Lux aeterna (2020)51 min.

 Cinema dins del cinema, on Gaspar Noe ens narra com de malament pot acabar un rodatge. Una  denuncia a la industria cinemtografica comercial i a les petites coses que hi ha que cuidar perque no sempre van soles. Potser que sigui tan confosa es per que es sobre una bruixa, guapa encara i angoixada Charlotte Rampling. Una gran actriu que es deixa cremar a la figuera, com una bruixa moderna en el primer film de Beautrice Dalle. En aquest sentit es fa curta. Sense voler ho el director, un dels mig metratjes mes divertits del genere. Acull una lectura, discutible, sobre la violencia de genere al menys al mon de la  industria del cinema. Narra com l'estres pot ser mes util al plato que la mateixa camara. Sensacions que en un moment determinat el "nen dolent" deixa que se li escapi de les mans. Pero els tecnics, les neures del productors i l'amor per el cinema fan un batibull que dona per bo el cine anarqic. Amb pocs escrupuls, si sobre el material que tenia hi va posar la sensibilitat creativa de gran del cine tipus Truffaut, donant li un aspecte final de "Cahiers de cinema". Dividida en dues parts la pantalla, convergeixen en un final que per caotic no es el traidicional the end. La bronca entre la directora i el cap de llum es epica, l'inici del film provocador de Noe.  A la seva arca i pujaran Abbey Lee, Karl Glusman, Felix Marilaud, i Luka Isaac. No recomanable per espectadors amb problemas neurologics.