Asedio (2023) 93 min

Què és ser espanyol? Dani (Natalia de Molina) ho té molt clar. Si escau és servir el seu país com a antiavalots, honorar la seva bandera i fer complir la llei. Sempre va pensar que ser policia era una manera de protegir la gent, de fer justícia. Però durant un desnonament en un barri conflictiu de Madrid, Dani es trobarà amb uns diners amagats, una trama de corrupció policial i un crim que faran que hagi de fugir per la seva vida en un territori hostil, on no coneix l'idioma, no és ben rebuda i la seva autoritat no val res. Només podrà comptar amb l'ajuda de Nasha, una jove nigeriana que acaba de desnonar, i el seu fill Little. I serà aleshores quan s'adoni que si el sistema per al qual treballa no només no és la solució, sinó que potser sempre va ser part del problema. El director fa un ús modèlic dels espais de l'acció, amb una manera de planificar-la que trenca les línies amb el gènere de terror.Una pel·lícula lòbrega però rica en la seva gamma de grisos, morals i socials.És una pel·lícula totalment connectada a la realitat, i la forma d'abordar aquestes qüestions amb els codis del gènere no sempre funciona tot i haver aquesta voluntat expressa de narració al·lucinada. De Molina, que sol estar bé, està millor que mai. No cau en l'error, avui tan comú, de creure que una pel·lícula és gran pel que dura.'Asedio' sap com tocar el botó adequat. Meritòria interpretació de Natalia de Molina. La pel·lícula és una experiència física aguerrida. Però la poètica de la misèria del guió i el simbòlic pròleg africà queden per sota del conjunt. L'obsessió per mantenir l'adrenalina enlaire ens allunya de la trama i, sobretot, del procés intern d'una dona en què entreveiem un conflicte sobre si ser policia consisteix a treballar per als de dalt o els de baix. Trepidant thriller que et manté literalment enganxat a la butaca i que, en abandonar la sala de cinema, et persegueix amb les moltes preguntes que planteja.