Vull dubtar de que Rainer F Fassbinder, estigues d'acord amb auqesta pati de les oques, filmat tot amb boira artificial i una violencia gratuita. Un alegat a la sordidesa, un mal somni, premiat al Cine Alemany i a Berlin, que sembla haver elegit el cami de les clavegueres morals els vomits al seu territori. Fathi Akin es dona compte del seu repugnant guio, mes que arranjar ho o enmerda cada vegada plus". Ens fa veure el crims com a la policia cientifica, presents, pero com si no anes amb nosaltres. La visceralitat del film et fa sentir brut i al acabar vols com a minim un refresc i aire fresc, per no dir una dutxa. Pero aixo es el que volia Akin, tan, que si el veiesim ens faria dir " a mi no em tiris a sobre tota la teva "m".. El film es lleig, brut, malparlat, pornografic, cutre, i mitja dotzena de liquids. corporals, i fins i tot sembla desesperat. La ficcio ha superat la realitat un cop mes i aixo es el que pasa amb un asessi, Friedrich Honka, (Jonas Dassier) que en serie mata sense parar a quatre prostitutes a l'Hamburg dels anys 70-75, (Margarete Tiesef, Katja Studt, Martina Eitner -acheampong i Jesica Kosmalla). Sense cap mes analisi psicologic, el film i la justicia o va imputar a lo lleig que era , el alcohol i lo tarat que estava. Vaja, una pel.licula per el 8M.
martes, 9 de marzo de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario