No ha heretat el Zidi Jr. la vis comica del seu pare a Asterix i Obelix o l'Animal. Tambe reconeixo que es dificil mantenir la orquesta unida en un film de tenors i sopranos que representen el mes alt nivell de la interpretacio operistica. I tot plegat queda molt convencional. I encara que es dirigeixi be, es dificil no desafinar en mig de tan vent i terrabastall. I el teixit arguental, com una nadala,i la seva musica invisible. Mohammeed Belkhir reparteix sushi a temps parcial per les afores de Paris. Vol ser rapper, quan casualment coneix a una senyora, Michelle Laroque, una eminent profesora de la opera de Paris. Entusiasmada amb el talent del noi, l'introdueix en el mon de l'opera i li ofereix ser alumne seu. Amb por de que els seus familiars i amics ( Guillaume Duhesme, Maeva El Aroussi, Samir de Cazza, Marie Oppert i/o Louis de Lavignere), no ho entenguin comença a portar una doble vida que l'acaba agobiant. Durant tot el film es dedicara a trovar la seva propia veu entre la clase alta del pais i els suburbis, (banlieus) on va creixer.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario