PEL·LÍCULA espanyola contra el consumisme en el moment precís de la recessio, inflaccio, credits, on dirigeix el míssil de l'estancament i de la paràlisi posterior que provoca en l'actual mentalitat de mercat. Aquest platejament valent, emotiu i benintencionat queda apaivagada per la convencional interpretació de Carmen Machi. El complex dolç far nent, la força i el personatge, d'introduir-nos la mentalitat que hem de fer el be sense enganys ni apiladors de placebo. Machi passa de les emocions per deixar el rastre del dilemes morals i per tant no va resoldre gairebé cap de les situacions plantejades per Nely Reguera al guio d'Eduard Sola i Valentina Viso. Machi, cansada d'estar jubilada i de reunir-se amb les altres avies de la colla, decideix viatjar a un camp de refugiats grec, on sembla que necessiten gent amb el seu perfil. Alla descobrira la diferencia entre l'amor i el que significa sentirse util.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario