The pale blue eye/Los crimenes de la academia (2022) 128 min.

 Millor adaptador que director, (Antlers, Hostiles, Black Mass), ho fa amb la novela de Louis Bayard, novela historica amb misteri que mai arriba a interessar.Tot i la aparicio de Harry Melling, amb una important produccio no canvia l'absurditat de thriller historic que no supera la melangia ni el to literari que fa que no et creguis res del que passa. Una de les coses que no et creus es que el nombre  de assessinats es superior al nombre d'actors, encapçalats per Christian Bale que s'ha deixat al plato el suspens. Ell que es un vetera detectiu els anys 1830 que intenta resoldre uns assessinats perpretats a West Point amb l'ajut d'un jove cadet, Gillian Anderson,, que de gran seria conegut com Edgar Alann Poe. Son assessinats Lucy Bayton, Toby Jones, Robrt Duvall, Charlotte Rampling, Charlie Tahan, Timoty Spaal i Fred Hechinger

I wanna dance with somebody/Whitney Houston (2022) 146 min.

 Per el calfred que sens quan comences a sentir la musica del film, per la seva intensitat tipus "boyguard", la desgraciada  cantan de veu divina, merexia una biopic de mes alçaria. Naomi Ackie, s'acosta amb respect a la figura i la interpreta amb la magnificencia que merexia la diva i es el que no ha entes el director Kasi Lemmons. Un biopic sempre es una ensabonada, la sang de familia s'ha de investigar en els documentals dels que ja en parlaren en el seu moment. Fa pocs dies s'ens aparexia l'Elvis i a abanda de veure algunes imatges inedites, era un spot de promocio i marqueting de l a seva obra, que ja esta be , perque en el 252 anniversari de la mort de Txaikowski, hi han contemparanis que ronden la trentena que no saben qui eren els Beatles ni han sentit mai el Serrat. El que si ha sapigut transmetre la peli son alguns dels moments tristos o depresius, menys exitosos de la pel.lícula de l seva vida. Si s'hi veu tambe la capacitat d'estimar i voler ho ser de la diva. Amb moltes activitats i ganes de fer coses diferentes, l'estrella, el seu cuidat cos era un pont entre la vida profesional i la personal. De petita cantaba en un cor a Nueva Jersey fins  que es va convertir en una de les cantants amb mes exits i mes premiades de la musica de tots els temps. Donen fe d'aixo Ashton Sanders, Stanley Tucci, Clarke Peters, Nafesa Williams, Tamara Tunie, Lance A Wiliams, Bria D Singleton i Alana Monteiro.

Eugenie Grandet (2022) 103 min.

 Adaptació de la novel·la d'Honoré de Balzac a càrrec de Marc Dugain i que la joventut trobéra desfasada per l'esperit evocador que exerceix Balzac sobre la denúncia del desig reservat a les dones en les èpoques totes en què estan sotmeses al domini masculí. Abusant del contrapicat, a vegades l'ajuda a aconseguir un atractiu concepte de la llum d'època, elegnant, crepuscular, sobri i auster, tots els conceptes que interessaven a l'autor. Cesar Domboy (Felix Grandet) fa i des fa a la seva casa de Saumur, on la seva dona Josephine Japy i filla Nathalie Becue, conviuen sense masse distracció. El senyor Grandet és un garrepa i sospita d'altres, de tots els pretendents dels fills, encara al mateix  més temps que amaga una immensa fortuna a tota la família. L' amor i generositat que brollara del cor de la Eugenie cap el  seu cosi, dandy parisenc orfa i arruinat, enfonsaran en la rabia al pare Felix que no podra evitar que la filla ho posi tot a disposicio de la famlia, per ells i per poder disfurtar els guanys furturs.

Concert de Nadal (18/12/2022) 50 min.

 HI HAN corals que estan fetes per cantaires que canten i altres pe cantaires que corren i canten. Sinó mireu el recorregut al google map que van fer pel concert de Nadal la Coral Sant Vicenç del Fai per ressaltar la seva activitat. Amb una simfonia de Beethoven, un autocar els recull Riells i els porta a un assaig general amb la coral Font d'en Fargues a Barcelona. A la una sotmeten les veus al bon temps per ser desembre i que en ser dos corals, no es pot esbrinar massa qui esta mes adormit. El conjunt coral és una proposta difícil de superar Marta Finestres i Jordi Guri que aconsegueixen homogeneitzar les dues naus en un treball senzillament exemplar. I quan són dates importants compten amb l'orquestra amb els instruments de sempre, bateria i guitarra i alguna vegada s'afegeix el vent. Les veus en cap moment histrioniques, s'entenen molt còmodes amb el piano de Brando Borras, poc cobejat pel personal, però sempre insolit i atent, que aquest Nadal ha tornat a casa. Amb l'amenaça de cantar Glory o el Cant de la Sibil·la, acabin impulsant un concert de veus sense fisures, gràcies també a una taverna de conjunt tan rodada com l'autobus que ens torna a Riells del Fai a quarts de quatre de la tarda per dinar una paella popular.

Sense gaire temps per desengolar, costa deu i ajuda projectar les veus de tots i trobar el timbre gràcies també a una taverna de conjunt tan rodada com l'autobus que ens torna a Riells del Fai a quarts de quatre de la tarda. Sense gaire temps per desengolar, costa deu i ajuda projectar les veus de tots i trobar el timbre gràcies també a una taverna de conjunt tan rodada com l'autobus que ens torna a Riells del Fai a quarts de quatre de la tarda. dinar una paella popular. Sense gaire temps per desengolar, costa deu i ajuda projectar les veus de tots i trobar el timbre dels baixos que surti d'on ha de sortir sempre suportats per les mes que correctes veus femenines. Aquest tornar a casa, al caliu, cercant l'escalf, dóna peu per oferir al public versions lleugerament adaptades al piano per Brando referent en aquest cas al folklore nadalenc sudamenrica. Aixi, "Nen bonic", Huahuanaca, "Festeig de Nadal" i "Cantem a Maria", peixos seguides amb molta tencio, per la seva originalitat i sense mobils. Haviem deixat les corals intentant fer la digestio, per preparar el concert del capvespre. Obrien amb "Joia al mon" de Lowel Mason, per entrar ja en al filosofia nadalenca amb "In the bleak midwinter, per acabar mes nostradament amb el desembre congelat i funk funk funk. I a les hores si que es reunien les dues corals per reunir la tradicio anglosaxona amb la del hemisferi sur. The first nowell, una Santa Nit alentada al maxim cm una nana, señora doña Maria i un villancio mexicano, que seria despres dels aplaudiments el bis. A la trobada de la vall del Tenes no caldra anar hi amb bus, S ¡hi pot anar amb autobus.

Puss in boots the last wish (2022) 100 min.

 La veu d'Antonio Banderas dona la suavitat suficientment felina per donar credibiitat al film de Joel Crawford i Januel Mercado. Un gran escenari de important format que supera per dalt, l'antic, unic i primer episodi del Gato con botas (2011). Un conte de fades amb matissos, com les set vides que posa als peus  no dels cavalls sino dels adolescents que vulgn seguir el conte, producte una vegada mes de Dreamwoorks, independent i que li han tret lo lletja que era la dels anys 70 fent aquest divertit producte d'animacio, hipnotica i molt seductora al mateix temps que lleugera. Aventures i sobre tot un actor que es carrega a sobre l'esquena el film si tingues algun moment baix.. Un gat que vol recuperar la vida que li queda amb tal  de trovar l'ultim desig i que surt de la novela de TommySwerdlow i Tomas Wheeler.

Broker (2022) 129 min.

 Hirokazu Koreeda es un personal director que ja conexiem per Monster, La verdad o Un asunto de familia. Trasparent ens explica les dificultats que te front el mon es sers d'aquest mon, sols. Sensible, ens presenta persones horribles de forma que ens caiguin simpatics.  ho fa amb tots. Podria ser la versio coreana de Que bello es vivir. Una road movie disimulada que s'estructura en un viatge a partir de la venda d'un nado pero que amb un guio que encontes de creixer es desinfle. Explica quantitat de coses tristes pero hi per tants personatge que acaba perdent pistonada. Tot amb una fragilitat brillant    , sense fer sang, emotiu conciliadior i en definitva feliz. Com a bon poeta converteix aquest negoci horrible en una pel.licula bonica. Una nit de pluja una jove abandona el seu bebe a la porta d 'una esglesia. I es recollit precisament per dos homes que es dediquen a robar i vedre bebes. per un alt preu. Quan la noia torna a l'esglesia veu que el nen ja no hi es i s'ajunta amb els dos homes per mirar de vendre'l als millors pares possibles. A mida qe en el seu viatje es vagin troban personatges que es crueen amb el nen , les seves vides canviaran sustacialement. Song Kang-ho, millor actor a  Cannes , s'acompanyat al film per Lee Ji Eun, Gang Dong Won, Bae Doona i Lee Joo Young entre d'altres

Joan Manuel Serrat (22/12/2022) 160 min.

 Ahir es va acomiadar Joan Manuel Serrat, el nanu, des del Palau Sant Jordi de Barcelona, ​​dels escenaris. 79 anys i una vegiga que no s'acaba de recuperar encara que com ell diu que apreta 3 vegades després d'orinar, tema que tenen força per la ma tan ell com Sabina, el seu cosi 

Penjat d'un barranc
dorm el meu poble blanc
sota un cel que, a força
de no veure mai el mar,
es va oblidar de llorar.

Pels seus carrerons de pols i pedra
per no passar, ni passarà la guerra.
Només l'oblit...
camina lent vorejant la canyada
on no creix una flor
ni transhuma un pastor.

El sagristà ha vist
fer-se vell el capellà.
El capellà ha vist el cap
i el cap el sagristà.
I el meu poble després
va veure morir tots tres...

I em pregunto per què naixerà gent
si néixer o morir és indiferent.

De la sega a la sembra
és viu a la taverna.
Les comares murmuren
la seva història al llindar
de casa de calç.

I les noies fan boixets
buscant, ocults darrere les cortinetes,
aquest home jove
que, nit a nit, forjaven la seva ment.
Forta per ser el seu senyor.
Tendre per l'amor...

Ells somien amb ell,
i ell amb anar-se'n molt lluny
del seu poble. I els vells
somien morir-se en pau,
i morir per morir,
volen morir-se al sol.

La boca oberta a la calor, com a langardaixos.
Mitjà ocults després d'un barret d'espart.

Escapeu gent tendre,
que aquesta terra està enferma,
i no esperis
el que no et va donar ayer,
que no hi ha res a fer.

Pren la teva mula, la teva femella i el teu lloc.
Seguiu el camí del poble hebreu
ia prop una altra lluna.
Potser demà somriu la fortuna.
I si et toca llorar
és millor davant del mar.

Si jo pogués unir -me
a un vol de coloms,
i travessant llomes
deixeu el meu poble enrere,
juro pel que vaig ser
que m'aniria d'aquí...

Però els morts estan en captivitat
i no ens deixen sortir del cementiri .

 que li diu. El vaig conèixer, encara no tenia més que "La guitarra", "El mocador" i "Ella em deixa" en un concert que organitzarem al casal dels claretians i on reunirem a ell, la Guillermina, l'Enric Barbat (jo treballava amb ell a l'estudi d'FDR, Fernandez del Reguera, )i el Pi la Serra, que tenia una ferreteria dos manys mes avall i el connexiem perquè algunes nits anàvem a les "mil i una" de ràdio joventut, Saragossa, 77, amb el Pitu i el Rafael i on amb el josep maria pallardo parlavem de Jazz.  A la conversa de fi de concert al carrer la Motta va dir collons i el Joan Manuel li va recriminar diuen que erem moltjoves.Teníem 15 anys. de Barcelona dels escenaris. Un altre encontre serà a Saragossa ciutat, on els balubes de sant gregori ens canviaven l'uniforme amb 3 hores per anar a classe d'angles, mentre sentim Le meteque. Però aquell dia anarem a la discoteca "Beethoven" i no hi cabia un anima, La pista com d'alumini era intransitable i ell era al centre. Erem 6 o 7 i ens obrirà pas fins on estava ell i assegut a terra als seus peus, gaudirem del seu concert, amb pell de gallina quan cantà "Penjat d'un barranc dorm el meu poble blanc, sota un cel que a força de no veure mai el mar, s'oblida de llorar...". La darrera i mes professional va ser al festival de Sant Sebastià. Començava a promocionar la seva cava de vins, esmorçarem a l'Hotel Maria Cristina i jo li pregunté quin li agradava mes dels vins catalans. Sorprenenment em va contestar, “el rioja, nano el rioja”. Us recomano el visionat del documental "Dos ocells d'un tret" on es recull una de les tres girs mundials (la del 2007) amb el seu amic Sabina, tots dos són imparables. Quan li preguntin què és el que més desitja a la vida és que quan els seus fills vegin el documental no s'avergonyeixen d'ell. Ahir no li va caure cap llàgrima segons va dir, estava més preocupat per la veu que no arribava segons on. Com el public, per mi lleugerament fred.  a classe d'angles, mentre sentim Le meteque. Però aquell dia vam anar a la discoteca "Beethoven" i no hi cabia una anima, La pista com d'alumini era intransitable i ell era al centreva mes dels catalans. Sorprenenment em va contestar, “el rioja, nano el rioja”. Us recomano el visionat del documental "Dos ocells a tret" on es recull una de les tres gires mundials( la el 2007 de  Luis Parraga) amb el seu amic Sabina, tots dos són imparables.(tots dos tenen una cançó dedicada als pirates) i confessen que sense les dones no haguessin acabat les gires. Quan li preguntin què és el que més desitja a la vida és que quan els seus fills vegin el documental no s'avergonyeixen d'ell. Ahir no li va caure cap llàgrima segons va dir, estava més preocupat per la veu que no arribava segons on. Com el public, pel meu lleugerament fred. Els que si ploren, alguns abraçats, van ser alguns musics que saben que no tornaran a tocar amb el mestre. I no cantarà la meva, "Saps.. s'ha perdut la teva olor i no recordo ni el color d'aquells.... ulls que tan em varen mirar". Us recomane el visionat del documental "Dos ocells a tir" on és recull una de les tres girs mundials amb el seu amic Sabina,(tots dos tenen una cançó dedicada als pirates) i confessen que sense les dones no haguessin acabat les gires.és el que més desitja a la vida és que quan els seus fills vegin el documental no s'avergonyeixen d'ell. Us  recomane el visionat del documental "Dos ocells a tir" on es recull una de les tres girs mundials amb el seu amic Sabina, tots dos són imparables. (tots dos tenen una cançó dedicada als pirates) i confessen que sense les dones no haguessin acabat les gires. Quan li preguntin què és el que més desitja a la vida és que quan els seus fills vegin el documental no se n'avergonyeixin. Ahir no li va caure cap llàgrima segons va dir, estava més preocupat per la veu que no arribava segons on.Com el public, pel meu lleugerament fred. Els que si ploren, alguns abraçats, van ser alguns musics que saben que no tornaran a tocar amb el mestre. I no cantarà la meva, "Sap.s.. s'ha perdut la teva olor i no recordo ni el color d'aquells.... ulls que tan em mirin" tots dos són imparables. (tots dos tenen una cançó dedicada als pirates) i confessen que sense les dones no haguessin acabat les gires. . Ahir no li va caure cap llàgrima segons va dir, estava més preocupat per la veu que no arribava segons on. Com el public, pel meu lleugerament fred. Els que si ploren, alguns abraçats, van ser alguns musics que saben que no tornaran a tocar amb el mestre. I no cantarà la meva, "Saps.. s'ha perdut la teva olor i no recordo ni el color d'aquells.... ulls que tan em varen mirar"... S'ha acabat la festa¡¡¡

Els pastorets de Jose Maria Folch i Torres (1916) 90min.

Tan perseguits com el Patufet, els Pastorets van passar guerres i exilis i des de l'encarrec de modernitzar-los per part del Coliseu Pompeia tots dos patiren persecucions i segrests per ser considerats els primers autors del teatre infantil català, en aquest cas subtitulat l 'adveniment de l'Infant Jesus. Tothom a la seva vida a treballat per aixecar per Nadal aquesta original peça teatral, Jo mateix vaig dibuixar i pintar una cova de Betlem a Bellvitge, els anys 70. Llençan al mon que El Nen és nat. Sempre s'han trobat suficients actors que amb un maxim de bona voluntat, treuen hores de son i de lleure per oferir una explicació divertida i costumbrista del misteri angelical. A mesura que s'acosta la nit màgica augmenten els dubtes, els nervis i a vegades els constipats. I hi ha dues coses super importants a tenir en compte. Mirare de "senyalar", com han fet als mondials, idees també erronees i encerts, però sempre amb positiu (BOBO) i buscant una manera de col·laborar des de la fila 7. Hi ha una cosa molt important que és l'adaptació del text , a un llenguatge mes modern o mes antic que es personalitza molt al guio i que assumix en bona part tambe el director. D'ells depenen el ritme, el to, els actes, les ubicacions. Recordo especialment una revisió esplèndida i entenedora de Pau Joan Hernandez, que amb qualitat literària, va tornar el text a les riberes del Tenes. Per cert aquest any tranquil i sol·licit Sant Josep. Per contra recordo el fred de potser dues anyades interminables a l'era de Can Maspons. L'altre aspecte important és la producció executiva en definitiva la coordinació, algú que digui, però que no hagi de fer res. La gent de Fem BIR s'ha multiplicat fins a l'infinit, però sempre s'escapa alguna cosa. Com als pessebres, l'ultim que si posen són les figuretes, dins una decoracio (amb 3 cactus) que han de tenir protagonisme al desert de Natzaret. Però abans cal fer un càsting. I tenim un actors classics entre els que sempre hi ha descobriments que no sorpreses, els descobriment, encapçalant la innovació de convertir el Lluquet en Lluqueta (natural i excel·lent interpretació de Rita Clapes) en una pastoreta recollint el moviment feminista dels temps. I la primera víctima de la pressa i dificultats d'assaig ha estat Rovello ( Francesc Hernandez,) vetera actor més que una promesa, que conscient de les limitacions del projecte, s'esforçava alçant la veu sense cap indicacio que li diguis la mesura, cridoria de vegades de la seva potent tonalitat. Fer cridar els actors denota inseguretat al text i poc temps per adaptar el volum, no a les ganes de fer riure sinó a fer-ho millor. I seguim: una verge Maria, absolutament qattarenya, i quatre angelets al voltant del seu entorn, (Laia, Isona, Aina i Ariadna) que la mes petitona desaparexia en una de les voltes. Dos arcangels absolutament rars, mes petits que els “dolents”, tancaven la llista angelical, amb un nen Jesus de carn i óssos, Marti Teruel. I aquí la direcció de Toni Figuera perd els papers. No devia ser de Remei Pujol, amb un vestuari senzill i encertat, la idea de convertir Satanas, (Meritxell Chiva) en Robocop i Jonatan Monfort en una mena de porter Llucifer, que anava tot l'estona per terra perdent tota dignitat. Les Furies i els Fogainers, Mireia, Queralt, Elna, Aina, Elga, Alba, Marta, Aniol, Lali, Biel i Helena. Aquests personatges obrien el camí a Jordi Montfort, amb una tos exagerada, Gil Camp, Jaume Berges, Iris Navarro. Meritxel Rovira, Benet Puig i els pastors i pastores Marti, Cesc, Aedan, Carme, Manoli i Anna. Sort va tenir, l'havien buscada, d'una regidoria de ferro colat, Paqui Cortes, Maria Pichaco gran seguidora de la tradicio de dansa al poble, l'Esther Auferil, amb quilos de maquillatge, que amb la il·luminaci de Juan Luna donava tots els vermells de l'infern i del disseny de Laia Berges a més de Merce Giralt, Anna Martínez, Judit Salvany i Teresa Torras. Fem BIR ha estat l'ombre d'aquest any, una peça llaminera que qualsevol dia convertiren en sèrie, segons la nostra fosca de quasi 20 capitols. Els pastorets s'han de protegir com ho han fet els nostres avis durant un segle. Venen vents de guerra, miseria i llar de foc sense llenya. Consolidem un text ferm i que despres derivin la lletra que vulguin. I divendres... “Terra baixa”. Perquè ja estan vinent molts pastorets i s'hi ha d'explicar d'on mengem ous i botifarra a dalt de la muntanya. I aprenen ràpid. Com va demostrar a un public connectadissim un nen refugiat ucrania ,'Arthur' que ja saluda en catala. segons la nostra fosca de 20 capitols. Els pastorets s'han de protegir com ho han fet els nostres avis durant un segle. Venen vents de guerra, miseria i llar de foc sense llenya. Consolidem un text ferm i que despres derivin la lletra que vulguin. I divendres... “Terra baixa”. Perquè ja estan vinent molts pastorets i s'els hi ha d'explicar d'on mengem ous i botifarra a dalt de la muntanya. I aprenen ràpid. Com va demostrar a un public connectadissim un nen refugiat ucraïna ,'Arthur' que ja saluda a catala. segons la nostra fosca de 20 capitols. Els pastorets s'han de protegir com ho han fet els nostres avis durant un segle. Venen vents de guerra, miseira i llar de foc sense llenya. Consolidem un text ferm i que desprs derivin la lletra que volen. I divendres... “Terra baixa”. Perquè ja estan vinent molts pastorets i s'hi ha d'explicar d'on mengem ous i botifarra a dalt de la muntanya. I aprenen ràpid. Com va demostrar a un public connectadissim un nen refugiat ucraïna ,'Arthur' que ja saluda en catala. Perquè ja estan vinent molts pastorets i s'hi ha d'explicar d'on mengem ous i botifarra a dalt de la muntanya. I aprenen ràpid. Com va demostrar a un public connectadissim un nen refugiat ucraïna ,'Arthur' que ja saluda a catala.

Avatar. El sentido del agua. (2022) 192 min.

 Es dificil comentar qualsevol secuela de James Cameron que despues de 25 anys, mante en el tercer  lloc el film mes vist com Titanic(Mentiras arriesgadas, Terminator...) . Despres de  fer 5 avatars,situa l'accio amb 5 guionistes, per narrar com pot deu anys despres, la vida de la familia avatar Sully, els seus problemes, el que tenen que fer per salvarse dels perills, la lluita amb  la vida i tots els mals que les hi pasen, ja al 2009. Per lo tant ara s'atreveix amb un altre avatar i a on posa tota l'aigua que li va sobrar del trasanlantic i el iceberg. Son epoques d'aprofitar i posar mes emocio i acccio i bellesa en aquests remake's de prestigi. Con tot el que dirigeix li dona una dimensio imposible, com les innovacions estetiques que deixen molt enderrera la narrativa que es fa gran o petita segons l'abstraccio de les formes. I axo dona a unes oscilacions, desmesurades que poden conduirte al caos com no prengis desde el principi les regnes del film. Un 3D espectacular que seria un 4O d'admiracio. on no et deixa de sorprendre. Un gran espectacle visual que es desproporcionat en els seus 190 minuts de imatge a la que se li trova afaltar una mica mes de sustancia i aliment narratiu, Diu poques coses a pesar de'entretindre, plorar, riure i emocionarte pero superficialment sense entrar en res, aixo es el que el poble vol i aixo li donem encara que el cinema s'enfosi com el Titanic, rapidament. Sers rars, que no s'ofeguen,que no saps res d'ells ni on van, i que venen de la raça "Na vi" (navegador?). Has d'esperar 3 hores per entendre alguna cosa, pero si surts abans tampoc pasa res. Pertany al mon els series secuela que es volen colar en  les llistes de cinema de sempre.De moment no va als oscars. Van de color blau Sam Worthington, Zoe Zaldana, Sigjourney Weawer, Kate Winslet,  Stephen Lang, Joel david Moore,Cliff Curtis, Eddi Falco i molts mes irreconeixibles.

A todo tren si les ha pasado otra vez(2022) 94 ,min.

 Ines de Leon ens vol vendre la seva pel.lícula com un Berlanga o tan sols un Torrente, pero no ho es. I no ho es tan que te molts dels seus apartats questionables, com el guio, ull que es del Santiago Segura, un montatge de Javier Salmones i la produccio Bowfinger. Les paus , Paz Padilla i Paz Vega, fan molt per la pel.lìcula (a qui ens recorden?) i se'ls hi afegeixen el citat Segura i Leo Harlem, el monologista del moment sempre que no hi sigui Buenafuente de qui ho a apres tot. Amb situacions ja vistes cent vegades, sense gags nous, força mal escrits alguns i amb interpretacions de fireta, sempre podre ho anar a reconfortar vos al cinema dels anys 60. Segura i Harlem son els encarregats de portar a uns nens  a un campament i es queden fora del ten deixan els nanos dintre. La Vega no s'en fi a i l'any vinen proposa portar los ella al campament. Per aixo li demana ajut a la sseva amiga la Padilla , pero per culpa d'un accident els hi pasa el mateix. Es una segona part de A todo tren destino Asturias. Van a les excursions Luna Fulgencio, Sirena Segura, Alan Miranda, Eneko Otero, Diego Arrobas i David Guapo

Un any , una nit (2022) 120 min.

Un año, una noche , dissenya sobre el llibre de Ramon Gonzalez, un impecable muntatge  tan perfecte que podria ser una altre tragedia real. Amb un alt grau de sensibiltat fa explorar la pe.lícula fins recuperar ne tota l a memoria de que va succeir. aquella nit. Fent  ho molt Be. Iñaki Lacuesta, es queda en les coses agoniques, sense anar mes enlla, ni mostrar res que podria. El film planteja amb molta sensibilitat, amb vida pero difuminant el rerafons, com si sota el la brillantor del drama purament expresat en tota la seva dimensio dels atemptats del 2015 i que la sort buscada, sense mes guies, s'escapuleix de totes les llums i sombres que te el tema  rodat. Nominada als Goya i Berlin van saber veure aquesta nova pincellada sobre el terrorisme anomenat per alguns "guerra". Nahuel Perez Biscayat i Noemi Merlant son una jove parella que esta passant l'estona a la discoteca Bataclan de Paris, la nit del 13 de novembre. Durant l'assalt terrorista, logren escaparse i encara que separats, s'amaguen en el cameri dels musics, A partir d'aquell moment ja no seran en els mateixos, ni saben si tornaran ser ho. Adaptacio basada en la novela "Paz, amor i Death Metal". Es troben al bell mig de la tragedia, Quim Gutierrez, Alba Guilera, Natalia de Molina, C tangana, Enric Auter, Blanca Apilanez, Bruno Todeschini i Sophie Brusteel.

Pinocho de Guillermo del toro (2022) 117 min.

 Un guio dirigit  per Guillermo del Toro i Mark Gustafson que tracta i desenvulopa  la imperfeccio generacional de la familia. Animacio, la mes fosca, sobre la novela de Carlo Collodi, seguint la tradicional estrena de Londres. Un nou tresor descobert despres del darrer de Benigni, que ha fet a mes de la vida es bella, fascinar als grans i encantar als mes joves. Musical equilibrat sense amagar els moments mes amargs de la funcio, per no estalvia no ens estalvia ni la critica, la qual cosa s'agreiex. Imatges vigoroses, com la força del seu protagoniste que vesa amor i sorpresa. Complaent pero poderos, Guillermo per una vegada clarificador en els seus missatges que proposen interesants idees que alguna vegada sucumbexen sota ls numero musical que estan a un altre nivell mes baix. Gepeto Pinocho es mou entre  les deixalles del fascisme, el drama la fantasia i fins i tot a novela negra, que interpreten donan als personatges discutibles decisicions  de disseny dels personatges. Londres li va donar el tret de sortida a per els Satelite Awards em una cursa de stop motion, i amb unes veus del 1930 a Italia com Ewan Mcgregor, Davi Bradley, Gregory Mann, Cate Blanchet,John Turturro, Ron Perlman, Tim Blake Nelson, Christopher Waltz i Tilda Swinton.

Mundo extraño (2022) 102 min.

 Si juguem a definir la pel·lícula amb una primera lletra fariem A: avorrida. B bones intencions.: C.- conseqüència.- D.-decepcionant.e.- efectista.- f.- feixuga.g.- gansa.- h.- historica. i.- ingenua.- j.- joia. k.- kansina. l.- locura.- ll. lluminosa. m.- montada. n .-nadal. o.-obscura. p.- prodigiosa. q.- quantiosa.- r.- reanimada. s.- sinopsi: Don Hall i QUiNg ujyen, configuren una familia, coneguda a tot el mons per sr uns exploradors molt celebres. Un dia, tots junts arrivan a uun lloc verge per descobrir i que no havia trepitjat ningu. Com sempre alla trobarna numerosos perills i decenes de monstres mai documentats encara. Tot estaapunt d'anars'en a norris quanels membres de la  familia comencen a trenballar entre ells. t.- tova. u.-- impactant.- v.- veure hi que hi pasa. x.-xarel.lo. y.- Ysney. z.-zapallos.

Madre ven (2022) 106 ,im.

 En el pont de la constitucio pero sembla setmana santa a jutjar per els titols que"mereixen"estren Andres Garrigo i Pablo Moreno rebusquen en el mon dels records. Juan Lombardo, quan fa 80 anys trova unes velles fotografies d'una pregrinacio mariana. Amb elles reviura moltes coses i amb elles provoca un gir a la familia. Madre ven Va ser un exit a la pandemia i amb els seus fidels va recorrer (la imatge de la verge Inmaculada 10800 kms. en sis mesos a lo llarg i ample de pais, acompanats per millers de creins i que molts van explicar que havien sentit la seva presencia real, tan que els hi havia donat llum i esperança en els moments dificils. De les ostres l'albariño, l'orujo, els musclos, les gambes i d'altres productes que tan mateix poden fer miracles no en van rodar res.

Los constructores de la ALambra (2022) 112 min.

 Isabel Fernandez, amb el guio de Margarita Melgar, reconstrueixen tot el silenci tranquil de la Alhambra ja construida i acabada el 1340, sapiguen ja que el regne de Granada estava rodeixat i asediat per la invasio dels regnes veins, Yusuf, Muhamma V el sulta de Granada, comença la construccio del edifici que reflexi el esplendor de la seva civilitzacio i faci que el gran palau no els oblidin mai. El mes complicat per el documental aquest es barrejar els tecnics, els experts, els historics i uns actors que s'ho han de creure i fer de pont entre dos civilitzacions que estan morint o renaixen. El visir Ibn-al Jatib (Amd Waked), per exemple es el poeta i geni adelantat a la seva epoca i per el mateix encapçala el desafiament plantejat. Tan bon punt hereva el tron, es llença a la plaza de debatre les idees dels dos mons que com sabem van entonar el cant del cigne de la Europa musulmana. Un document que aportam la seva fisonomia Farah Hamed Adil Kouhkouh, Mehd Regragui, Jorge de Juan i Alicia Mohino.

,

La mujer rey (2022) 135 min.

 Gina Prince Bytjewood pretén alleugerir les escenes beliques, tapan amb fantasia la brutalitat de la guerra contra la llibertat.  I aixo conerteix el film en una pel.´licula de guerra de tarda de diumenge. La ambientacio, les batalles, els personatges fan la peli per el seu compte passan de les sorpreses que les voles fer mes asequibles. En contraposicio moments notables dels actors, simpatiques actuacions, ben retratats i una exhuberant qualitat, no el convertiran en un classic de les aventures africanes, Sient les guerreras les protagonistes, brillen per damunt de totesViola Davis i Lashana Lynch i en el fons es mesi mprotant en que explica tipus documental que com ho explica.Per aixo te tendencia al genere de tipus familiar al que salven i donen qualitat els personatges femenins. I entree les masses coses que "toca" hi ha l'esclavisme, elcoloniamisme, la sexualidad... I aixo vaapssar relament al Regne de Dahomey, un dels estat mes podorosos de l'Africa els segles XVIII i XIX- Portagonitza la historia Davis Viola,Nanisca,  generala  de la unitat militar femenina i Thuso Abdu, soldada ambiciosa i amb ganes de poder. Juntes lluitan contra els enemics que van insultar el seu honor, esclavitzar el seu pais i amenaçaben destruir tot del que havien viscut .Al film  i apareixen John Boyaga, Lynch Lashana, Fiennes Tiffin, Jayme Lyson, Adrienne Warren, Asheilka Attim i Jordan Bolger.

Lo que sabemos (2021) 98 m.

 Nakarey es una jove camarera en el guio de Jordi Nuñez, que treballa en un restaurant que esta a la platja i sommia amb una vida millor. Una tarda esta convidada amb un amic de clase a una festa al costat del mar. Javier Amann es un guaperas que te uns peculiars amics, com Fran Morales, Mauro Cervera, Rosita Amores, Kino Gil, Marga Cas o Tania Fortea.La parella senten una atraccio immediata, intensa i profunda.

La visita y el Jardin secreto (2022) 65 min.

 Irene M Borrego amb musica de Frederic Monpou ha fet un documental amb el material que ha trobat fins i tot el que no es trindria que veure. Aixo fa que sigui terriblement honesta, pero tambe mostra dures imatges amb punxes i debils en el seu interior i contingut. La veu de Antonio Lopez per la intervencio de Isabel Santalo, vella artista misteriosa, oblidada. Malaga i Madrid van veure com rebia algunes  visites i a traves d'elles i de les visites a casa seva i del record del pintor de la seva generacio Antonio Lopez, i amb tot aixo composa un documental, que es podria transformar en pel.lícula. El documental tracta de la memoria, de l'art, i del proces creatiu. Tambe logicament sobre el que signfica ser dona i ser artista en qualsevol de les seves disciplines.

Historias para no contar (2022) 99 min.

 Cesc Gay, divertit i habil director, ens provoca amb 5 histories de relacions entre burguesos barcelonins, no arriba a cap conclusio pero ens deixa l'aroma del seu ultim film. "Una pistola en cada mano, Truman, Sentimental" ) cada vegada mes punyent, el seu enginy fa treballar be fins  i tot als gossos que logran amb ell, que ens riem de nosaltres mateixos. Un mosaic proper socialment, que decora amb un puzzle de grans i petits actors que aporten el seu granet de fotograma, en unes situacions que poden semblar ridicules, vulgars i quotidianes pero que acaben incomodan i fent pensar. Tocs de sexe, cops de guio i magnifiques escenes de comedia que s'emporten, Chino Darin, Antonio de la Torre, Javier Rey, Anna Castillo, Alex Brendemuhl, Maria Leon, Eva Reyes, Jose Coronado, Alexandra Jimenez, i Alejandra Onieva, Santiago Segura i algun cameo mes. Tots coneixem situacions que voldriem no tindre que explicar mai o que tenim ganes d'oblidar. Segons la clase social, el nivell economic, o cultural, hom te trovades inesperades, instants ridiculs, deutes revingudes i es prenen decisions absurdes que despres demostren la incapacitat de governar la nostra vida.

Hasta los huesos/Bones and all (2022) 130 min.

 Poques vegades un director de cine esdeve jutge d'alguna cosa, com a maxim ajuda a comprendre uns fets que jutjaran unas altres. La novela de la que parteix es de "soledad", Camille De Angelis, pero no tans anys. Luca Guadagnino,  (O night divine, Salvatore, The Staggering girl) sembla aqui que vulgui ser mes divulgador, menys convencional i ho fa correctament anant  a parar a un topic film adolescent i per adolescents. Es com si el director consideres que  el film es un encarrec , que no es seu. L'estetica no la perd i pot ser per aixo acaba perden el pols de  la pel.lícula. Com la novela es un text romantic del jovent, sense parar se ni un moment a analitzar perque els seus personatges es comporten aixi. Buscar els limits del desig o dissenyar que es la antropofagia tampoc li ha preocupat. I seguim a la parella enamorada, les seves angusties amb la fotografia desenfocada, tancan Sitges, guanyan quelcom a Venecia, Spirit i  Gotham. I es d'aquells films que et preocupa mes si s'els acaba la cervessa o calibrem la bellesa fisica dels actors. El director italia narra la historia del primer amor entreTimothee Chalamet, una noia que esta aprenen a viure al marge de la societat i Mark Rylance, un sense sostre que viu marginat amb ides molt intenses Quan es coneixen, sota el mandat a EEUU de Ronald Reagan, s'uneixen per fer un viatge de mil milles que els portara per paratges magnifics, carreteres solitaries i camins amagats. Tot i els esforsoss per oblidar els seus passats terribles, una ultima parada determinara si el seu amor es possible amb la seva actual manera de ser. Viajan es troven a Taylor Russel, Andre Holland o Jessica Parker.

Gabi de los 8 a los 13 años (2022)

 Podria ser el Gabi del Barça pèro aquest es norueg. Com el director Engeli Broberg, que ens ofereix aquest documental al voltant d'aquest noi que no mes vol ser el mateix, perque es sent diferent pero aixo no es tan senzill. De totes formes i nome amb 8 anys no li costa res dir les coses per el seu nom  tal i com les pensa. Dir les coses clares no representa cap problema per ell. Pero la vida continua i quan la seva familia s'ha de trasladar a un petitt poble i li arriba la pubertat, ja res sera el mateix.

Detective Knight Sin piedad (2022) 105 min.

 Ja estem devant d'una serie, d'un capitol d'aquest detectiu (Bruce Willis), que a cada capitol s'enfrenta a un "sin": sense independencia, pietat, redencio, cosmic, siege, apex, hollywood, i aixi fins a 25 titols de moment. Ajuda a la confeccio dels guions a Edward Drake, Coray Largue que son els protagonistes tambe i hi apareixen amb ells, Lochlyn Munro, Beau Mirchoff, Michael Eklund, Cody Kearsley, Keeya King, Jimmy Jean Luis, i aixi fins l'infinit.Aquest vetera detectiu es dedica a passejar per els carrers de  Los Angeles. Mentre la ciutat es prepara per celebrar e Halloween, uns lladres enmascarats i armats fereixen greument    a un company seu, en un tiroteig despres d'un atracament. Willis els persegueix fins a  Nova york, on a mes es trova amb el seu obscur passat que concideix en algunes coses que l'amenacen en destruir el seu mon, a no ser que amb l'actual accio e redimeixi.

Close (2022) 104 min.

 Passejada per Cannes, Sevilla i Morella, Lukas Dhont, (Girl, L'infini, Corps perdu) ha fet un tractat de l'amistat, amb mirades i gestualitat, amb tendresa i emoci. La càmera en mans de Frank Van den Eeden és un llapis, que dibuixa i captiva la fragil línia que separa, l'amistat de la solitud, deixat aquesta en un sombrejat molt intens. Una pel·lícula d'important carrega cultural però venuda, amb humilitat i modèstia que ho toca un poc tot (el bullyng, el racisme, la sexualitat)..., que quan hi entris, s'et gira feina, però també gans de fer la. És com quan abres un melo que quan veus el que hi ha dins, l'has de compartir, però molt aigua que sigui. Els nens protagonistes. creixeran amb el film. com ho faran ells, sotint del dolor del desamor fins al mal parlar de la innocència. Si no vius la pel·li pot passar-te que's' t talli la respiracio perquè hi has de beure el sentiment a glopets. Els nens són Eden Drambine, Gustaz De Waele, Emile Dequnne, Lea Drucker, Igor van Dessel i Kevin Janssens. amb Marc Weiss. Dos nens de 14 anys, amics de tota la vida, finsque un fet sorprenen els separa. Eden a les hores s'apropa a la mare de Gustav, (Lea  Drucker) per entendre una mica que es el que ha passat

Serre moi fort/ Abrazame fuerte(2021) 97 min.

 Mathieu Amalric es un buen actor frances que ahora dimensionara la seva carrera amb el paper de director. (Barbara, La habitacion azul Tournee) interpretant aqui a un home enfront la perdua,  la soledat i la trencadissa amb la naturalesa. La historia idilica, pero com totes tambe te punxes. Perque  el que fa es dificil. Barrejar lo oniric al mateix temps que versionar la vida. T'ho passes tan be despres de tan concepte i sofisticacio que el que necesites una abraçáda, ets tu al sortir de la sala. Abandonament sense complexes, be i fred ni calor que demostra Amalric que  es posible, sempre i quan tinguis a fora de  tu, els abraços d'els amics de sempre o dels que quedin del dolor cerebral. Vicky Krieps, Arieh Worthalter, Anne. Sohie bowen-Chatet, Sacha ardilly, JUliette Benveniste son auqests amics.

J'adore ca que vous faites (2022) 91 mn./ Tu mejor fan

 "Papi Sitter", On voulait tout casser" o "El meu fill i jo" són alguns dels perles d'aquest director frances,Phillippe Guillard. Gerard Lanvin es un actor mes secundari que no, a qui proposen rodar un  film de la segona guerra  al Sur de França, i que el pot donar a coneixer a Hollywood a traves del director canadenc, Victor Artus Solaro, jove que canvia el guio cada dia i que la seves secuencies han de acabar amb el seu fusellament. El film s'endinsa en les bambelines del rodatge on com us podeu imaginar passa de tot , menys el afusellament. Amb una luxosa casa a la que no esta acostumat , Gerard Lanvin , quan arriba a instalarse, trova la piscina bruta i aqui começa la relacio d'amistad i agobio amb el noi  Antoni Bertrand, que s'ocupa de mantenirla amb la seva empresa Momo Zapareto i que resulta ser "su mayor fan en el mundo", la cual cosa els portara a un mal son entre ells dos, basicamenet per l'exces d'atencions . Interesants tambe les interpetacions de Laura del Sol, Natasha Andrews,, Caroline Bour, Lou Chauvain, Louis Seille, Anthony  Hickling i Fabienne Galula.                                                                                               .                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            zzz

Reyes contra Santa (2022) 104 min-

 Paco Caballero juga en el laboratori amb les seves pepites, erlenmeyers i barrejas.  Unes gotes de picardia, unes mesures de emotividad i unes mides de riures per no avorrir del tot. Si t'ho prens d'un glop t'estimula i et sobren bromes. Els petits ja estan entregats i la peli ho remata.Els grans, adults la trovaran desigual amb estones de tot. Es un film de Nadal, fins i tot sense torrons, veint la no els trovarem a  faltar. Els Reis mags, tips de que Santa Klaus els hi tregui tots els merits, decideix declararlis "la guerra" i sap que aixo els hi portara "enemics", com per exemple, Krampus, molt perillos i  que fa temps que estava inactiut. Son la colla de Karra Elejalde, David Verdaguer, Matias Janick, Andres Almeida,  Adal Ramones, Eva Ugarte, Isa Montalban i Lara Kiors.

Monstrous (2022) 88 min.

El que no es un monstre es Chris Sivertson, (Sin recuerdos, Heartthrob, Roman), que te idees interesants i no sap portar les a terme. La historia es honesta i fins i tot inquietant, pero trista, malgrat que intel.ligent, plena de topics, que avança lentament, poc estimulant que no convida veure le dues vegades, potser ni una i oblidant anant a cercar alguna cosa mes interesant es queda en la superficielitat dels ensurts facils (cop de porta..etc). Una dona traumatitzada fuig (Christina Ricci) del seu ex marit Santino Barnard, abusador, amb el seu nen de 7 anys. Quan ja estan instalats en el seu nou amagatall descobriran que tenen qua enfrentarse a una altre monstre mes  gran i espantos´. Don Baldaramos, Colleen Camp, Lew Temple i Rachel Edlow son altres monstuors del film.

1976 (2022) 95 min.

 Moven se entre l'acció i el trhiller demostren que Manuela Martelli és una important directora (Manon 70). Tot i que ben resolt el film es deixa algun personatge inacabat o si més no que et quedin ganes que faci més coses, que participi mes. Sense perdre la identitat xilena, que la te i forta, trasllada els seus problemes que segurament a partir d'aquell a l'esfera internacional tenien les mateixes preocupacions que es demostren en domini dels temps dramatics i la tensio que va increscendo. Envolvent gràcies a l'atenció que es dóna als personatges, misteriosa perquè no s'escullin ni dissimulin les seves pors si les tenen. Intel·ligent, cinema d'anar per casa, que fredament però amb eficàcia, arriba a totes les capes de la societat. Cannes London i Tòquio es van trobar be a la Xile de 1976. Alla ,Aline Kuppenheim, s' va a la platja a veure com van les obres de remodelacio que aquesta fen. El seu marit (Nicolas Sepulveda,) i el fills (Hugo Medina,  Carmen Gloria Martinez) pujan i baixan a la plaltja duran les vacances d'hivern. El capella de la familia (Marcial Tagle) els hi demana que cuidin a un jove que esta amagat a casa seva en secret. (Alejandro Goic). Aline d'introduira en uns terrenys desconeguts que la desestabilitara i la treura de la vida comoda a la que esta mes que acostumada.

La maternal(2022) 122 min.

 El cinema de joves preadolescents és un gènere en si mateix. De fet el protagonista principal són les converses que tenen els/les joves, tan naturals, que superen qualsevol interpretacio. El focus de Pilar Palomero es va centran en una de les noies a qui se li apropa la maduresa massa depressa, deixen enrrere, la directora, el tema social i la seva problemàtica. Els actors “desprenen” personalitat i els petits gestos i senyals arriben al cor de l'espectador. Pocs estirabots de joves, per deixar pas a l'elegància de les frases i els pensaments. L'embaràs de les noies és el límit on posa el dit, la pel·lícula, partint d'un fet contradictori a una veritat incontestable i ineludible amb dificultats encara. Emociona des d'una societat amb foscors, a mesura que descobreix perills però sempre inician noves solucions a un problema que sorgeix normalment de l'enamorament. Un film dramàtic, però evitant tots els topics que ja coneixem amb un acte i una delicadesa sensible i profunda. Carla Quilez te 14 anys i és una jove, prodriem dir rebel. Viu en un vell restaurant de carretera, amb la seva mare Angela Cerventes i passa les hores que no va a classe amb el seu amic Jordan Dumes. La treballadora social (Olga Hueso) es dóna compte de que esta embarassada de 5 mesos, i la ingresa a la maternal, on compareix dia a dia amb altres noies en la seva situació.Totes, amb els seus bebes, s'enfronténs hores que no va a classe amb el seu amic Jordan Dumes. Embarassada de 5 mesos, la ingreasa a la maternal, on compareix dia a dia amb altres noies amb la seva situació (Gal.la Sabate, Neus Pamies,...).  Totes, amb els nadons, s'enfrontaran a un món d'adults que no els hi han  donat temps per preparar-se.

La gran aventura suiza (2022) 86 min.

El cinema rus  de Boris Xhertkov no esta en guerra i per aixo ens explica en dibuixos animats, la historia de un amable jove de 15 anys que es diu Grisha i que tindra que separar se de la seva estimada  per emprendre una gran viatge. Els camins el portaran amb la voluntat del desti a servir l'invencible comandant Alexander Vasylyevich Suvorov. Amb ell correra emocionants aventures i els fets mes  importants pero a canvi tindra que soportar les claus de la legendaria campanya suissa i participar en perilloses intrigues per demostrar que ell tambe pot ser un heroi.

THE PHANTOM OF THE OPEN (2021) 206 MIN.

 Podriem trovar entre el poc humor que te, alguna semblança al El the full monty, tot que ho intenta  traspassar l' escadussera alegria que transmet Craig Roberts. Una mostra del cinema anglosaxo, ensucrat romanticisma i excesivament sentimental. La por al fracas ens ofereix a un film familiar que es apunt per aprofundir en els diversos temes que toca (aborda) pero no ho fa, tot aixo en una pel.lìcula desmanegada pero simpatica que podria ben be ser la llavor de Mr.Bean. Te alguns moments que funcionen, com seria la relacio en el matrimoni. Un toc social en un film social quel i donan amb molte cura i simpatia. Es la veritable historia de Maurice Elitcroft (Mark Rylance), pare de familia i operador de grua en un petit poble ingles, casat amb (Sally Haekins), veu perillar el seu lloc de treball degut la inestabilitat economica del pais. Despres de veure un partit de golf televisat, el protagonista, s'enamora del joc i decideix presentarse a un campeonat mundial, l'Open Britanic, el torneig mes important del mon. L'unic problema de la proposta, del repte, es que ell no ha jugat al golf en la seva vida.

Bandit/El atracador perfecte (2022) 121 min.

 Un altre pel.lícula de assessinats, aqui atracadors, que es el que ven. Ara vindran, ja hi son, els atracadors (i assessins) per internet. Es Allan Ungar (Gridlocked, Asalto final) qui fa el guio de la novela de Robert Knuckle, que ens fa empasar com si fos un brillant personatge, un "bombo" que es diu, ens ho pasem be i guadim amb les blanques interpretacions dels abans grans Mel Gibson i Josh Duhamel. Atracar, mes de 60 vegades, es un feina, una diversio. Sense permis de la torre de control per enlairar se, nomes fa sentarnos devant d'un producte ben fet i passa l'estona que direu ja es molt¡ en mig de tant zombi, pero mira un que es estrany. Despres d'escaparse d'una preso de Michigan, un "excelent" criminal canvia d'identitat al Canada i mentres el busquen ell bat el record de fins a 60 atracaments, entre bancs i joyeries. Tot una lliço de modos, donant  idees. Sempre ens quedara la impressionant ElishaCuthbert, rodeixada per Hector Carbonell, Olivia d'Abo, Haley Webb, Claire  Bronson, Swen Thompson i Clayton Landey. 

Cliff Walkers (2021) 120 min.

 Primera incursio de Yimou Zhang que ha passejat per Sitges, no cal anar  massa lluny per trovar el classic cinema e Yimou que fins ara s'en havia sortit i molt be sense tocar el "genere" de la por (Under the ligth, Sharphooter o Un segundo), amb la seva caracteristica delicadesa visual, ue com els arbres del bosc no deixen veure prou be als espies espantats per l'estetica de la publicitat. Espies que es pasegen per els nevat penyasegats de Manchukuo, de la ma de la camara de Zhao Xiaoding, que la veritat, fa oblidar forces vegades la trama complexe, dificil d'entrar hi. Sembla en ocasions un excusa per oferir a 'espectador actual i jove un film amb molt de ritme. De fet les secuencies devoran sempre els personatges. Es una peli com la musica,(Jo Yeong -Wook) d'alçada i els problemes comencen quan vols entendre que es el que estas veient. A la Xina dels  anys 30, quatre agents del partit comunista (Zhang Yi, Zhang Hanyu, Amanda Qin, i Zhu Yaven , perseguits per Yu Hewei, tornen despres d'haver rebut instruccio  a la Unio Sovietica. Els hi  encarregan una missio secreta, pero son descoberts, lliurats per un traidor, i aqui comensaran les amençes. I les posades a  prova ho son fins la mort, al limit dels enganys, dels que procuraran sortir ne amb vida.

The Hating game/Cariño cuanto te odio /2021) 102 min

 La novela de Sally Thorne no dona per mes i menys en mans de Cristina Mengert. I Peter Hutchings (Rhytme with bananas, Marginados o Cuando apareciste tu), tampoc, pero si hi han moments salvables del film son gracies a ell i  li agraim que aquesta vegada no s'hagi de donar tot el merit als actors, que respectuosos amb el guion no aportan cap novetat. Pel.lícula blanca, romaticona, que es deixaria matar per obtenir la magia pecadora del original, llibre, no copia, i que va derritinse poc a poc. Irregular, pero sense perdre la feblesa romantica, com molt ortodoxa, millora al a reves que moltes relacions i acaba be gracies a la poca quimica entre Lucy Hale i Austin Stowell, Ambiciosos i adorables asistents d'una editorial d'una vella escola que manten un conflictiva relacio amb l'editorial comercial amb la que s'acaben de fusionar. Decidits a competir per l'ascens que ambdos anhelan, jugaran al joc de l'amor odi empitxats per Corbin Berstein, Sakina Jaffrey, Brock Yurick, Yasha Jackson i Sean Cullen. El joc s una delicada linea que separa l'amor de l'odi. O no.

Armagedon time (2022) 114 min.

 El que podria ser una pel.lícula per canalla plena d 'emocions naturals, James Gray, (Ad Astra, Z La ciudad perdida, El sueño de Ellis) esborra amb el seu estil poc sentimental estil, tot el que podia d'haver de defensa fins l'ultim home de la educacio publica. Un retorn a Dickens, una nova manera sense cinisme, pero una mica passat de moda, pero no nostalgica, en la que Gray llegeix molt be l'estat actual dels EEUU despres de Trump. Depresiva pero brillant a la vegada, en la que la etica era l'unic aliment per un mon destruit i que va reneixer en embrio en aquell precis moment. Un Gray valent pero desafortunat. El guio , passant per Cannes, Gotham i Gijon ens porta als anys 80 on Michael Banks, on disfurtan d' una infancia tranquila es dedica a fer entremaliadures amb el seu amic Jeremy Strong per els barris de nueva York. Michael es pensa que compta amb la proteccio  dels seus pares dels que la mare es Anne Hataway i el pare Jaylin Webb,i l'avi esplendit Antony Hopkins, amb dos sensacionals, amb els que manten una bona relacio. Pero despres d'un incident es convidat a marxar a una escola privada, en la que te un lloc en el consell d'administracio, el pare de Trump (Ryan Shell). El racisme i l'elitisme que  trova a l'escola, el faran confirmar els seus interesos per la vida de forma definitiva.

jazzcine 2(2022) 80 min.

 Hi ha vegades que costa escriure una nota/article. No ho facis¡, pero creus que ho has de fer. I es que ahir,  es va celebrar el segon concert a  carrec dels "Moonriver's" de la idea del Cine club de Bigues i Riells del Fai de posar en solfa de jazz, bandes sonores de pel.licules importants, repte que va entomar el grup de DickThem. La idea principal era convertir el TAP( gentilment cedit per l'ajuntament) en una sala de jazz, amb taules i espelmes, tipus les de les gran ciutats com Nova York, Vancouver, Londres, i aixo era molt dificil tot i haver anat aquell dia clase, doncs era a un pas de semblar un casament donada la gandaria del local. Pero com l'aigua del riu que no torna a pasar, els vents d'uns sons que no tornaran a envair el mateix aire, dos concerts mai tornen a ser iguals, com dues gotes de pluja baixant per el vitrall. La llargaria de les peces, el resso i l'espai , (funciona amb cochambre). El mateix programa practicament, "Dias de vino i rosas" la mes jazz, "Carros de fuego"la mes encoratjadora, "Moonriver," la mes emotiva, els cassics i la mes enamorada "El guardaespaldas". Mentre el mon es desfa, nosaltres insistim amb "La vida es bella" com a solucio provisional. Aqui hi ha un punt i apart. La aparicio en escena de la cantant,  afincada a Catalunya Violetta Curry, amb 4 esplendides interpretacions i un saber estar a l'escenari, corretgin l'error anterior d'haver interpretat  8 peces seguides sense baixar del estrado, cosa que feia que al final no sabies que estaves escoltant. Jaume Vilaseca genial als teclats i Guim Garcia Balasch, al vent amb els seus instruments, van aportar les seves acurades notes a l'acte. Un acte que va començar amb un video tipus Oscar en record dels socis que  ens han deixat aquesta temporada i entenc que malgrat les dificultats, es podien haver trovat fotografies, no rien, pero si mes naturals. La introduccio de la presidenta, la Lola, agraint l'esforç, moltes vegades fisic, de tot l'equip de voluntaris socis del Cine club, inquibint sense entrades i cadires, aquesta dona comença a mereixer, no un homenatge,sino una canço (Cafe Quijano), va donar pas a una copa de consumicio. Encara avui si  vols anar  per que t'organitzin una copa al carrer ho has de demanar  a Birivet's. Vaig tenir la casualitat de seguir el concert al costat i desde el punt de vista del mobil del "manager" de la Violetta, arribat directament de Nova York, per gaudir de l 'espectacle. Mentres, les bruixes i bruxots de Riells del Fai feient de les seves

Tori et Lokita (2022) 89 min.

 Era l'esperada pel.lícula a Cannes i a Sevilla. Un cine fosc que en mans de els dos nens protagonistes, i com capten la  mirada que va mes enlla seva, de la seva mirada social, que vist lo vist aquesta tardor, ens diu que son uns dels grans. Ensenyan tota la porqueria del mon la desfeta que conmou i que s'ha de ser molt fred per ignorar el grau de dolor que albergen les imatges, no menors dels nois. Com si fos fibra optica, no li manca ni un punt de nervi i la desgracia te preparats els guions, medecina contra les males pasades i els rebutjos entre els homes.Com ells  dos germans europeus i belgues, son emigrants africans ca. La vida es bella, trista i emotiva.Tendra, ben interpretada i profesional. Pero amb  la   la cruessa , tan precisa i força que commou. Desoladora i radical com es habitual un gran encert de Mbundu Joely iAlban Ukaj, com de Tijmen Kovaerts, Charlotte de Bruyne, Nadgue Creadaogo, i Marc Zinga. Un noi i  una noia arriben sols a la Belgica actual, adolescents , desde l'Africa, que els deixara enfrentar a les dificils condicions dels primers dies del seu exili.

Memorias de Paris (2022)105 min

 Diuen que per guarir, el film, el llibre o la medicacio te que ser forta. Alice Wincour, a Cannes ja va ser massa suau, diluida en la quinzena de realitzadors, fins que avorreix en la investigacio amb poca sustancia del trauma. Massa modesta, hi ha una bona interpretacio de Virginia Efira, i mostra de la seva feblessa es que els exhibidors demanen un programa doble, per fer sentir mes la veu de la resolucio del dolor. "Revoir Paris", trenca la seva proposta estetica amb l'espectador al mateix temps que li canvia el punt de vista de la sanacio. El film ens introdueix en les memories personals i colectives com si fos un thriller de terror psicolgic centrat en la protagonista. empatica si, revulsiva no, testimonial tambe. Ens trovem com dissabte vinent  a la tardor del 2022. Virginie que atrapada en un atac terroriste en un bistro parisenc. Tres mesos despres, sense poder fer vida normal, nomes recorda troços del drama d'aquella nit. Ella sola  decideix trovar la seva propia identitat per poder retornar i aixi a felicitat, a fer vida normal . Benoit Magimel,Gregoire Colin, Maya Sansa, Amadou Mbow, Siffia Lessafre els hi passa mes o menys el mateix.

Velazquez, el poder i el arte (2022) 71 min.

 Documental de Jose Manuel Gomez Vidal que explica com una d e les constans de la vida de Velazquez, va ser la recerca del poder combinat amb l'art. Primer als restaurants de Sevilla on hi menjava  el poder i mes tard com sabe  a la Cort. Alla al servei del rey Felip IV va aprendre que la gloria del pintor i del art en general, depenia del contacte i el favor dels poderosos. Solament quan tenies aquesta obsessio podies convertirte en poderos. i mes endevant en noble, La pintura era un fi o un instrument. I perque va intentar amagar la seva vida sempre?. Faemino i Cansado deien en un video que volien cremar Notre Dame, i coses del desti deien que esperarien quan marxessin i quan van marxar es va cremar.