Rubin Stein, lo seu seria el curtmetratge, no podia haber escollit una pitjor banda sonora per la seva opera prima. Comença amb tota l'obra ja en "cadira de rodes". Com pasa moltes vegades el que tenia que ser una mirada neta sobre la inteligencia o no del fanatisme religios, la por a l'altre barri es converteix en un pot de vaselina etiquetat com humor negre. Buscan molt entre els fotogramas s'hi troven algunes concecsions al mon rural que aixo si que ho toca recordan els mitjans del segle passat i son els unics minuts on el film agafa aire i fins i tot refrescant. La contradiccio del pecat, la seva naturalesa transgresora, el perill de les idees i la penitencia i el perdo com obsessio infantil ens porten cap una pel.lícula que no pasara ni per Sitges. Milena Smit perd els bebes que estaba esperant i tambe perd la fe en deu. Amb l'esperanza de recuperarla, Jaime Lorente la `porta a un convent de monges on coneixen a Tin i Tina (Carlos Gonzlaez Morollon i Anastasia Achikhmina, dos angels germans de 7 anys , per els que la atraccio amb Milena es inmediata. Tot i que Jaime no sent el mateix, els adopten. Amb el temps, comencen a sospitar d'unes espirals d'obsessions amb els angelets que practiquen uns macabres i perillosos jocs. I no de taula precisament. Ho patiran tambe, Teresa Rabal, Ruth Gabriel, Ana Blanc i Enara Prieto.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario