Posiblement estiguem llegint la ple-licula amb mes oscars d'enguany amb 6 nominacions, globus d'or, 7 BAFTA, lleo de Venecia,, Toronto i NBR. I curiosament no hi es l'actriu sensacional que porta el film a l'esquena, la "Fargo" Frances McDorman. Una pel.licula amb tants detalls petits que la fan gran amb silencis i sensiblitats. Parla de nomadas del desert mexica, que tenen en l'autoravana tota la seva vida i que si s'espatlla s'en han d'anar a peu. Desde la desolacio d'una capsa tancada, no ha parat de rebre elogis cinefils. Un present melancolic i de supervivencia, un pàssat doloros i un futur al que no es vol donar contingut que comfrontan amb els altres homless motoritzats. als que uneix la llarga cinta amb ratlla groga al mig de la carretera. Moments intims trobats en una caminar pausat per les voreres dels camins mostren el que hi ha a les entranyes d'un pais que cuasi ningu coneix en la seva immensitat, tan sols els que el/les que el recorren pam a pam, foguera a foguera, entrepa a entrepa. Es una "vida movie", un western al reves, on la bellesa es tan sutil que amaga la rebeldia. Chloe Zhao s'ha basat en el llibre de Jessica Bruder, per donar carretera, neu i manta tambe a David Strathairn, Linda May, Charlene Swankie, Bob Wells, Gay DeForest y Patricia Girer, que cada mati naden en la recesio per l'oeste america on l'unico que ha cambiat son las caravanes. Desde la rural Nevada, buscaran amb la seva motxila- furgoneta, el lloc en la societat convencional sapiguen que no l'agafaran mai per molt daurat que sigui.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario