Juanjo Gimenez(especialiste en percepcio sensorial, Ascenso i Esquivar y pegar) ens descubreix a una Marta Nieto eficaç. Una partida de ping pong que per la seva sencilleza ens transporta a un cine original i que ens despeja els dubtes que podies haver tingut a l'entrar i comprar l'entrada. Es mes que un treballl de fi de curs, una master class sobre una camara que disecciona un personatge amb documentacio i rigorositat. Quan sembla que el film es desinfla, inteligentment deriva al melodrama, Miki Esparbe, Francisco Reyes, Luisa Merelas i / Cristina Iglesias es carreguen a l 'esquena la seva possible "pajara", no de l'actriu sino del cansanci fisic i mental de l'obra. Parla el film de comunicacio, d'alegories, de cine mut, de la por que tenim al rebuig, la incomprensio, al fracas que tots poem assolir i que ara sabem que proposen, en diferents graus, ferides emocionals. Aixi ho va entendre Sitges que la va presentar. Una dissenyadora de so, molt sola, doncs sempre esta treballant i editant, per refugiarse de les complicades relacions que manten amb la seva ex parella, la seva mare, ja gran i el companys de feina. Sense adonarse'n s va desentenen de tot i com en una mala gravacio, el cervell li comença ha procesar el so mes tard que las imatges.
miércoles, 10 de noviembre de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario