Uha cuestio d'honor/ (2022)Pour la FRance )90 min.

De questions d'honar ni ha mes o menys una cada dia pelo menys, Per sobre veim al cinema les de 1966, 1998, 2008, 2013 i ara la de Aisa13) una Aissa, una jove LUbna Azabal)oficial d'origen algerià, perd tràgicament la vida durant un nou ritual d'iniciació a la prestigiosa acadèmia militar francesa de Saint-Cyr. A mesura que la seva mort destrossa la família, sorgeix la polèmica sobre els plans del funeral d'Aissa quan l'exèrcit es nega a assumir la responsabilitat. Ismael, el seu rebel ( Samir Guesmi) germà gran, intenta mantenir unida la família mentre lluiten per guanyar justícia per a Aissa. Interessant i ambiciosa, encara que dispersa, potser s'equivoqui amb algunes de les seves digressions. Argumentalment, és moltes coses alhora. Totes estan ben tractades de manera individual, però al seu lligam li falta brillantor. Els seus punts forts són una escriptura magnífica dels personatges, l'extraordinària interpretació dels actors i la capacitat del director Rachid Hami per plantejar escenes emocionants. Una reconstrucció precisa, emocionada i exacta. On un redoblament de tambor ressona amb força, per necessari, al nostre cor, igual que ho fa un rap emocionat i reivindicatiu. Una pel·lícula molt de mort en tots els sentits, també en l'estètica gràcies a la gèlida i impersonal fotografia de Jérôme Alméras. Un drama familiar modèlic que defuig els eslògans contundents, les respostes fàcils i els escenaris previsibles s'acosta més al cinema d'Edward Yang que al de Mathieu Kassovitz.L'elegant guió opta per un enfocament observacional Les interpretacions són sòlides i els personatges són complexos. Explora moltes facetes del desarrelament a través d'una pel·lícula atmosfèrica i memorable. El punt fort del director resideix en la seva representació del que és domèstic i en la manera com integra la fe de la família a la pel·lícula ajuda a arrelar la seva història en una ferma realitat. Els actors també mereixen elogis.