FOCS DE GEL.Pandemia i retrobaments (2022) 495 pag.

 Ser home, blanc i tresorer de totes les entitats del poble de Bigues i Riells es el que ha donat l'oportunitat a Marià Molero de escriure el seu  mix entre biopic, tots els personatges son reals, (fins i tot Laura) i novela costumbrista i familiar a partir d'uns retalls de diari trobats  al calaix de l'avi, quatre notes i sobretot molta memoria. Aixi el presentaba l'alcalde de la localitat vallesana, gens malament per cert sient la primera vegada com ell mateix va dir. Amb un titol descobert per primera vegada el segle XIII i del que ara s'en faran uns dibuixos animats i una serie hi inquibeix l'autor els casi 100 anys de vida laboral, familiar i viatjera, segons concepte dels seus fills, combinan situacions de vida duras , amb d'altres mes cotidianes. Manifestaba l'  autor que hom s'hi podria reconeixer, sense enfadar se perque l'habil escriptor, ja s'en cuidava prou de no fer sang de ningu. Per aixo es dificil trovar li un referent, a ell sempre li agradat escriure, perque poques noveles, a banda de la necesitat de ser escrites, han tingut una pandemia i que trencarse una cama per començar a configurar se. Un sentit del humor mes sentit que expresat dona pas al dramatisme casola, la crueltat mundial, les relacions laborals injustes, la soledad de la llunyania familiar, la violencia i el dolor en episodis ocasionals, atemperats amb grans dosis d'amabilitat, la complicitat i amor de l'esposa (Marta),i de totes les persones que en algun moment han gaudit de la seva amistat i verb facil. Les pagines ens porten, passant per Bossost (Vall d'Aran), a molts llocs del mon, (10 anys al Brasil) el que el fa gran coneixedor de lineas aeries, apats exotics i una gran guia d'una vida vital.  Es possible que mai sigui guardonada la novela ,serviria mes per un guio de cinema, tampoc potser en vendra molts,( en regala mes que en ven) de fet aquesta era al finalitat, pero sera un exit, especialment entre els que hi surten. Diu Molero que esta preparant tres llibres mes que no editara (suposem no tan extensos). Aixo ho diu tothom, pero no hi ha NINGU que escrigui per un mateix sino per ser llegit. No n'ho va preguntar ell pero si un amic que porta 6 llibres de diferents temes  a la vegada que per quin tenia que començar. El mes adelantat es la resposta si no hi han altres condicionants. L'exit estara en la seva prosa facil, l'argument extrovertit i intim, personatges sou vosaltres singulars,un ampli ventall de persones representades, un ritme ingenuament agil i un to que no deixa massa pas a l'esperança. Un exit que si l'acaba tenint no sera impedit per les correccions, galerades i d'altres andromines de l'edicio. Els mobils fan la seva feina. Qualsevol parraf serveix per apuntillar el dit:" El tercer dia era el mon mari, el Seaworld amb piscines de peixos que es podien tocar, raies, mantes, petits taurons, grans peixeres d'animals marins enormes, taurons depredadors, llops, lleons marins, la curiositat recordada fou que vam anar a una atraccio que es deia Atlantis, que des de un alçada important es baixava en una mena de vago gairabe vertical fins el llac...". El llibre del Maria explora les consecuencies de la intolerancia en totes les parts del mon on s'apropat. I al començament de cada capitol trobarem el nombre de recuperats, infectats i morts oficials de la pandemia. Pell de gallina o focs de gel.