el trio en mi bemol (2022)

Paul i Adélia, antics amants, es troben regularment per filosofar sobre el seu passat com a parella, xerrar sobre les noves aventures amoroses d'ella o discutir sobre música; Adélia adora el rock i Paul es desviu per la música clàssica. Al llarg de l'any es veuran set cops. Trobades, desencontres i una melodia que els va unint cada vegada més. Jorge, un director de cinema llunàtic, roda en una lluminosa casa costanera una adaptació d''El trio en mi bemol', l'única obra de teatre que va escriure Éric Rohmer. Una pel·lícula que amaga una altra. L'art elevat a la galleda. El millor: Les sofisticades rimes que estableix entre text i adaptació fílmica, i la presència d'Adolfo Arrieta. Azevedo Gomes demostra amb aquest joiós film que una obra de teatre pot adaptar-se de forma extremadament personal pel·lícula decididament moderna en la relació sempre complexa entre les dues arts. La directora portuguesa crea una obra excepcional en incorporar tota una sèrie d'elements que acompanyen i resignifiquen el text de Rohmer, sedueix per la seva doble trama simultània. S'interpreta amb un amor absolut i la creença en aquesta forma, i és una dosi significativa del mestre, encara que sigui prescindible. Una proposta a contramà del vertigen i l'efectisme del cinema contemporani. Llarga per a lleugera, enquadrada amb un ull clínic per als detalls per la cineasta portuguesa, amb un tipus d'actuacions de pus teatral, 'The Kegelstatt Trio' és una curiosa barreja d'estils i talents.La posada en escena posa en tensió constantment els límits entre allò cinematogràfic i allò teatral. No és casual que, per moments, l'espectador es vegi transportat a un univers que sembla creuar els interessos de Rohmer amb els de Bergman.