Close (2022) 104 min.

 Passejada per Cannes, Sevilla i Morella, Lukas Dhont, (Girl, L'infini, Corps perdu) ha fet un tractat de l'amistat, amb mirades i gestualitat, amb tendresa i emoci. La càmera en mans de Frank Van den Eeden és un llapis, que dibuixa i captiva la fragil línia que separa, l'amistat de la solitud, deixat aquesta en un sombrejat molt intens. Una pel·lícula d'important carrega cultural però venuda, amb humilitat i modèstia que ho toca un poc tot (el bullyng, el racisme, la sexualitat)..., que quan hi entris, s'et gira feina, però també gans de fer la. És com quan abres un melo que quan veus el que hi ha dins, l'has de compartir, però molt aigua que sigui. Els nens protagonistes. creixeran amb el film. com ho faran ells, sotint del dolor del desamor fins al mal parlar de la innocència. Si no vius la pel·li pot passar-te que's' t talli la respiracio perquè hi has de beure el sentiment a glopets. Els nens són Eden Drambine, Gustaz De Waele, Emile Dequnne, Lea Drucker, Igor van Dessel i Kevin Janssens. amb Marc Weiss. Dos nens de 14 anys, amics de tota la vida, finsque un fet sorprenen els separa. Eden a les hores s'apropa a la mare de Gustav, (Lea  Drucker) per entendre una mica que es el que ha passat

Serre moi fort/ Abrazame fuerte(2021) 97 min.

 Mathieu Amalric es un buen actor frances que ahora dimensionara la seva carrera amb el paper de director. (Barbara, La habitacion azul Tournee) interpretant aqui a un home enfront la perdua,  la soledat i la trencadissa amb la naturalesa. La historia idilica, pero com totes tambe te punxes. Perque  el que fa es dificil. Barrejar lo oniric al mateix temps que versionar la vida. T'ho passes tan be despres de tan concepte i sofisticacio que el que necesites una abraçáda, ets tu al sortir de la sala. Abandonament sense complexes, be i fred ni calor que demostra Amalric que  es posible, sempre i quan tinguis a fora de  tu, els abraços d'els amics de sempre o dels que quedin del dolor cerebral. Vicky Krieps, Arieh Worthalter, Anne. Sohie bowen-Chatet, Sacha ardilly, JUliette Benveniste son auqests amics.

J'adore ca que vous faites (2022) 91 mn./ Tu mejor fan

 "Papi Sitter", On voulait tout casser" o "El meu fill i jo" són alguns dels perles d'aquest director frances,Phillippe Guillard. Gerard Lanvin es un actor mes secundari que no, a qui proposen rodar un  film de la segona guerra  al Sur de França, i que el pot donar a coneixer a Hollywood a traves del director canadenc, Victor Artus Solaro, jove que canvia el guio cada dia i que la seves secuencies han de acabar amb el seu fusellament. El film s'endinsa en les bambelines del rodatge on com us podeu imaginar passa de tot , menys el afusellament. Amb una luxosa casa a la que no esta acostumat , Gerard Lanvin , quan arriba a instalarse, trova la piscina bruta i aqui começa la relacio d'amistad i agobio amb el noi  Antoni Bertrand, que s'ocupa de mantenirla amb la seva empresa Momo Zapareto i que resulta ser "su mayor fan en el mundo", la cual cosa els portara a un mal son entre ells dos, basicamenet per l'exces d'atencions . Interesants tambe les interpetacions de Laura del Sol, Natasha Andrews,, Caroline Bour, Lou Chauvain, Louis Seille, Anthony  Hickling i Fabienne Galula.                                                                                               .                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            zzz

Reyes contra Santa (2022) 104 min-

 Paco Caballero juga en el laboratori amb les seves pepites, erlenmeyers i barrejas.  Unes gotes de picardia, unes mesures de emotividad i unes mides de riures per no avorrir del tot. Si t'ho prens d'un glop t'estimula i et sobren bromes. Els petits ja estan entregats i la peli ho remata.Els grans, adults la trovaran desigual amb estones de tot. Es un film de Nadal, fins i tot sense torrons, veint la no els trovarem a  faltar. Els Reis mags, tips de que Santa Klaus els hi tregui tots els merits, decideix declararlis "la guerra" i sap que aixo els hi portara "enemics", com per exemple, Krampus, molt perillos i  que fa temps que estava inactiut. Son la colla de Karra Elejalde, David Verdaguer, Matias Janick, Andres Almeida,  Adal Ramones, Eva Ugarte, Isa Montalban i Lara Kiors.

Monstrous (2022) 88 min.

El que no es un monstre es Chris Sivertson, (Sin recuerdos, Heartthrob, Roman), que te idees interesants i no sap portar les a terme. La historia es honesta i fins i tot inquietant, pero trista, malgrat que intel.ligent, plena de topics, que avança lentament, poc estimulant que no convida veure le dues vegades, potser ni una i oblidant anant a cercar alguna cosa mes interesant es queda en la superficielitat dels ensurts facils (cop de porta..etc). Una dona traumatitzada fuig (Christina Ricci) del seu ex marit Santino Barnard, abusador, amb el seu nen de 7 anys. Quan ja estan instalats en el seu nou amagatall descobriran que tenen qua enfrentarse a una altre monstre mes  gran i espantos´. Don Baldaramos, Colleen Camp, Lew Temple i Rachel Edlow son altres monstuors del film.

1976 (2022) 95 min.

 Moven se entre l'acció i el trhiller demostren que Manuela Martelli és una important directora (Manon 70). Tot i que ben resolt el film es deixa algun personatge inacabat o si més no que et quedin ganes que faci més coses, que participi mes. Sense perdre la identitat xilena, que la te i forta, trasllada els seus problemes que segurament a partir d'aquell a l'esfera internacional tenien les mateixes preocupacions que es demostren en domini dels temps dramatics i la tensio que va increscendo. Envolvent gràcies a l'atenció que es dóna als personatges, misteriosa perquè no s'escullin ni dissimulin les seves pors si les tenen. Intel·ligent, cinema d'anar per casa, que fredament però amb eficàcia, arriba a totes les capes de la societat. Cannes London i Tòquio es van trobar be a la Xile de 1976. Alla ,Aline Kuppenheim, s' va a la platja a veure com van les obres de remodelacio que aquesta fen. El seu marit (Nicolas Sepulveda,) i el fills (Hugo Medina,  Carmen Gloria Martinez) pujan i baixan a la plaltja duran les vacances d'hivern. El capella de la familia (Marcial Tagle) els hi demana que cuidin a un jove que esta amagat a casa seva en secret. (Alejandro Goic). Aline d'introduira en uns terrenys desconeguts que la desestabilitara i la treura de la vida comoda a la que esta mes que acostumada.

La maternal(2022) 122 min.

 El cinema de joves preadolescents és un gènere en si mateix. De fet el protagonista principal són les converses que tenen els/les joves, tan naturals, que superen qualsevol interpretacio. El focus de Pilar Palomero es va centran en una de les noies a qui se li apropa la maduresa massa depressa, deixen enrrere, la directora, el tema social i la seva problemàtica. Els actors “desprenen” personalitat i els petits gestos i senyals arriben al cor de l'espectador. Pocs estirabots de joves, per deixar pas a l'elegància de les frases i els pensaments. L'embaràs de les noies és el límit on posa el dit, la pel·lícula, partint d'un fet contradictori a una veritat incontestable i ineludible amb dificultats encara. Emociona des d'una societat amb foscors, a mesura que descobreix perills però sempre inician noves solucions a un problema que sorgeix normalment de l'enamorament. Un film dramàtic, però evitant tots els topics que ja coneixem amb un acte i una delicadesa sensible i profunda. Carla Quilez te 14 anys i és una jove, prodriem dir rebel. Viu en un vell restaurant de carretera, amb la seva mare Angela Cerventes i passa les hores que no va a classe amb el seu amic Jordan Dumes. La treballadora social (Olga Hueso) es dóna compte de que esta embarassada de 5 mesos, i la ingresa a la maternal, on compareix dia a dia amb altres noies en la seva situació.Totes, amb els seus bebes, s'enfronténs hores que no va a classe amb el seu amic Jordan Dumes. Embarassada de 5 mesos, la ingreasa a la maternal, on compareix dia a dia amb altres noies amb la seva situació (Gal.la Sabate, Neus Pamies,...).  Totes, amb els nadons, s'enfrontaran a un món d'adults que no els hi han  donat temps per preparar-se.

La gran aventura suiza (2022) 86 min.

El cinema rus  de Boris Xhertkov no esta en guerra i per aixo ens explica en dibuixos animats, la historia de un amable jove de 15 anys que es diu Grisha i que tindra que separar se de la seva estimada  per emprendre una gran viatge. Els camins el portaran amb la voluntat del desti a servir l'invencible comandant Alexander Vasylyevich Suvorov. Amb ell correra emocionants aventures i els fets mes  importants pero a canvi tindra que soportar les claus de la legendaria campanya suissa i participar en perilloses intrigues per demostrar que ell tambe pot ser un heroi.

THE PHANTOM OF THE OPEN (2021) 206 MIN.

 Podriem trovar entre el poc humor que te, alguna semblança al El the full monty, tot que ho intenta  traspassar l' escadussera alegria que transmet Craig Roberts. Una mostra del cinema anglosaxo, ensucrat romanticisma i excesivament sentimental. La por al fracas ens ofereix a un film familiar que es apunt per aprofundir en els diversos temes que toca (aborda) pero no ho fa, tot aixo en una pel.lìcula desmanegada pero simpatica que podria ben be ser la llavor de Mr.Bean. Te alguns moments que funcionen, com seria la relacio en el matrimoni. Un toc social en un film social quel i donan amb molte cura i simpatia. Es la veritable historia de Maurice Elitcroft (Mark Rylance), pare de familia i operador de grua en un petit poble ingles, casat amb (Sally Haekins), veu perillar el seu lloc de treball degut la inestabilitat economica del pais. Despres de veure un partit de golf televisat, el protagonista, s'enamora del joc i decideix presentarse a un campeonat mundial, l'Open Britanic, el torneig mes important del mon. L'unic problema de la proposta, del repte, es que ell no ha jugat al golf en la seva vida.

Bandit/El atracador perfecte (2022) 121 min.

 Un altre pel.lícula de assessinats, aqui atracadors, que es el que ven. Ara vindran, ja hi son, els atracadors (i assessins) per internet. Es Allan Ungar (Gridlocked, Asalto final) qui fa el guio de la novela de Robert Knuckle, que ens fa empasar com si fos un brillant personatge, un "bombo" que es diu, ens ho pasem be i guadim amb les blanques interpretacions dels abans grans Mel Gibson i Josh Duhamel. Atracar, mes de 60 vegades, es un feina, una diversio. Sense permis de la torre de control per enlairar se, nomes fa sentarnos devant d'un producte ben fet i passa l'estona que direu ja es molt¡ en mig de tant zombi, pero mira un que es estrany. Despres d'escaparse d'una preso de Michigan, un "excelent" criminal canvia d'identitat al Canada i mentres el busquen ell bat el record de fins a 60 atracaments, entre bancs i joyeries. Tot una lliço de modos, donant  idees. Sempre ens quedara la impressionant ElishaCuthbert, rodeixada per Hector Carbonell, Olivia d'Abo, Haley Webb, Claire  Bronson, Swen Thompson i Clayton Landey. 

Cliff Walkers (2021) 120 min.

 Primera incursio de Yimou Zhang que ha passejat per Sitges, no cal anar  massa lluny per trovar el classic cinema e Yimou que fins ara s'en havia sortit i molt be sense tocar el "genere" de la por (Under the ligth, Sharphooter o Un segundo), amb la seva caracteristica delicadesa visual, ue com els arbres del bosc no deixen veure prou be als espies espantats per l'estetica de la publicitat. Espies que es pasegen per els nevat penyasegats de Manchukuo, de la ma de la camara de Zhao Xiaoding, que la veritat, fa oblidar forces vegades la trama complexe, dificil d'entrar hi. Sembla en ocasions un excusa per oferir a 'espectador actual i jove un film amb molt de ritme. De fet les secuencies devoran sempre els personatges. Es una peli com la musica,(Jo Yeong -Wook) d'alçada i els problemes comencen quan vols entendre que es el que estas veient. A la Xina dels  anys 30, quatre agents del partit comunista (Zhang Yi, Zhang Hanyu, Amanda Qin, i Zhu Yaven , perseguits per Yu Hewei, tornen despres d'haver rebut instruccio  a la Unio Sovietica. Els hi  encarregan una missio secreta, pero son descoberts, lliurats per un traidor, i aqui comensaran les amençes. I les posades a  prova ho son fins la mort, al limit dels enganys, dels que procuraran sortir ne amb vida.

The Hating game/Cariño cuanto te odio /2021) 102 min

 La novela de Sally Thorne no dona per mes i menys en mans de Cristina Mengert. I Peter Hutchings (Rhytme with bananas, Marginados o Cuando apareciste tu), tampoc, pero si hi han moments salvables del film son gracies a ell i  li agraim que aquesta vegada no s'hagi de donar tot el merit als actors, que respectuosos amb el guion no aportan cap novetat. Pel.lícula blanca, romaticona, que es deixaria matar per obtenir la magia pecadora del original, llibre, no copia, i que va derritinse poc a poc. Irregular, pero sense perdre la feblesa romantica, com molt ortodoxa, millora al a reves que moltes relacions i acaba be gracies a la poca quimica entre Lucy Hale i Austin Stowell, Ambiciosos i adorables asistents d'una editorial d'una vella escola que manten un conflictiva relacio amb l'editorial comercial amb la que s'acaben de fusionar. Decidits a competir per l'ascens que ambdos anhelan, jugaran al joc de l'amor odi empitxats per Corbin Berstein, Sakina Jaffrey, Brock Yurick, Yasha Jackson i Sean Cullen. El joc s una delicada linea que separa l'amor de l'odi. O no.

Armagedon time (2022) 114 min.

 El que podria ser una pel.lícula per canalla plena d 'emocions naturals, James Gray, (Ad Astra, Z La ciudad perdida, El sueño de Ellis) esborra amb el seu estil poc sentimental estil, tot el que podia d'haver de defensa fins l'ultim home de la educacio publica. Un retorn a Dickens, una nova manera sense cinisme, pero una mica passat de moda, pero no nostalgica, en la que Gray llegeix molt be l'estat actual dels EEUU despres de Trump. Depresiva pero brillant a la vegada, en la que la etica era l'unic aliment per un mon destruit i que va reneixer en embrio en aquell precis moment. Un Gray valent pero desafortunat. El guio , passant per Cannes, Gotham i Gijon ens porta als anys 80 on Michael Banks, on disfurtan d' una infancia tranquila es dedica a fer entremaliadures amb el seu amic Jeremy Strong per els barris de nueva York. Michael es pensa que compta amb la proteccio  dels seus pares dels que la mare es Anne Hataway i el pare Jaylin Webb,i l'avi esplendit Antony Hopkins, amb dos sensacionals, amb els que manten una bona relacio. Pero despres d'un incident es convidat a marxar a una escola privada, en la que te un lloc en el consell d'administracio, el pare de Trump (Ryan Shell). El racisme i l'elitisme que  trova a l'escola, el faran confirmar els seus interesos per la vida de forma definitiva.

jazzcine 2(2022) 80 min.

 Hi ha vegades que costa escriure una nota/article. No ho facis¡, pero creus que ho has de fer. I es que ahir,  es va celebrar el segon concert a  carrec dels "Moonriver's" de la idea del Cine club de Bigues i Riells del Fai de posar en solfa de jazz, bandes sonores de pel.licules importants, repte que va entomar el grup de DickThem. La idea principal era convertir el TAP( gentilment cedit per l'ajuntament) en una sala de jazz, amb taules i espelmes, tipus les de les gran ciutats com Nova York, Vancouver, Londres, i aixo era molt dificil tot i haver anat aquell dia clase, doncs era a un pas de semblar un casament donada la gandaria del local. Pero com l'aigua del riu que no torna a pasar, els vents d'uns sons que no tornaran a envair el mateix aire, dos concerts mai tornen a ser iguals, com dues gotes de pluja baixant per el vitrall. La llargaria de les peces, el resso i l'espai , (funciona amb cochambre). El mateix programa practicament, "Dias de vino i rosas" la mes jazz, "Carros de fuego"la mes encoratjadora, "Moonriver," la mes emotiva, els cassics i la mes enamorada "El guardaespaldas". Mentre el mon es desfa, nosaltres insistim amb "La vida es bella" com a solucio provisional. Aqui hi ha un punt i apart. La aparicio en escena de la cantant,  afincada a Catalunya Violetta Curry, amb 4 esplendides interpretacions i un saber estar a l'escenari, corretgin l'error anterior d'haver interpretat  8 peces seguides sense baixar del estrado, cosa que feia que al final no sabies que estaves escoltant. Jaume Vilaseca genial als teclats i Guim Garcia Balasch, al vent amb els seus instruments, van aportar les seves acurades notes a l'acte. Un acte que va començar amb un video tipus Oscar en record dels socis que  ens han deixat aquesta temporada i entenc que malgrat les dificultats, es podien haver trovat fotografies, no rien, pero si mes naturals. La introduccio de la presidenta, la Lola, agraint l'esforç, moltes vegades fisic, de tot l'equip de voluntaris socis del Cine club, inquibint sense entrades i cadires, aquesta dona comença a mereixer, no un homenatge,sino una canço (Cafe Quijano), va donar pas a una copa de consumicio. Encara avui si  vols anar  per que t'organitzin una copa al carrer ho has de demanar  a Birivet's. Vaig tenir la casualitat de seguir el concert al costat i desde el punt de vista del mobil del "manager" de la Violetta, arribat directament de Nova York, per gaudir de l 'espectacle. Mentres, les bruixes i bruxots de Riells del Fai feient de les seves

Tori et Lokita (2022) 89 min.

 Era l'esperada pel.lícula a Cannes i a Sevilla. Un cine fosc que en mans de els dos nens protagonistes, i com capten la  mirada que va mes enlla seva, de la seva mirada social, que vist lo vist aquesta tardor, ens diu que son uns dels grans. Ensenyan tota la porqueria del mon la desfeta que conmou i que s'ha de ser molt fred per ignorar el grau de dolor que albergen les imatges, no menors dels nois. Com si fos fibra optica, no li manca ni un punt de nervi i la desgracia te preparats els guions, medecina contra les males pasades i els rebutjos entre els homes.Com ells  dos germans europeus i belgues, son emigrants africans ca. La vida es bella, trista i emotiva.Tendra, ben interpretada i profesional. Pero amb  la   la cruessa , tan precisa i força que commou. Desoladora i radical com es habitual un gran encert de Mbundu Joely iAlban Ukaj, com de Tijmen Kovaerts, Charlotte de Bruyne, Nadgue Creadaogo, i Marc Zinga. Un noi i  una noia arriben sols a la Belgica actual, adolescents , desde l'Africa, que els deixara enfrentar a les dificils condicions dels primers dies del seu exili.

Memorias de Paris (2022)105 min

 Diuen que per guarir, el film, el llibre o la medicacio te que ser forta. Alice Wincour, a Cannes ja va ser massa suau, diluida en la quinzena de realitzadors, fins que avorreix en la investigacio amb poca sustancia del trauma. Massa modesta, hi ha una bona interpretacio de Virginia Efira, i mostra de la seva feblessa es que els exhibidors demanen un programa doble, per fer sentir mes la veu de la resolucio del dolor. "Revoir Paris", trenca la seva proposta estetica amb l'espectador al mateix temps que li canvia el punt de vista de la sanacio. El film ens introdueix en les memories personals i colectives com si fos un thriller de terror psicolgic centrat en la protagonista. empatica si, revulsiva no, testimonial tambe. Ens trovem com dissabte vinent  a la tardor del 2022. Virginie que atrapada en un atac terroriste en un bistro parisenc. Tres mesos despres, sense poder fer vida normal, nomes recorda troços del drama d'aquella nit. Ella sola  decideix trovar la seva propia identitat per poder retornar i aixi a felicitat, a fer vida normal . Benoit Magimel,Gregoire Colin, Maya Sansa, Amadou Mbow, Siffia Lessafre els hi passa mes o menys el mateix.

Velazquez, el poder i el arte (2022) 71 min.

 Documental de Jose Manuel Gomez Vidal que explica com una d e les constans de la vida de Velazquez, va ser la recerca del poder combinat amb l'art. Primer als restaurants de Sevilla on hi menjava  el poder i mes tard com sabe  a la Cort. Alla al servei del rey Felip IV va aprendre que la gloria del pintor i del art en general, depenia del contacte i el favor dels poderosos. Solament quan tenies aquesta obsessio podies convertirte en poderos. i mes endevant en noble, La pintura era un fi o un instrument. I perque va intentar amagar la seva vida sempre?. Faemino i Cansado deien en un video que volien cremar Notre Dame, i coses del desti deien que esperarien quan marxessin i quan van marxar es va cremar.

Icaro i el minotauro /Icare (2022) 76 min.

 Carlo Voguele es el diretor d'aquest anime luxemburgues on Icaro, juga en tots i cada reco de la illa de Creta, siguent el fill gran de Dedalo. En un dels seus jocs un, en el palau de  Cnosos, el Icaro en descobreix un estrany nen amb cap de brau que que viu tancat sota l'amenaça del rei Minos. D'amagat del seu pare, es fa amic del l'altre, jove brau Asterion. Pero el desti te preparat que tambe ell es quedi fermat en un laberint. Pero no sabem si podra alliberar al seu amic i canviar la historia que han escrit per ells el deus. Ho sap la guionista Isabelle Rivetat per la musica  d'Andre Dziezuk.

Capitana nova (2021) 85 MIN.

 A la pel.lìcula una pilot de combat, Maurice Trowborst viatge al mon en el temps per salvar al mon d'un inminent desastre ambiental. Un efecte secundari la impactara i ningu li fara cas perque es torna molt mes jove del que era. Maurice dirigeix el film holandes amb Maoruanne Maftha, Kika van de V ijever,guio de Lotte Tabbers, Anniek Pheifer, Hanna a Lunteren i Joel Vermolen.

Black Panther Wakanda forever (2022) 161 min.

 Ry Cooder, oblidada ja el seu Get Ryhthm del 88, i passejant-se pel Bona vista social club, de la ma de Wenders, ens proposa ara una pel·lícula èpica i poderosa que defineix la seva trajectòria ascendent una pel·lícula i no una seqüela com la de Wright satisfacen el dolor amb una alta dosi de dignitat. Gairebé un musical que entra pels ulls dea Ludwig Goransson amb el guio de Joe Robert Cole, sobre una historia del mateix Cooder, però tot i així no deixa de ser un pel trista. i aixo mateix la fa llarga, feble, tontorrona i que almenys intenta explicar la concepcio epica dels superherois arran de terra . A quest Black Panther 2 no es tan aburrida, pedant i insustancial, com la primera per tambe s'amaga o guarda algunas ideas per no sabem quan. Reservada per Marvelians que de segur trovaran a    faltar algun dels plans pro del mes imitat cine nordic i es podran entretenir amb les cares, com la de la reina angela Bassett, Winston Duke, Danai Gurira, Flrence Kasumba, Lupit N'yo'ngo,Thorne Dominique michaela, Ten och Huerta, Martin Freeman i Michalela Coel i las dora Milaje luchan per mantenir la independencia sobre les seves terres arran de la mort  del rei T cHallad, les potencies mundials. Els wankadians s'esforcen per adaptarse a una nova etapa de unitat de les seves forces, lluitar units ambl'ajut del gos de la guerra Nakia i Everett Ross i aixi aconseguir un nou repte per el seu nou pais, el regne de Wakanda.

as bestas(2022) 137min.

 Sorogoyen, Rodrigo, vuelve a los animales despues de 8 citas i Madre, i amb l'austeritat d'un western , fa anar lentament un thriller que ja ha estat premiat a Sant sebastian i Tokyo.Tot plegat per mostrar la seva visio actual de la por , el terror i la violencia. Amb els dos colts imaginaris, etziba un tret contra tot el que es incomode pero emocionant, intriga i tensio, en un film que augmenta l'interes   tallant la respiracio,  pot ser  l 'unic que ho fa en el cine espanyol d'enguany. Ben interpretrada al cinema, nomes es rodo el suport de la pel.-lícula. i els suports en DVD. Ni els USB ja ho son. Era dificiil imaginar , sobre tot per la gran interpetacio que el film brillara en una Espanya de negror plena. Tensa com l'abedul a la riba del riu amb vent huracanat, li basten uns dialegs de Isabel Peña per fer que tot sembli tan insoportable  com imponent, tragic com fordia, madur com classic.Marina Fois i Denis Menochet, son una parella francesa que viu en un poblet dle'interiro de Galicia, ja fa bastant temps. Porten una vida tranquila encara que la seva relacio amb els  naturals del poble no sigui la mes adient i pacifica. El conflicte amb els seus germans tambe veins, (Luis Zahera, Diego Anido  Marie Colomb), fara que la tensio pugi fins a tal punt que  fara que les coses mai tornin a ser  igual.

Vasil (2022) 93 min.

 Molta escena interior, i una extrema calidesa amb els tons, donen al film una atmosfera tranquila per retratar les relacionsa humanes.El duel entre Karra Elejalde i Ivan Barnev. treu foc i aixo ja ho ha reconegut Valladolid i no pararan de premis El film esta molt ben explicat, cercant en cada moment el ritme idoni al guio, deixant uns silencis estranys pero imprescindibles per que t'agafi l'adiccio al film fins a trobar el teu film sutil. Es una amable historia escrita en bulgar, de amistat amb una bastida feta a mida per el lluiment interpretatiu pero tambe per consolidar una arquitectura amb molt bons fonaments. Ivan Barnev es un bulgar, gens vulgar, intel.ligent, el primer en guanyar  als escacs i al brigdge, pero que dorm al carrer desde que va arribar de Bulgaria. Karra Elejalde es un arquitecte jubilat , que el recull a casa seva durant un temps devant la imcomprensio de la seva filla, Alexandra Jimenez. A banda dels jocs, els dos homes no tenen res en comu., pero malgrat les diferencies, de mica en mica van acostan posicions i van quedan pales que Vasil (ivan) te unes grans dots de conviccio i es capaç de canviar la forma de pensar de les persones amb que es relaciona.

FOCS DE GEL.Pandemia i retrobaments (2022) 495 pag.

 Ser home, blanc i tresorer de totes les entitats del poble de Bigues i Riells es el que ha donat l'oportunitat a Marià Molero de escriure el seu  mix entre biopic, tots els personatges son reals, (fins i tot Laura) i novela costumbrista i familiar a partir d'uns retalls de diari trobats  al calaix de l'avi, quatre notes i sobretot molta memoria. Aixi el presentaba l'alcalde de la localitat vallesana, gens malament per cert sient la primera vegada com ell mateix va dir. Amb un titol descobert per primera vegada el segle XIII i del que ara s'en faran uns dibuixos animats i una serie hi inquibeix l'autor els casi 100 anys de vida laboral, familiar i viatjera, segons concepte dels seus fills, combinan situacions de vida duras , amb d'altres mes cotidianes. Manifestaba l'  autor que hom s'hi podria reconeixer, sense enfadar se perque l'habil escriptor, ja s'en cuidava prou de no fer sang de ningu. Per aixo es dificil trovar li un referent, a ell sempre li agradat escriure, perque poques noveles, a banda de la necesitat de ser escrites, han tingut una pandemia i que trencarse una cama per començar a configurar se. Un sentit del humor mes sentit que expresat dona pas al dramatisme casola, la crueltat mundial, les relacions laborals injustes, la soledad de la llunyania familiar, la violencia i el dolor en episodis ocasionals, atemperats amb grans dosis d'amabilitat, la complicitat i amor de l'esposa (Marta),i de totes les persones que en algun moment han gaudit de la seva amistat i verb facil. Les pagines ens porten, passant per Bossost (Vall d'Aran), a molts llocs del mon, (10 anys al Brasil) el que el fa gran coneixedor de lineas aeries, apats exotics i una gran guia d'una vida vital.  Es possible que mai sigui guardonada la novela ,serviria mes per un guio de cinema, tampoc potser en vendra molts,( en regala mes que en ven) de fet aquesta era al finalitat, pero sera un exit, especialment entre els que hi surten. Diu Molero que esta preparant tres llibres mes que no editara (suposem no tan extensos). Aixo ho diu tothom, pero no hi ha NINGU que escrigui per un mateix sino per ser llegit. No n'ho va preguntar ell pero si un amic que porta 6 llibres de diferents temes  a la vegada que per quin tenia que començar. El mes adelantat es la resposta si no hi han altres condicionants. L'exit estara en la seva prosa facil, l'argument extrovertit i intim, personatges sou vosaltres singulars,un ampli ventall de persones representades, un ritme ingenuament agil i un to que no deixa massa pas a l'esperança. Un exit que si l'acaba tenint no sera impedit per les correccions, galerades i d'altres andromines de l'edicio. Els mobils fan la seva feina. Qualsevol parraf serveix per apuntillar el dit:" El tercer dia era el mon mari, el Seaworld amb piscines de peixos que es podien tocar, raies, mantes, petits taurons, grans peixeres d'animals marins enormes, taurons depredadors, llops, lleons marins, la curiositat recordada fou que vam anar a una atraccio que es deia Atlantis, que des de un alçada important es baixava en una mena de vago gairabe vertical fins el llac...". El llibre del Maria explora les consecuencies de la intolerancia en totes les parts del mon on s'apropat. I al començament de cada capitol trobarem el nombre de recuperats, infectats i morts oficials de la pandemia. Pell de gallina o focs de gel.

Tutankhamon the last exhibition (2022) 90 min.

 Versio italiana del descobriment de l a famosa tomba de Tutankhamon Ernesto Pagano situa l'accio del documental a la vall dels reis d'egipte. Era el 26 de novembre de 1922 quan despres de fer un petit forat a una porta subterrrania, l'antropoleg, arquoleg i egiptoleg britanic Howard Carter va posar per primer vegada a la historia els ulls humans dins la camara funeraria de la tomba del farao. L'habitacio estaba  a vessar d'objectes perfectament conservats i que enseguida es va convertir en llegenda. En el documental intervenen tambe Manuel Agnelli i Iggy pop.

13 exorcismos (2022) (100 .min)

 Si, es un exorcisme que fa girar el cap al reves varies vegades. Per mantenir la vertical, el espectador te que mantenir el cap dret com si fos un pilot de formula 1. Pero Cal?, Es necesaria aquesta fantasia mal feta?. aporta alguna cosa, al cine,? al terror? al Genere? a la por? Nomes en els primers  10 minuts ja en te prou Jacobo Martinez, ell solet i  5 guionistes mes per donar el mal rotllo que durara fins el final. A mida que avança tot es torna mes gris i difuminat, perdem la prespectiva i ja estem a la vorera del carrer, pensamt que ha pasat, qu hem vist  i perque. Despres d'una sessio d'espiritpsme, Maria Romanilos comença a comportar se de forma extranya. Els seus pares, Ruth Diaz i Urko Uizabal van a veure el padre Jose sacristan., convençuts de que el dimoni l'ha poseida. El exorsista es un capella dels unics autoritzats pre el vaticano per intervenir en casos de posessions demoniacas. Es veu que ni ha d'altre tipus. A partir d'aques feter de la visita, els fets de la nena es comencen a extendre entre tots els seus allegats.

Para entrar a vivir (2022)75 m.n)

 Pablo Aragues comparte con Marta Cabrera ,sonen el film Jorrge Uson i Barbara Goenaga, conus 30 años bien llevados, que acabn de encontrar la casa de sus sueños Tot va be, fins que fins que es donen compte que encara es millor. La casa els hi dona tot el que demanen.

No mires a los ojos (2022) 107 min.

 S'arrisca Felix Viscarret amb aquesta novela de Juan Jose Millas, el guio sera de David Muñoz, en la que de forma brillant resegueix una ment neurotica i construeix la peli a traves de la persona que ho  pateix els complexes i carencies del guio (Alex Brendemhul). Viscarret (Patria, "Saura's", Vientos de la Habana") , porta les minimes consecuencies la deformacio del malalt d'una manera imaginativa per parlar del desig ocult. El solvent director logra no quedarse en lo anecdotic, no ser avorrit, comptan tambe amb un grup d'actors molt encertat. Comença com un presunte rotllo pero rapidament , la magnifica i admirada Leonor Walting, "En la ciudad","Hable con ella"a qui varem descobrir a "Todas las horas matan", i a les hores sorpren per la seva alucinacio, paranoia i desil.lucio, aquesta no general sino intima. Paco leon es despedit despues de pencar 20 anys treballant a la mateixa empresa. I te una reaccio, furiosa, violenta i que el porta  a sortir corrent i amagarse en un armari, (com l'acudit) carregat d'alt d'una furgoneta. L'armari amb Paco a dintre, es lliurat a casa de Leonor Walting, una parella de la seva edat i que viuen amb una filla de la seva edat, Maria Romanillos. Aquella mateixa nit, un imparable impuls portara  (Juan Diego Botto), Leon a fer se un membre mes de la familia als que observara i manipulara desde l 'ombre, convertin se en una misteriosa presencia.

Les passagers de la nuit (2022) 111mn.

Charlotte  Gainsboroug , la seva saga, li dona el toc familiar i personal,  un film de gran independencia pero sempre frances. Personatges ben estudiats, adorables, que fan del seu drama, afecte sincer. Pero el drama si que es sensible i emotiu sense pasarse. Insuperable naturalitat, si fos una pintura seria impresionista, que no s' aprofita de la posible potenciacio del drama. Ella sola pot donar sentit, carinyo i qualitat al film, fent que sigui un plaer escoltarla i valorarla. Berlin i Valladolid van veure com a Paris del 1981 es convulsiu amb les eleccions i els francesos prenen altre cop els carrers. A Charlotte li costa aceptar l'estat general d'optimisme entre altres coses perque el seu matrimoni esta arriban a la seva fi i es queda sola per matenir a la familia. Angoixada, preocupa al seu pare, Quito Rayon Ritcher, i els fills adolescents Noee Abita,  Megan Norhtham,  Thibault Vinçon, perque consegueixi superar la seva pena. La pregunta es si aconseguira omplir aquesta pagina en blanc que es ara qui mana a la seva vida 

la forja de un campeon /Prize figh the life of Jem Belcher (2022) 111 min.

 Historia real ambientada a Inglaterra el segle XIX i bla bla bla... encara que sigui un interesant biopic per aficionats a la boxa, i quan era un esport de reis, no aporta ni un crochet, ni de dretes ni de esquerres a les manides i tradicionals pel.lícules de la saga esportiva. L'unic destacable son els 111 minuts de verdaders pesos pesats que llença al espectador contra les cordes per el mal arbitratge de Daniel Graham, que en cap moment llença la toballola, ni quan sona la campana. Un montatge de estirarse a la lona i dormir, per veure com es pot salvar alguna pla al servei dels punys i els guants. Jem Belcher, ( Matt Hookings ),autor el guio tambe, un jove i prometedor boxejador, segueix les pases del seu avi, Russell Crowe, va lluitar fins ser el campio mes jove de inglaterra fins aquell moment i encara ara. De ffet explica com va fer creixer la boxa al regne unit, com no s0havia fet fins eldia d'avui. Envolten el quadrilater d'aquest mon dur, Ray Winstone, Marton Csokas, Jodhi May, Julian Glover, Glen Fox, Lucy Martin, Olivia Cheney.

El agua (2022) 104 min.

 Tres protagonistes dones, es presenten a Cannes per fer entrar en rao al public a base de la magia i lo celestial de l'intriga que dona el tractament que se li dona a una jove i molt interesada en conseguir el favor del public. Un fascinant debut, que ja veureu quantes "alcarras" sortiran, per donar una mirada diferent del camp i els seus pobles. Hipnotica i poetica, Helena Lopez Riera, observa amb molta delicadesa tot el que envolta el mon rural fent tambe una peli unica dins l'allaud que ens vindra a sobre. Cine lliure pero per minories, de ritme sere , explicat per qui sap de que parla. Una fabula veritable que sense moure's del pur estil costumbrista, com un llampec llençat a l'atzar  de la vida somiada. Un estiu,en un petit poble de Espanya una tempesta l'amenaça en desbordar el riu. Una vella llegenda popular creu que algunes dones estan destinades a desapareixer amb l'aiguat . Diuen que es perque tenen l'aigua dins seu. Luna Pamies viu amb  la seva mare Barbara Lennie i Nieve Medina. en una casa dela que la majoria del poble te sospites.  Luna coneix, durant la tempesta electrica que precedeix a la pluja torrencial, a Alberto Olmo i junts lluitaran per fer marxar als fantasmas. 

Corten¡ Coupez¡ (2022) 110 min.

 No confondre amb el film de Marc Ferrer del 2021. Aquest Corten¡ es de Michel Hazanavicius, basada aquesta en la histoira original de Shinichiro Ueda i Ryoichi Wada. Una mena de fotocopia japonesa que es carrega bona part de "One of the dead", mostran una serie de coses divertides que no son de la seva collita. Uns maquillatges horribles fan burla de la creacio cinematografica i esta tot tant deshilvanat que sembla que l'hagin anat a recollir a una cemntiri de cotxes. Una copia fallida de la satira original que no es pot anomenar ni remake habil i  ben fet si pero tambe esmortait i incomprensiblement justificable. Un grup d'amics, podrien estar a Sitges, volen rodar una peli de zombies en un  edifici abandonat. L'unic que esta disposat a perdre calers es el director. Tecnics i actors, desganats passant de posar hi l'energia suficient com per acabar la pel.lícula. Tot ho canviara la aparicio d'autentics morts vivents que incidiran de ple en el rodatge.

Bardo, falsa cronica de unas cuantas verdades (2022) 174 min.

 Con mas de tres horas de proyeccion le da tiempo al director mexicano Alejandro Gonzalez Iñarritu a ponerse languido i redundante. Considerado ya por los cinefilos, el genio del plano, su creacion le acaba devorando. Es pot considerar el film com un autoretrat vanitos, al mateix temps espectaculos i piatos, pero que no aprofita per denunciar se sino per arreglarse els grans i el colorete i no fita el mirall gens ni mica. Es un error veure nomes l'engreiment del director sino tambe que es un film notable pero excesiu. Ni allargan el film 3 hores mes hagues aconseguit equilibrar el seu ego, tan desmesurat i egocentric que acaba cansan. Tambe pot acabar per terra d'un magatzem amb la caixa de llauna mig oberta, en el instant en que un operari apaga la llum. Comedia nostalgica visionada a Venecia que ens narra una viatge epic on Daniel Gimenez Cacho es un reconegut periodista i documentalista mexica que retorna a la seva ciutat per enfrentarse a si mateix, als seus familiars a les seves pors  i que ho transcriu a les pagines de les seves memories, unes memories al final absurdes. Griselda Siciliani, Iker Sanchez Solano, Leoanrdo Alonso, Andres Almeida, Ximena Lamadrid, Ruben Zamora i Fabiola Guajardo, son alguns dels actors del macro film.

El punxaculs (2022) 180 min.

 L'abominable PÙNXACULS. Ahir Pau Joan Hernandez va presentar el seu darrer llibre/novela/infantil/rustica, "Tota la veritat sobre l'abominable Punxaculs" recomanada a partir de 7 anys. L'autor de "Capsigrany" torna al segle XVIII (1822) per documentar se, pero ens trasllada la historia a un col.legi dels nostres dies , l'escola Santa Frumencia. Els fets que susciten l'interes i curiositat del autor son els fets reals recollits en prensa, d'algu que amb un paraigues i una agulla a la punta pùnxava el cul de les senyrores de Paris, amb un dany relatiu pero sempre molest. L'ensurt va durar força temps fins i tot es va fundar una ferreteria especialitzada en culs d'alumini, molts fets a mida per protegirse dels atacs del descerebrat agresor. A la POLICE li va costar força detenir a l'individu. Traslladada la historia al barri sencer al voltant de l 'escola, Ivet i les seves amigues decideixen resoldre el cas del misterios Punxaculs i descobrirne la veritat. Entre els protagonistes, Rita( Timida), Petunia (fatxenda), Ton (animalot), Lixin (discreta) que nomes fan que complicar els greus esdeveniments. Pau Joan Hernandez que ha rebaixat incoscientment el seu nivell de terror respecte a les seves anteriors obres,"Tot et sera pres"novela realista que tracta l'eutanasia, escrita als 18 anys i que amb 30 edicions es el seu gran exit. "L'ombra del Stuka"(premi critica serrad'or) La tripulacio del panic"(premi edebe)"El misteri de les 4 punyalades"(premi columna) o "L'lla de la pedra inquieta" (White Ravens Munic), combinant fantasia i realitat. Les seves traduccions l'han inclos dues vegades a la lista d'honor de l' IBBY i te obra traduida a castella, euscar i el gallec. Volen trobar li una unitat als capitols del llibre va buscar frases fetes que portessin la paraula cul en el seu context. I amb aquestes va de descobrir que hi havien moltissimes mes frases que portaven cul en catala que en castella per exemple. Soci de l'AELLC ha publicat poesia "Si nego el bosc", "Camarades grecs" i "Joc de daus". El llibre completa la seva acurada impressio amb uns dibuixos infantils, explicits, singulars i rustics d'Anna Baquero que irromp en el mon de la ilustracio amb caracter i originalitat, com ja va demostar a "Bruno", "l'intrus" l'Anita i el llebrer" i d'altres.

Utama (2022) 87 min.

 El bolivia Alejandro Loayza Grisi, fotografo, ahora director traspasa la linea roja del cine sin pisar la i que gira como la tierra, aunque con el calentamiento global no consigue intimidarnos demasiado. I feta la presentacio castellana del film bolivia, pasem a la part comica, la de la capacitat de trasnformar un param en una font de vida on hi posa una camara precisa per aconseguir com un western magic creuament entre Sam Peckinpah i Anthony Mann. Amb uns encuadres que firmarien qualsevol gran del cine, per relaitzar una obra que pot ser poderosa malgrat aquests cine estigui morint. Tendressa es el que li van veure a Sundance, Malaga i Transilvania. A l'altipla bolivia, una parella de vells quechuas porta mesos i anys vivint la mateixa vida avorrida i rutinaria.  Vivint tambe sequeres especialment importants i dures. Luisa Quispe i jose Calcina, junt amb santos Choque s'enfrentaran al dilema de seguir lluitan  o ser derrotats per el temps i el propi entorn. 

     

TOLYALTTI (2022) 70 min.

 Laura Sistero ens ofereix aquest documental sobre Tolyaltti, orgull com a simbol socialista que avui es el Detroit  rus. Al bell mig d'aquest entorn desesperançat sorgeix un moviment, Boyevaya Klassika, que recupera antics i vells cotxes Lada, de la fabrica local per reconvertirlos en elements de protesta i rebelio, per expresar els somnis i conflictes de la juventud de una de les ciutat mes pobres de Rusia. El film segueix les vides dels joves Misha, Slava i Lera durant un any, en el que tindran que enfrentarse a fer se grans, pobres i amb poc futur. La fotografia no documental es de Pol Camprubi.

(REC) Terror sin pausa (2022) 105 min.

 Docuumental de com es va fer REC. Documental dintre del cine. Diego Lopez Fernandez va marcar una fita en el cinema catala i espanyol amb la seva estrena el 2007. La proposta del productor Julio Fernnadez va fer una nova definicio del genere al nostre pais, una proposta innovadora que van dirigir Jaume Balaguero i Paco Plaza. 15 anys despres, els principals protagonistes, (Alberto Marinim, Pablo Rosso, Teresa Gefaell, Oriol Maymo, Manuel Velasco  i David Ambit,) analitzen les claus de la pel.lícula, els seus origens i la seva gestacio. Cal afegir hi l'exit de public i critca, evidenciant de que el poble necesitava una "obra" aixi. El seu pas per festivals li va obrir encara mes portes creant un impacte cinematografic imparable. I axo va donar pas a una franquicia inedita fins el moment en el cine hispanic que ha durat fins ara ,amb quatre capitols. Acabara sient un documental fonamental. 

Queso de cabra y te con sal (2020) 92 min.

 Peligrosos congnoms d'aquest director dedicat al regne animal( "El perro mongol", "Los dos caballos de Genguis Khan" i "La historia del camello que llora",) que els retrata en els magnifics paistges naturales de Alemania i Mongolia, que per mongol i per tant desconegut no ha tingut l'exit que el cinema del seu pais,  li deu. Com que vol que el seu missatge sigui exportable, fa un cinema per el mon que per accesible, el mon no li agraeix. Ha canviat la poesia pedan de la trilogia animal per la dels formatges. Aqui dona ,el protagonisme a la familia, es torna mes suau,menys estrident, mes autentic i relaxant. Byambasuren Davaa, nom mongol lleig en els nostres voltants, situa a Bat--ireedui Batmunck al bell mig de 'l estepa mongola. Eberel Tumen, te 11 anys i viu una vida nomada tradicional amb la seva mare Yalalt Namsrai, el seu pare i la germana petite. Mentre la mare cuida el bestia, el pare fa de mecanic i ven formatge fresc al mercat local. Les seves pacifiques rutines es veuen importunada per la penetracio al zona de les multinacionals mineres que busque or, i perforen tot l'habitat natural que faci falta. Ell es el lider dels ultims  que s'oposen i tracta d'unir als pocs que queden en peu de protesta. La manera es no acceptar les indemnitzacions que ofereixen a la baixa les empreses invasores. Cine infantil alema ny,si senyor.

L'immensita (2022) 98 min.

 Moltes ideas que no prosperen perque els personatges no estan ben perfilats. Be, la Penelope una mica mes, que ja s'endevia preocupar ella. De la mateixa manera que mana en el to suau del film, del potser nomes quedara el seu paper de mare. La pel.licula es de les que l'estetica es menja el missatge. Tot es vulgar en Emanuele Crialese, poc profund, com ja va ser ho a     Terraferma, Nou mon o Respiro) i el tema ho requeria a mes de l'emocio. La identitat de genere, el patriarcat i els nens trans mereixen un tractament mes elevat. A la Roma dels anys 70, Penelope Cruz i Vincenzo Amato es canvian a un pis nou. Ja no s'estimen, la seva relacio la donen per acabada, pero l 'unic que els mante unit son les seves dues filles de 12 anys la gran Luana Giuliani i que es sobre la que Penelope hi vessa tota la seva llibertat.Ella i lAurora Quatrocci, viuen cada veagada mes aprop les tensions de la parella i els estats d'anim d'els pares. La petita rebutja la seva identitat i el seu nom i vol convencer a tothom de que es un noi. La seva obstinacio fa que es trenqui finalment la familia. Mentre les dues germanes esperen veure com els hi canvia la vida al seu voltant, tambe tenen canvis en el seu interior.

Hotel Cochambre (2001)87 min.

 El que em pasa amb l'Hotel Cochambre, es com el que li pasa , a ell amb Bigues i Riells, amb qui porten quasi 20 anys sortin, Tan el blog com jo, som de cinema i a les hores ens pasa com el bank aquell que en comptes de regalar Bob Marley que anava com un tret va obsequiar la salseta del Poble Sec. I ara sembla que l'Hotel esta finalment trobant el seu lloc, en mig de tanta salsa, country i regetoon. Comencen com el principi. El cantan i lider aparent, Benito Anglada, de la serie de versions de la banda dels escenaris catalans que mes n'interpreta, deixant ne moltes tallades, se suposa que per  copyright. Corbata que cau als pocs minuts per passar a la samarreta imperio negra corporativa i comença a donar (barrets  i camisetes tambe) una nova sensibilitat nocturna a peces com Cuentame (FormulaV), Sufre mamon (G) que el public saltan mes que mai, coreja. Amb un to mes tranquil o m'ho va semblar va distuibuir en dos grups, la mitjana d'edat del personal, concluent que l'edad mitja era la de l'edat. Alguns acudits, no per gastats menys efectius, siguen consient el cantant de la seva justa vis comica, va explicar que durant la pandemia havia ensenyat a cantar al company dels teclats fen ne casi un "mercury" hi que o va demostrar, que eren treballadors d'un hotel que tancava i van decidir montar Cochambre  i cantar les cançons dels clients estrelles que havien conegut. El Bikini i la Merce els van portar a aquests 140 concerts entre festes majors, pobles, serralades fins als dijous de luz de gas. El tema de l'dat el van resoldre, amb dues cançons de platja, (Maria Isabel i quan a la platja calenta el sol,  per lograr el moment danzaire mes algid amb una versio de la mama de reina Africa. Al impressionant riff del guitarra, s'hi va afegir un sol de bateria per treures el barret i la camiseta. Nascut a Andalucia, recossin el so trencat ja de la banda i de la seva veu, va fer un Camacho (vamos vamos que nos vamos o nos quedamos) tencant la pista amb una conga no se si del calipso o de' on. Una salutacio d'autentics profesionals va deixar en mans del nostrat D.J.,en Joan, la direccio de la  resta de la festa. Una festa on el rock and'roll encara te molt a dir.