La generacion que fou jove en la pandemia del covi monta un documental del germa menys famos de la saga Trueba, Jonas. Por una vegada els minuts no son sobrers, sino que cadascu te el seu sentit embolcallats en una barreja de nostalgia i optimisme. Amb amateurs que ni tan sols actors, donen un to de reportatge molt encomiable. La creativitat esta en altres llocs, mes enlla de la diferencia i per la seva immensitat, segur que aporta coses al discret cinema espanyol. Es evident que un altre, fins i tot un altre Trueba no hagues vist el mateix ni de la mateixa manera. Un film d'aquelles que conqueriran seguidors, perque dona aire, porta mascareta i obre finestres a un mon que necesita un capa de pintura urgentment. Candela Recio, Pablo Hoyos, Silvio Aguilar o Claudia Navarro son alguns del centenar de joves iguals, van guanyar Sant Sebastia, pero diferents, son entrevistats i fotografiats per Jonas, amb molt encert per cert, amb tot el temps que tindra el mon que volen renovar. Son els fills del 2000 que sense haver fet res encara i potser per aixo, ara els acusen de tot quan els troven al "botellon", no nomes per la pandemia. El documental els presenta tal i com son, no en els seus estudis, feines, families, politiques, cultura o amors i viatges. Mostrant la seva inteligencia i sentiments, el film transcendeix a tothomel que els hi pasa a ells el que expliquen. Envellit, tambe serveix, per la humanitat, tots nosaltres responsables directes de el que s'estan troban ells. No culpables, perque hem de seguir endavant igalment.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario