Un guio de Clara Roquet especialitzada en platges (Libertad) a qui Monica Akl deixa molt be en el seu primer film, seguin el guio el converteix en un nou empoderament feminista i constata la necesitat de que volem abraçades i una certa timidessa i melancolia de reconeixer que el planeta s'esta despedint. Acceptar ho. Sinceritat i la veritat llençada amb encant damunt de uns personatges excentrics i de vegades buits que ensenyen el llauto i s'els veu pencant a la cuina, en comptes de parlar des de el faristol. A traves d'un mes que possible drama familiar, Akl, la bona fotografia de Joe Saade, l'esmerat so, Nathan Larson i una sensualitat singular logran aquest film mes reflexiu que combatiu, per tal 'explicar el mateix. Llogic el premi especial del jurat de Sevilla. on va iniciar per pirmera vegada la connivencia dels institucions, empreses, altenatives ecolsgiques, la gestio de residuus, tot empaquetat on ens colocara nen un coloqui on no tindre mes remei que dir les coses per el seu nom.Nadine Labaki, Yumna Marwan, DSahle Bakhi, Nadia Charbel, Geana Restom i Françoir Nour., tenen que trasladarse per escapar de Beirut i construir de nou la seva vida lluny de la conflictividad de la gran urbe.Pero fins i tot alla, els assetjara un verteder de deixalles molt proper i que avança i que servira per començar a establir escletxes entre els membres ecologistes de la familia.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario