Començaments anys 70. El petit Thomas viu sota el colonialisme francès a Madagascar en una de les bases aèries de l'exèrcit francès, on les famílies dels militars viuen els darrers cops del colonialisme. És un nen de 10 anys( Charlie Vauselle) que està molt influenciat per la lectura dels relats de l a intrèpida heroïna “Fantomette”, i observa, amb la familia Nadia Tereszkiewicsz, Quim Gurtierrez,Shopie Guillermin-François Dominique Blin ai Luna Capiaux, amb fascinació tot allò que l'envolta mentre el món s'obre gradualment a una altra realitat. Pel·lícula molt més interessant que aconseguida en la que el director - director no acaba de decidir-se entre la ferida colonial i la malenconia de la memòria i el que acaba desatenent és tan bàsic com els propis personatges que havia triat com a guies. Robin Campillo fabula la ferida del colonialisme francès amb tendresa, malenconia i de dolor. És una pel·lícula en què predomina el bon gust i l'encant visual, i que recull amb mirada infantil i ingenuïtat l'agradable deformació que la memòria pot procurar als finals.Un al·legat contra el colonialisme. Campillo captura amb precisió l'eloqüència dels silencis i les mirades, i la tristesa infinita que s'amaga darrere d'una foto de família aparentment banal. Una pel·lícula HERMOSA, evocadora i imperfecta. Malgrat comptar amb tres guionistes acreditats, (gILLES maRCHAND, Jean Luc RAhamarinana i el direcotr mateix) la pel·lícula exhibeix un impúdic desconeixement dels seus propòsits narratius resultant una pel·lícula feixuga, vacil·lant, maldestre.
És un film molt compensat que parteix d'una trama clàssica per traçar un món que es dilueix en certa harmonia
No hay comentarios:
Publicar un comentario