jazzcine 2(2022) 80 min.

 Hi ha vegades que costa escriure una nota/article. No ho facis¡, pero creus que ho has de fer. I es que ahir,  es va celebrar el segon concert a  carrec dels "Moonriver's" de la idea del Cine club de Bigues i Riells del Fai de posar en solfa de jazz, bandes sonores de pel.licules importants, repte que va entomar el grup de DickThem. La idea principal era convertir el TAP( gentilment cedit per l'ajuntament) en una sala de jazz, amb taules i espelmes, tipus les de les gran ciutats com Nova York, Vancouver, Londres, i aixo era molt dificil tot i haver anat aquell dia clase, doncs era a un pas de semblar un casament donada la gandaria del local. Pero com l'aigua del riu que no torna a pasar, els vents d'uns sons que no tornaran a envair el mateix aire, dos concerts mai tornen a ser iguals, com dues gotes de pluja baixant per el vitrall. La llargaria de les peces, el resso i l'espai , (funciona amb cochambre). El mateix programa practicament, "Dias de vino i rosas" la mes jazz, "Carros de fuego"la mes encoratjadora, "Moonriver," la mes emotiva, els cassics i la mes enamorada "El guardaespaldas". Mentre el mon es desfa, nosaltres insistim amb "La vida es bella" com a solucio provisional. Aqui hi ha un punt i apart. La aparicio en escena de la cantant,  afincada a Catalunya Violetta Curry, amb 4 esplendides interpretacions i un saber estar a l'escenari, corretgin l'error anterior d'haver interpretat  8 peces seguides sense baixar del estrado, cosa que feia que al final no sabies que estaves escoltant. Jaume Vilaseca genial als teclats i Guim Garcia Balasch, al vent amb els seus instruments, van aportar les seves acurades notes a l'acte. Un acte que va començar amb un video tipus Oscar en record dels socis que  ens han deixat aquesta temporada i entenc que malgrat les dificultats, es podien haver trovat fotografies, no rien, pero si mes naturals. La introduccio de la presidenta, la Lola, agraint l'esforç, moltes vegades fisic, de tot l'equip de voluntaris socis del Cine club, inquibint sense entrades i cadires, aquesta dona comença a mereixer, no un homenatge,sino una canço (Cafe Quijano), va donar pas a una copa de consumicio. Encara avui si  vols anar  per que t'organitzin una copa al carrer ho has de demanar  a Birivet's. Vaig tenir la casualitat de seguir el concert al costat i desde el punt de vista del mobil del "manager" de la Violetta, arribat directament de Nova York, per gaudir de l 'espectacle. Mentres, les bruixes i bruxots de Riells del Fai feient de les seves