 El film es una nova adaptacio de la segona obra de Henry James (1888)mes portada al cinema. Pero siguent la ultima adaptacio de la dotzena que hi ha, res indica que  millori la de Jordi Cadena per exemple. Julien Landais, (opera prima)amb una obra ja de per se feixuga, augmenta la seva pesadesa i ineptitud arran del ridicul. Intel.ligent la novela, plena de detalls  i teatral malgrat la munio excesiva potser de falshbacks, fa necesari entrar abans a les estances i ser mes aprop de les portes. Segurament el public aniria mes rapid llegint l'obra. Actors figurants que semblen figurants estatics i la presencia del poeta Aspern (Jonahthan Rhys Meyers) que es mou a ritme d'anunci de premi literari. I com si fos una esponja, Vanessa Redgrave absorbeix tota la histeria que de vegades flueix del guio de Joan Pavans. Els desitjos secrets i la estetica de les imatges compaginen dificilment amb les emocions dels dialegs. Si alguna cosa mes no funciona ho arregla l'emergent filla Joley Richardson. La mort aprop condiciona la vida d'una familia que rep la visita d'un editor que busca deseperadament unes geloses cartes d'amor.A la Venecia del segle XIX, hi arriba des de Nova Yorkun editor prestigios( Lois Robbins), obsesionat amb l'obra d'un poeta romantic, Jeffrey Aspern. Jon Kortajarena, Poppy Delvigne, Morgane Polanski, Barbara Meier, Alice Aufray, tambe suspiren per la poesia.