algun dia nos lo contaremos todo (2023) 109 min.

Estiu de 1990, antiga Alemanya Oriental. La Maria(Marlene burow) està a punt de fer 19 anys i viu a la granja dels pares (Felix Kramer i Silke Bodenbener) del seu nòvio Johannes( Cedirich Eich). En un ambient ple de possibilitats i amb una sensació d'inici d'una nova era amb la reunificació alemanya, la Maria prefereix perdre's als llibres que concentrar-se a graduar-se. S'hi afegeix l'inici d'una passió secreta i un nou amor cap a Henner, el carismàtic i determinant granger del costat que li dobla l'edat. Un mediocre melodrama rural, el perfum del qual a vell melodrama clàssic pesa massa, tant com el malbaratament de minuts i seqüències que no porten enlloc. Traça dues fronteres és una llàstima que la pel·lícula no arribi a connectar ambdós assumptes el traç gruixut que evidencien les caracteritzacions no fa sinó emfatitzar la predictibilitat general del relat. El film, que pretén ser romàntic, es queda en una mera postal descolorida, encara que manté un cert encant, l'encant inherent al relat bucòlic. Supera els clixés gràcies als petits costurs del que queda de l'abisme entre Orient i Occident, que no arriben a ser metàfora del discórrer dels personatges, però posen color a les seves vides. Emily Atef segueix explorant les mitja-voltes de la vida, sempre apostant per replicar des del cinema l'onatge emocional dels seus protagonistes. El drama d'Emily Atef, que segueix una adolescent somiadora en un romanç amb un home de mitjana edat, aborda un material difícil amb una força narrativa. Compta amb un repartiment i un muntatge atractius, però saps on es dirigeix la pel·lícula, i ho fa massa a poc a poc.