Els que esperaven veure la viuda negre encarnada o encriptada en Scarlett Johansson, hauran d'esperar. Viudes ni al menys un dotzena, pero negra nomes recordo la de Bob Rafelson. Aqui, Cate Shortland (Love) s'ha esforçat en transformar aquella Scarlett "Vicky...Barcelona" en una super woman que no vola com superman ni Batman pero que amb els cables del telefon ja s'apanyen. Si les baralles constans entre familiars, les lluites abans de que es tanqui l'ascensor, el tipus de cops personalitzats, nomes el hi falta fer un combat sobre el fang, es aconseguir la igualtat de generes, anem apanyats. Per aprofitar les vestidures robocopianes, totes les del film tenen una pel.licula que no una entrevista. Sort tindrem per tornar a veure aquesta familia tradicional, si pasen els onze anys que hem trigat a veure la heroina Natasha Romanoff. Film d'espies sense sensibilitat (les viudes espies ho son ara de John Le Carre) i per la manca d'emotivitat, no sera un titol destacat dins al produccion de superherois. Ben documentat l'origen del personatge, familia inclosa que conformen Rachel Weisz i David Harbour. Scarlett i Florence Pugh automates con el film i immerses en un lluita personal per protagonitzar la propera franquicia. Un drama on l'espectador ha de posar hi la ironia, i Ray Winstone la bruticia masclista per contentar al Me too. No serveix el film tampoc per rellançar la cursa artistica de Scarlett, cap de les dues germanes aguanta el duel en pantalla amb la Weisz. La viuda negra com es coneix a aquesta capitana de Marvel s'ha d'enfrontar als episodis mes foscs del seu passat, entre els que hi ha una perillosa conspiracio. Perseguida per destruirla abans de convertirse en Vengadora pot ser que la trovem un dia en una nau destartalada de Star Trek
miércoles, 14 de julio de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario