No es facil veure cine nicaraguense, com han vist els platinos i morella. El film de Laura Baumeister parla la cruesa de la miseria i sol s'atreveix a enfosquirla una mica entorcan amb els relaisme llati, que no vol dir que amagui sino que ens estalvia, fa soportable la gran miseria que ens presenta, dramatica.Baumeister fa exactament el guio que volen els festivals sudamericans,al sur de rio Bravo, una mica de somni sudamerica i el drama de no poder tenir tan poques vegades la boca plena.(l'estomac). Tot i aixi sap copçar la belleza en el bell mig, donant li significat al projecte i sentit a la vida. Homenatge a la resposta humana, una poesia despullada, solida opera prima,elegant amb la politica i celebrant la resistencia de la protesta social. Tot realisme fins i tot l'italia implica una passejada per la bruticia de les deixalles. La gran deixelleria del la ciudad. Ncaragua, sempre en boira, es la llar d'una nena molt especial, la Ara Alexandra Medal, que te molta imaginacio. Viu amb al seva mare Diana Sedano, i un quants gossos que han donat cadells i estan apunt de ser venuts. Sense voler Ara en els enverina accidentalment i la mare pren la decisiso de abandonarla en el vesador municipal on creu que sobrevivira. Alla amb altres nens treballara obligada en una planta de reciclatge.
sábado, 29 de abril de 2023
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario