Del primer Top Gun de 1986, han passat 35 anys hi ha la mateixa distancia ho quasi que de Tony Scott a Kosinski. Scott es va apuntar als films d'aviacio amb pla fixe contra la cabina, 4 botons de colors i els llampecs, misils petits que et disparaven quan un caça enemic es posava a la cua del avio a uns 1000 km/h. Com el 86, el guio presentava la rivalitat entre els dos millors pilots de la prestigiosa escola d'experts i en la que triga mes en sortir la moto, com artefacte antic. Els avions supersonics, els espanyols que compren de segona ma asseguren que nomes valen uns 16 mil milions i quan s'estatvellen i no vol pagar el seguro es perque no han fet el manteniment per falta de pressupost. Aixo si, Londres- Saragosa en 2 minuts. Pero tornem a la formacio dels intrepids, experts en situacions limit i que ni s'inmuten al pasar la barrera del so premen nomes un boto del F-14 limit. El jove Maveric ha possat 35 anys mes a sobre ,pero la moto encara va. El rival que ja tenia un deute amb el pare esta mes conciliador i el maquillatge no ha aconseguit reproduir a Kelly McGillis sobre la pell de Millies Teller. Tampoc la segona part es un film de guerra. Mes aviat una comedia amb un juguets carissims que quasi no necessiten pista i que en la 3, s'enlairaran com helicopters. Encantara als homes del temps, por sus atardeceres rojos" amb musiques con Highway to the day". Les maniobres algunes perilloses de veritat, interesant menys. Escenes de cara a cabina o de torç al vestuari, i un final amb moto. Maverick es un nom que agrada, sigui sheriff del Oeste, jugador de cartes, pilo de moto GP1 o aviador excelent. Amb tants i tants guions com avions, s'ha colat entre els films feministes, que en uns mesos mes no hagues passat el filtre. Accio de cartro pedra, nostalgia de la epica i que quan hi han guerres de veritat no poden fer servir ni els MIG per que s'els a hi acabarien en dos dies. Ajuda a Cruise pujar el nivell de epica, Val Kilmer, que es l'unic que assenyala la porta dels 35 i Jennifer Connelly. Cinema d'aventures que basa el seu exit en la inaccesibilitat de l'espectador. Un deliri cridaner que esdeve una defensa de la tercera edat, en una feina que si tens el cap be, encara pots fer estralls als avions supersonics que tens a la cua. Una pura i dura pel.´licula de guerra aerea, secuela de l'escola, un desfile, un festival. No es la de Pearl Harbor, Angels one five, Pasajero oculto, Ataque aereo, Ases del cielo, Escuadro 633, El desafio de la aguilas, i si aquest darrer Joseph Kosinski.
jueves, 2 de junio de 2022
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario