Don Juan (2022) 100 MIN.

El 2022, Don Juan h(tAHAR rAHIM)a deixat de ser un home que sedueix totes les dones per convertir-se en un home obsessionat per una sola dona: la que el va abandonaR (vIRGINIE eFIRA) Interessant, delicada i per moments desconcertant revisió del mite de Don Joan, un drama que porta massa lluny la seva mirada tènue i esfilagarsada sobre de les mentides i paranys de la passió amorosa. No és ni massa arriscada ni convencional sERGE Bozon parteix de la mitologia al voltant de l'etern seductor per oferir un retrat diferent i contemporani de la fragilitat de la seducció i de l'enamorament. lectura postmoderna del senyor Juan de Molière en clau suposadament feminista i La posada en escena és desangelada i primària a més no poder i el conjunt acaba naufragant de manera estrepitosa. El problema del sempre audaç Serge Bozon és que complica massa el que podria haver estat una pel·lícula lleugera, no per això menys profunda, i en dificulta la digestió. Un musical íntim sobre un seductor a qui ja no estimen. Ofereix un estudi a mig quallar del crepuscle del personatge depredador mitjançant un guió amb poca vista, en clau suposadament feminista i amb un risc desmesurat d' entrar en el gènere musical i en el territori del pretensiós del tot. Serge Bozon i Axelle Ropert inverteixen totalment les perspectives tradicionals per crear una obra molt sofisticada, de múltiples nivells, caracteritzada per una posada en escena sublim i sustentada en dos artistes excepcionals. Qualsevol noció de farsa romàntica astuta es veu aviat eclipsada per una crítica a la masculinitat tòxica i a la concepció del gran amant. Els números musicals brinden una profunda anàlisi, pero realista i malbaratada. Canten com poden Jehnny Beth, Laurent Talon i Mehdi Zannad.

cata de vins/ la degustacio (2022) 92 min.

Jacques(Bernard Campan està divorciat i dirigeix un petit celler, a la vora de la fallida. Hortense,(Isabelle Carre) decidida a no quedar-se soltera i involucrada a l'associació, entra un dia a la botiga i decideix apuntar-se a un taller de tast. El film basa la seva efectivitat en les interpretacions d'Isabelle Carré i Bernard Campan, que atorguen entitat a uns personatges diagramats al voltant del lloc comú. Resulta agradable presa amb moderació, alguns bons moments de la història estan comptats amb gràcia i elegacia, aquesta que no arriba a la riallada però alegra com un escumós. Comèdia dramàtica amb Olivier Calveri, Genevieve Mnich, eRIC vIELLARD i Mounir Amamra.

mansion encantada /haundted mansion (2023) 122 min.

Inspirada en la clàssica atracció del parc temàtic, Mansión Encantada (Haunted Mansion) explica la història d'una dona (Tiffany Haddidsh) i el seu fill Lakeith Stanfield) que recluten un grup d'experts espirituals diversos Owen Wilson, Dany de Vitto o Rosairo Dawson perquè els ajudin a alliberar la seva llar d'uns ocupants sobrenaturals. Elemental i simple en tots els seus apartats, no és però una obra menyspreable: el seu to festiu, el seu ritme accelerat, algunes enginyoses línies de diàleg És com una molt moguda festa de pijames per a preadolescents. Vol ser oblidable i simpàtica i és el que és. El primer és més accentuat que el segon, encara que no convingui menysprear l'encant que transmeten tots els membres del repartiment.No només confusa, sinó també irrellevant. Ofereix un gir enèrgic i genuïnament divertit d'una entranyable atracció Disney que rendeix una picada d'ullet a la seva història i crea una nova i inspirada mitologia. Una digna versió de l'atracció i un èxit inesperat per al públic familiar que busqui una pel·lícula divertida per a l'estiuUna altra peça de marxandatge de Halloween. Una divertida barreja de rialles i ensurts.

Zorras (2023) 8 x 30 min.

Tenia que passar. Començar la cronica 7001 ab una serie. Ni tan sols m'ha tocar la meva preferida "com si fos ahir" que aquest arriba als 1500 episodis.Caldra pensar una nova manera de fer vosarribar la cronica de uqe va el capitol, quan acabara el rodatge i la dficultat de vuere un material que generalment no pasara a la historia de la filmografia mondial. I no parlem de la dficultad d'aconseguir Tot el Material en mig del fotimer de platmaformes, servidors i dmes. I mentres el cine va tancan i baixant Persianes. Adeu ls 11 Icaria. amb le seves 11 sales ales que per accedir, quan estaba ababndonat a la ma de deu, tenies qu ser ministre de cultura. Un dia burlan la vigilancia vaig fer un recorregut per les 11 sales, veint 10 minutde cada programa (exhibicio). Be, seguirem com poguem aquest blog, lamentant que signi la fi del cinema tradicional 8 episodis. Alicia (Andrea Ros) és una noia amb una vida estable al seu petit poble natal, Montgat, que decideix trencar amb tot al trobar una nova feina a Madrid. En una nova ciutat, amb un entorn laboral hostil,Pilar Castro, Nico Romero, Galan Galan) deutes i inseguretats l'únic que el fa seguir endavant és el grup d'amigues Emily (Mirela Balić) i Diana (Tai Fati). Dirigeixen Aritz Moreno i Anna Vazquez. 8 episodis. Alicia (Andrea Ros) és una noia amb una vida estable al seu petit poble natal, Montgat, que decideix trencar amb tot al trobar una nova feina a Madrid. En una nova ciutat, amb un entorn laboral hostil, deutes i inseguretats l'únic que el fa seguir endavant és el grup d'amigues Emily (Mirela Balić) i Diana (Tai Fati).

Tierra de nuestras madres (2023) 88 min.

Rosario, (Milagros Torres Perales), una señora mayor que vive con Ofelio,(Saturnino Garcia) su hijo con discapacidad, su borrico y su cabra, se gana la vida vendiendo sal de higuera a los viejos (Jose Luis Cruza), que conocen sus usos milenarios... y a los no tan viejos,(Carlos Albrto Marquez) mezclándola con tranquilizantes de farmacia y más ingredientes. El pueblo manchego donde viven está arruinado por la ludopatía de sus habitantes y sus gobernantes, que deciden venderlo. Todos se resignan a la venta forzada, pero la casa y la laguna de Rosario están en medio del municipio. Un 'Amanece que no es poco' (1989), minimalista y en blanco y negro. Una propuesta tan excéntrica y refrescante como irregular. Delicia manchega, una obra genuina QUE gustará a todo aquel que tenga la suerte de acercarse a ella en este panorama de exhibición cinematográfica tan monolítico.

La jauria (2022) 86 min.

Eliú,(Johanj Estiven Jimenez) un noi de camp, és empresonat en un centre experimental de menors al cor de la selva tropical colombiana, per un crim que va cometre amb el seu amic El Mono.(Maicol Andres JImenez). Cada dia, els adolescents fan un treball físic extenuant i una intensa teràpia de grup. Un dia, El Mono és traslladat al mateix centre i comporta un passat del qual Eliú intenta fugir. Andres Ramírez Pulido, el director planteja diversos factors sense caure en el didactisme, un ús evocador del paisatge, un ritme narratiu hipnòtic i diverses imatges capaces de romandre a la memòria.La calor, la densitat febril de l'ambient estancat i l'atmosfera de deliri sectari d'una presó juvenil traspassen la pantalla. Un thriller carcerari sobre la violenta naturalesa humana.L'òpera prima colombiana més potent de l'any.El mestratge amb què Ramírez Pulido fa dialogar el realisme més cru amb el lirisme de les imatges és esglaiador. Combina potents elements atmosfèrics amb suspens i tragèdia clàssica en un tot inquietant i pertorbador, brindant una perspectiva fresca, sensible i reflexiva sobre el cinema de la cultura llatinoamericana. Dotada d'un repartiment eminentment convincent, (Miguel Viera, Diego Rincon, Carlos Steven Blanco, Ricardo Alberto Parra iMarleyda Soto) la pel·lícula teixeix una estranya teranyina on l'invisible juga amb hiperrealisme mentre explora temes com la veritat, la família i la llibertat. Pot ser no la pel·lícula més amable ni optimista, però és una que retrata d'una manera molt crua i realista les dificultats d'escapar-se d'un circuit violent i masculi.

Insidious 5 La pueta roja (2023) 107 min.

El Capítol 5 continua amb la família *Lambert gairebé deu anys després dels esdeveniments del Capítol 2. Per a posar finalment als seus dimonis a descansar, *Josh (Patrick Wilson) i el seu fill *Dalton (*Ty *Simpkins), ja un universitari, han d'anar més profund cap a "el Més enllà" del que mai havien anat, trobant-se amb el passat fosc de la seva família i un sense nombre d'espantosos terrors que s'amaguen darrere de la porta vermella. Durant gran part del seu metratge, els fantasmes que assetgen als *Lambert no són sinó socorreguts traumes generacionals, i els posteriors esglais resulten ser poc més que sorolls sobtats i altres trucs barats. Els esglais semblen homologats per a ser fats. Però el que abans era informe ara té forma de conflicte paternofilial. Encara que aquest cinquè lliurament manté l'elegància, la reformulació del gènere amb un cert vernís de modernitat instaurada per *Wan en aquell primer lliurament queda ja molt lluny. Per a ser un director novell, Patrick Wilson no fa un mal treball, però està treballant amb tòpics que ja han estat explotats fins a l'avorriment. Els espectadors han de preguntar-se per què pagarien gairebé quinze dòlars per la mateixa recompensa emocional que un podria obtenir mirant a una paret durant 105 minuts mentre algú deixa caure a l'atzar objectes en el fons No fa molta por. En part té a veure amb un mal sentit del ritme; la tensió no es crea durant els llargs moments previs a l'acció paranormal. Bob Strauss. Per als fans disposats a esforçar-se, '*Insidious: *The red *Door' els proporcionarà tot el que esperen i/o desitgen de la sèrie. Tant de bo la resolució, la reconciliació i la renovació en el món real anessin tan fàcils.

MAfia Mamma (2023) 101 min.

Kristin Balbano (Toni Collette) és una executiva i mare de família nord-americana que viatja a Roma per assistir al funeral del seu avi. Allà descobreix que el negoci familiar és una organització criminal i els seus rivals ara tenen els Balbano al punt de mira. Kristin ha de fer-se amb les regnes, seguint els desitjos del seu avi(Giulio Corso). Guiada per la consigliere de confiança,(Monica Belluci) desafia les expectatives de tots, inclosa la seva pròpia, com la nova cap del negoci familiar. Una història d'apoderament a l'estil bèstia, que conté alguna escena memorable, encara que acaba seient com un xgot de vi en un estómac buit. 'Mafia Mamma' simplement imita una fantasia d'apoderament i la rebaixa molt. Es mou sense tacte d'escena en escena, adornada amb tirotejos escandalosos i acudits pèssims, produint una experiència cinematogràfica pesima.Encara que s'agraeix veure la versàtil Collette tenir la infreqüent oportunitat de tenir un rol protagonista, malgasta el seu considerable talent. Aïlladament, hi ha alguns acudits i bromes d'usar i llençar que connecten. El problema és que cada vegada són més escassos i més allunyats entre si. Divertida farsa de peix fora de l'aigua amb gen de Uno de los nuestros i un toc intel·ligent d'apoderament femení, que fa un ús inspirat de Collette. No aconsegueix elevar-se per sobre d'acudits maldestres i personatges trillats.

Barbie (2023) 114 min.

Barbie (Margot Robbie) porta una vida ideal a Barbieland, allà tot és perfecte, amb xupi festes plenes de música i color, i cada dia són el millor dia. És clar que Barbie es fa algunes preguntes, qüestions força incòmodes que no encaixen amb el món idíl·lic en què ella i les altres Barbies viuen. Quan Barbie s'adoni que és capaç de recolzar els talons a terra, i tenir els peus plans, decidirà calçar-se unes sabates sense talons i viatjar fins al món real. Gerwig sorprèn amb una comèdia amb ànima de manifest tan divertida com provocadora amb un Ryan Gosling descomunal. Poques pel·lícules veurem en molt de temps tan definides, tan concretes, tan militants i tan gracioses Greta Gerwig] ha aconseguit que la seva pel·lícula sigui fins i tot commovedora: awqUna autoparòdia feminista complaent i calculada és el Ken apoderat de Ryan Gosling, el més brillant, una pel·lícula que se sosté gràcies a la seva divertida recreació de l'univers de Barbiela. És tan divertida i empoderadora com prometia, però molt més musical i profunda del que esperaves. Es una aposta intel·ligent i valenta que subverteix la cara B de Barbie i critica sense miraments Mattel. Barbie' supera les altíssimes expectatives, Visualment enlluernadora i audaç barreja entre espectacle kitsch, reflexió cinematogràfica sobre la cultura pop en la seva versió moderna i finalment, artefacte feminista. Una comèdia de moments estel·lars i discursos aclaparadors. Massa conscient de si mateixa, el seu problema més gran és l'acumulació d'acudits sobre el mateix.'Barbie' és una festa el seu to d'una energia lluminossa i d'una frivolitat que és pura intel·ligència. Margot Robbie sembla haver nascut per al paper, com el irresistible Ryan Emma Mackey, America Ferrera,Simu Liu. Kate Mckinnon, Alexandra Shipp i John Cena.

Oppenheimer (2023) 180 min.

En tiempos de guerra, el brillante físico estadounidense Julius Robert Oppenheimer (Cillian Murphy), al frente del "Proyecto Manhattan", lidera los ensayos nucleares para construir la bomba atómica para su país. Impactado por su poder destructivo, Oppenheimer se cuestiona las consecuencias morales de su creación. Desde entonces y el resto de su vida, se opondría firmemente al uso de armas nucleares. Éxtasis y fascinación de una obra maestra en la Crhistopher toca el cielo con un magnético y subyugante ejercicio de cine tan espectacular como íntimo y reflexivo. Un tema árido para una buena película que posee clima, personajes matizados, diálogos inteligentes, una fuerza visual que llega a deslumbrar en algunos momentos, intérpretes que hacen creíbles a sus personajes, como Cillian Murphy, Emily Blunt, Robert Downey jr. Matt Damon, Josh Hartnett, Fleence puGh, Jason Clarke, Alden Enrenreich, David Krumholtz

Viento Sur (2023) 135 min.

Robert (William Keen,)és un empresari condemnat per corrupció. Durant la seva estada a la presó ha mort per un accident Alberto,(Aitor Merino) un íntim amic de l'adolescència que ha fet una vida molt diferent. Alberto era germà d'una farera del País Basc, Mònica (Maria Fernandez), que va a recollir Robert a la sortida de la presó per anar al far i llençar al mar des de la torre les cendres d'Alberto. Però perquè les cendres vagin al mar han d'esperar que bufi el vent sud. L'empresari i la farera conviuen durant uns quants dies al far sota l'ombra de l'amic i germà mort. Un relat, callat, ple de misteris. El millor és que no saps què passarà, ho amaga tot molt be, ni tampoc saps què ha passat, però vols seguir pendent d'aquest thriller emotiu de personatges estranys com el mateix Capelo, autor tambe de la musica,guio i fotografia, i Marta Poveda, Dafne Keen o Camila Arranz Villalba.

Nada (2023) Intet 87 min.

Pierre Anthon,( Vivelill Sogaard Holm) i els seus companys de classe de vuitè ( Harald Kaiser Herman,Peter Gantzler, Mia Lerdam o Maya Louise Skipper acaben de començar el curs quan ell declara que la vida no té sentit, marxa del col·legi i s'enfila a dalt d'un arbre d'on es nega a baixar. Això provoca una crisi existencial entre els seus companys, que decideixen reunir les seves pertinences més valuoses en un munt ple de sentit amb el repte de convèncer Pierre Anthon que està equivocat. La pel·lícula està basada en el best-seller homònim de l'autora danesa Janne Teller. És una pel·lícula que provoca reflexions, a més d'algun que altre vòmit, encara que, afortunadament, els directors manegen amb seny els espais fora de camp. Trine Piil Chrsitensen i Seamus McNally. 'Res' parla, amb autoritat i sentit del ritme, de l'obsessió d'uns adolescents danesos per demostrar-se a si mateixos que les coses, algunes, important existencialment. Existencialment Res, justament, té massa sentit a 'Res', l'al·legoria del qual sobre l'absurd de la societat occidental actual sembla tan pueril com lletxa. Encara que el drama pot ser tens, hi ha alguna cosa que li falta en l'execució perquè acabi de ser una pel·lícula fascinant i plena de suspens.

Esperando a Dali (2023) 115 min.

El 1974, un jove cuiner, Fernando,Nicolas Cazale, i el seu revolucionari germà, Alberto, (Ivan Massague) fugen de Barcelona i arriben a la Costa Brava on el dinar de Fernando revoluciona el món de la gastronomia gràcies a la inspiradora Cadaqués dels anys 70. Al mateix temps, Jules, Jose Garcia, l'excèntric propietari del restaurant on treballen, veu l'oportunitat de complir el seu somni: que Salvador Dalí vingui a dinar al restaurant. La idea de David Pujol és bona, el desenvolupament, en canvi, no ho és tant. L'embolcall és molt digne. Això sí, a l'interior, el que passa a cada seqüència, al retrat dels personatges, i el que es diu en aquelles, els falta brillantor. Tota la direcció de l'argument es mou cap a un lloc previsible, però agradable de recórrer tant en l'aspecte romàntic, artístic o culinari. S'hi arriba sense sorpreses i s'agraeix el viatge." Pujol ha creat una entranyable farsa que recrea la màgia del Mediterrani català als contradictoris anys setanta. La llum hi és i com que estan uns intèrprets força bns i entonats, sen surten. Hauria d'existir una pel·lícula així per cada racó del planeta i si haguéssim d'escollir una pel·lícula per explicar la llum de Cadaqués, l'amor per la cuina o l'obsessió per un ídol, seria aquesta.

Entre higueras( (2022) 92 min. Under the fig trees

Al nord-oest de Tunísia, Sana, Fidé, Melek i Abdou (Fedi ben Achour, Firas Amri, Feten Fdhili i Ameni Fdhili treballen recol·lectant figues. Sota el testimoni dels arbres, desenvolupen nous sentiments, discuteixen, es troben i defugen, coquetegen i intenten entendre's. Al llarg del dia, l'horta es converteix en un teatre d'emocions, on es representen els somnis i les esperances de cadascun. Pel·lícula lluminosa i jovial, no té argument en el sentit tradicional, però ens captiva, i molt, pel to natural que l'envolta, per la proximitat dels personatges i l'honestedat amb què els contempla Erige Seheri Un solvent debut que demostra una sensibilitat molt personal per captar el detall emocional que no per això deixa de banda una mirada política marcada per la perspectiva de gènere.Sota el sol del camp magribí hi ha un cinema delicat i polític. L'aposta pels plànols curts i delicats i un muntatge dinàmic aconsegueixen que la pel·lícula es mogui amb una fluïdesa atípica .Sehiri ja s'ha forjat a si mateixa com a documentalista amb la premiada 'Railway Men', i imprimeix el mateix naturalisme al seu debut de ficció. El llenguatge corporal lànguid i relaxat, les cadències de les històries compartides i l'afecte amb què les dones es parlen fins i tot en moments de tensió reforcen el realisme de la pel·lícula i el seu sentit. La pel·lícula d'Erige Sehiri, banyada pel sol, ofereix una visió poc freqüent de la vida en aparença mundana d'un grup de noies adolescents i de les seves vides interiors, encara més profundes. En gran part improvisada, la pel·lícula d'Erige Sehiri barreja polèmica, xafarderia, romanç i crítica social en un atrafegat dia de recollida de fruita.

El regreso de las golondrinas (2022) 131 min.,

La humil i senzilla Ma Christina Hai, i el tímid Cao (Wu Renlin), han estat expulsats de les seves respectives famílies (Guangui Yang) i obligats a contraure un matrimoni concertat. Ara hauran d'unir les forces i construir una llar on sobreviure. Enmig de l'adversitat, comença a forjar-se entre ells un vincle, ja que tant Ma com Cao, en sintonia amb els cicles de la Terra, es creen un refugi on poden prosperar. Un petit prodigi de senzilles. És un elogi a la puresa, a la feina, a la comprensió de l'altre, al respatller i a la natural germinació de les coses i transmet una pau i una dignitat amb què ja no estem familiaritzats.[Li Ruijun] compta amb una humanitat inaudita la història d'aquestes dues persones que estan perdudes. L'aridesa del tema queda compensada per l'espectacular labor actoral de la parella i la complexitat d'algunes composicions de pla, però sobretot per un càndid humanisme a l'estil Kurosawa. La demostració que l'amor pot germinar fins i tot en l'esterilitat més profunda. I és d'una bellesa extraordinària. Un delicat exercici que commou. Un estudi pastoral sobre l'amor i el dolor. Un retrat tranquil i hipnòtic del neorealisme xinès, una història elegíaca, una metàfora humanista d'un món que esvaeix.'Return To Dust' és una pel·lícula que convida a la reflexió, amb unes interpretacions molt encertades que irradien calidesa i fomenten l'empatia. Demostra que Li Ruijun (el direotr) té un gran talent cinematografic. El retrat que fa Li Ruijun de la Xina de províncies és la seva obra més commovedora fins ara . Té una gran càrrega emocional i està realitzada amb molt d'afecte i Li ha perfeccionat la seva estètica de tons càlids

El hombre sin culpa (2022) 113 min,

Història de venjança i redempció personal ambientada a la costa adriàtica, a la frontera entre Itàlia i Eslovènia. Dirigida por Ivan Gergolet. Es un secret a veus, una pel·lícula audaç, intel·ligent en la seva forma de desplegar la trama, i amb actors excel·lents que saben mostrar les complexitats del ressentiment , Valentina Carnelutti i Rossana Mortara i de la redempció (Branko Zavrsan i Giusi Merli) Interessant debut amb un film metafísic i ple de pols, sòrdid i amb un punt de morbositat. Però també té al seu interior una gota d'esperança. El millor és el treball del equip. L'òpera prima d'Ivan Gergolet és una anàlisi molt commovedora de les imperfeccions humanes ambientada a Trieste i als seus suburbis de parla eslovena.

Elemental (2023) 101 min. animacio

Ambientada a Ciutat Element, on conviuen habitants de foc, aigua, terra i aire. La protagonista de la història és Candela, una jove forta, enginyosa i amb caràcter, l'amistat de la qual amb un noi divertit, sensible i tranquil, anomenat Nil, canvia la seva perspectiva sobre el món on viuen. Un simulacre de gran pel·lícula de Pixar, com els elements còmics amb prou feines fan somriure un parell de vegades, el que salva la pel·lícula són el gust pel detall i el desenllaç del romanç. No deixa de ser un bon pla per passar la tarda refrigerada amb la canalla, però sembla un Pixar generat per una IA: conté tots els elements, però no té ànima. Sembla una reedició –amable, això sí– de la història de Romeu i Julieta Be a nivell tècnic però d'argument simpli. És una pel·lícula entranyable, però li falta aquesta espurna per convertir-se en un títol important ni [és] el despropòsit que pinten alguns ni la obra d'arta què Pixar ens té tan malacostumats. Potser és la primera pel·lícula de Pixar que sembla haver estat totalment generada per una IA. No només la IA que compon tota la seva imatgeria, sinó literalment un algorisme muntant una perfecta pel·lícula Pixar. Un romanç Pixar tendre, emotiu i lleugerament maldestre.

El caso Braibanti (2022)134 min..

A finals dels 60 un judici celebrat a Roma va causar sensació. El dramaturg i poeta Aldo Braibanti, Eluo Germano, va ser condemnat a nou anys de presó per plagi, és a dir, “rentat de cervell”, per haver sotmès a la seva voluntat, en el sentit físic i psíquic, un dels seus alumnes i amics,(Luigi lo Cascio que acabava de fer 18 anys. El noi, a instàncies de la família, va ser tancat en un hospital psiquiàtric i sotmès a una sèrie de descàrregues elèctriques devastadores, destinades a ajudar-lo a "recuperar-se" d'aquesta influència "diabòlica". Uns anys més tard, es va eliminar del codi penal el delicte de plagi. Però en realitat, havia servit per acusar tota mena de persones "diferents", qualsevol que visqués fora de la norma. Inspirant-se en fets reals, la pel·lícula (Jacopo Relucenti,)una història des de diverses perspectives diferents, on, juntament amb els acusats, familiars i amics, també prenen forma acusadors i simpatitzants, així com una opinió pública majoritàriament distreta i indiferent. Només un periodista, Leonardo Maltesse es compromet a reconstruir la veritat, enfrontant-se a la sospita i la censura. Gianni Amelio explica magistralment l'homosexualitat des de la claredat del dolor, una crònica del passat tan precisa que es diria el millor retrat possible no només del present sinó de qualsevol temps. Amelio ho explica tot amb elegància, sense carregar les tintes ni dissimular alguns aspectes qüestionables en la manera de ser i actuar de Braibanti. La relació d'aquest amb la seva mare és una de les més ben treballades. És una proposta pamfletària menys en els moments d'intimitat, on els intèrprets brillen amb llum pròpia. Entre el relat judicial i la crònica íntima, Amelio esgrimeix un relat en contra de l'homofòbia i la intolerància els reflexos dels quals es poden traslladar als nostres dies. Un film d'estil clàssic . Solemne, i potser una mica ofegada, és el tipus de declaració 'queer' que es podria esperar d'un veterà cineasta que fins fa poc no sortís de l'armari: i és força commovedora per això Potser les seves sòlides interpretacions no són suficients per compensar la manca de familiaritat del públic amb el cas Braibanti. És millor com més s'adhereix als fets. Una pel·lícula que resulta elegant per construir una força sostinguda. Però el públic interessat en la història LGBTQ podria tenir coses pitjors a fer.

El mundo de Nelsito (2029) 102 min.

Un accident. La víctima és Nelsito, Jose Raul Castro un adolescent autista de 16 anys, que ha fugit de casa. Des de la seva llitera ia través de la seva ploma imaginària, Nelsito ens va revelant el costat fosc i ocult de tots aquells que l'envolten: nens perversos,Carlos Enrique Almirante, dones assassines, Jacqueline Arernal, Paula Ali, adorables noies estafadores,Yerlin Perz . Liliana Sosa,... Ja recuperat, Nelsito serà rebut pels seus personatges –ara simples veïns, reals, quotidians i veritables-. Però quins són els autèntics? Aquests comuns mortals o els que ell ha imaginat?

El primer dia de la meva vida (2023) 121 min.

Un home misteriós Toni Servillo, es presenta quatre persones (Valerio Mastrandrea, Margherita Buy, Sra Serraiocco, I Giorgio Tirabassi) que han tocat fons i volen acabar amb tot per oferir-los un tracte: una setmana perquè tornin a enamorar-se de la vida. La seva intenció és oferir l'oportunitat de fer-los veure com seria el món sense ells i ajudar-los a trobar un sentit nou a les seves vides. La barreja de pesadum i esperança del personatge de Servillo marca el millor d'un film molt ben interpretat, sobretot per Servillo i per Margherita Buy una pel·lícula amb aroma a previsible anunci de Nadal. Una pel·lícula amb un propòsit clar i no sol ús que està ben construïda i ben dialogada, amb bons actors i una bona col·locació de les seves idees. Podria ser més dura, però ja no tindria àngel. Els intèrprets compleixen allà on el guió s'enquista i perd la fluïdesa que els compassos inicials de la pel·lícula si tenen sobre el misteri insondable de l'existència humana. Tramposa, progressivament sentimental, amb ànima de manual d'autoajuda redactat amb elementalitat. El repartiment és sòlid, però tampoc calia per a aquesta empresa. Una fascinant història un melodrama fosc, amb pinzellades d'humor negre, ben dialogat i una mica masa transcendent.

Las guardianes del planeta (2023) 82 min.

Una balena geperuda varada en una riba remota. Durant la lluita per salvar la vida, descobrirem la història d'aquestes extraordinàries criatures, habitants dels oceans del món. Inspirat al bestseller de Heathcote William, 'Les Gardiennes de la planète' ens porta a descobrir els territoris inexplorats i la societat escassament coneguda de les balenes, amb les seves notables habilitats i les seves vides socials increïblement riques i complexes.Jean ALbert Lievre fotografia amb Richard sidney aquest documental mari amb orca i balenes.

el zorro (2022) 118 min.

La història real de Franz Streitberger, el besavi del director Goinginger, Adrian,, missatger amb motocicleta de l'exèrcit austríac que va ser reclutat per la Wehrmacht després de l'annexió nazi d'Àustria. Al començament de la Segona Guerra Mundial, un dia, just abans d'un atac als aliats, Franz (Simon Morze) troba un cadell de guineu malferit a qui decideix cuidar, oferint-li la calor de la llar que sempre li va faltar a la seva infància. La guineu es converteix des d'aquell moment en el seu millor amic i encara que en qualsevol moment podria escapar-se, roman fidel acompanyant el soldat durant gran part de la guerra. Fins que el 1941 Franz té un nou destí: el front rus. A Goiginger no li interessen els detalls bèl·lics de Franz. Això sí, hauríem agraït més abstracció i menys llàgrima psicoanalítica .

Bed rest (2022) Reposo absluto 90 min

Després d'anys lluitant per formar una família, Julie Rivers (Melissa Barrera) torna a estar embarassada i es muda a una nova casa amb el seu marit (Guy Burnet). En rebre l'ordre del metge de guardar repòs absolut, Julie comença a patir unes aterridores experiències fantasmals que despertaran els seus dimonis del passat i li faran preguntar-se si casa està embruixada o està tot al cap (La semilla dle diablo). Atrapada i obligada a enfrontar-se al seu passat i sobrenatural Julie haurà de lluitar per protegir-se a si mateixa i al seu nadó a punt de néixer. La pel·lícula, desoint també els consells del bon cinema, amb prou feines aconsegueix moure's. Se succeeixen escenes inquietants però res no discorre fora dels carrils habituals fins que xocarà amb el de sempre, o Sosa i alentida volta de rosca al gènere, que aquí ni és maleït ni encantat. Més aviat, i ximple. L'ambiciós invent no acaba de quallar. El que podria haver fet història, resultar significatiu en la història del terror escrit i dirigit per dones, es queda en terror a mig elevar. Es fa llarga,no s'aprofundeix i es malgasta la trama d'alienació mental de la protagonista. És un desganat compendi de llocs comuns del cinema de terror. Falla en mostrar el trauma de la protagonista i amb això perd el tràngol que ens importi tota la resta. Un tema amb el qual és tan fàcil connectar, resulta irrellevant, no importa els girs que aporti a la segona meitat del llargmetratge.

Tiburon negro /The black Demon (2023) 101 min.

*Paul Sturges (Josh Lucas), treballador d'una empresa petrolífera, aprofita les vacances familiars idíl·liques a la badia blava de Mèxic per fer una inspecció rutinària d'una plataforma ubicada al mig de l'oceà. El que prometia ser una tasca senzilla es converteix en un autèntic malson en trobar-se cara a cara amb un sanguinari megalodó obsessionat de protegir el seu territori sigui com sigui. Abandonats a la seva sort, i amb la constant amenaça de ser devorats, la família haurà de trobar la manera de tornar a terra ferma evitant els atacs mortals de l'enorme tauró.La narrativa no es pot mantenir a la superfície. És una més a la llista de pel·lícules de taurons nefastes que repeteixen sempre el mateix. El repartiment es lliura a tot amb evident sinceritat. És divertida. Tracta de tenir un sentit, però qualsevol rerefons que pogués haver aconseguit està destinat a enfonsar-se. Una entretinguda pel·lícula de terror amb aquatic amb taurons que s'enfoca en els seus personatges i té una història d'horror. Adrian Grunberg ho ha visaixi. Igual que fora de l'aigua Fernanda Urrejola ,Julio Cedillo,, Omar Chaparro. Carlos Solorzano y Hector Jimenez.

el origen del mal (2023) 125 min.

En el origen del mal, los celos y la amargura rompen a la familia de Stéphane (Suzzane Clement), quien se inventa una vida completamente diferente para impresionar al hombre rico (Jacques Weber) y las mujeres a su alrededor, Laure Calamy, Doria Tiller, Naidra o Dominiqu blanc, que la socavan.Entretenido thriller dramático que encuentra su chispa en el personaje que interpreta Laure Calamy. Sebasian Marnier no dispone ni del equipo ni de la malicia de otros pero mantiene los signos de interrogación hasta el plano final. La singularidad de “El origen del mal” reside en averiguar qué ocurre cuando el universo se pone en contacto con el chabrolianismo .Es una película de trazo grueso) Y, aunque por un lado eso le impide explorar los asuntos que enuncia, por el otro contribuye a mantenernos atrapados en una red de vistosos giros argumentales.Filme de cocción lenta, donde no hay nadie con quien simpatizar que A la salida se observan unas sonrisas cómplices, nerviosas de liberación, o de de complacencia. Una 'Succession' gótico y que navega en la Costa Azul. Un entretenimiento presidido por Laure Calamy de lo más disfrutable Transita entre los oscuros secretos del cine de Ozon y la comedia noir funciona mejor en el plano del entretenimiento de ‘qualité’ que en el del drama con pretensiones. Parece la típica película de entretenimiento fácil, poco exigente, que ves en un avión para que las horas se te pasen más rápido. Pero no.

the first slam duck (2203) 125min.

Hanamichi Sakuragi(Takehiko Inoue) essu n director normal d'anime és un delinqüent juvenil amb un llarg historial de ser rebutjat per diverses noies. Després d'inscriure's a l'escola secundària Shohoku, Hanamichi s'interessa per una noia anomenada Haruko que estima el bàsquet. Resulta interessant per a qualsevol per la seva originalitat narrativa. La barreja de salts temporals, dramàtics i esportius durant el temps de joc donen a la pel·lícula un ritme i un interès del qual no és fàcil escapar Es pot gaudir sense ser amant del bàsquet ni tampoc un fan dels dibuixos animats japonesos, amb les seves regles tan establertes. el seu dibuix i moviment resulta molt plàstic. La forma perfecta de reviure un clàssic per a antics i nous fans. Un film amb una animació exquisida que barreja 2D amb CGI. La cura estil transmet una sensació de realitat sorprenent als fans el final que mereixen Una pel·lícula d'excel·lent qualitat a nivell visual i narratiu que entusiasmarà fins i tot aquells que no siguin uns fansmbogits ni de anime ni del basquet.

TE ESTOY AMANDO LOCAMENTE (2023) 107 MIN.

Sevilla, 1977. En un moment en què l'homosexualitat és delicte, Reme,aNA wAGENER), una mare tradicional moguda per l'amor del seu fill oMAR bANANA, un adolescent aspirant a artista, s'involucrarà al moviment LGTBI andalús, (aLBA fLORES)gestat paradoxalment al si de l'Església (jESUS caROZA). Pertany a aquest rar gènere de cinema entre la reivindicació i la gresca que es gaudeix sense voler i diverteix sense ofendre, O AIXO INTENTA, una pel·lícula tan gaudible com efectiva, tan dolorosa a estones com oportuna.És una pel·lícula atractiva, i, amb un bon cor d'actors secundaris i personatges ben plomejats que permeten, alhora, entendre les situacions, el compromís i la lluita en aquells dies. Una emotiva versió pàtria de les pel.licules anglosaxone dle mateix tema un exercici que rendeix tribut als nostres majors i aconsegueix esgarrapar la memòria mes desconeguda comença confiant en el prometedor Omar Banana per acabar lliurant-se a la sempre brillant Ana Wagener, una decisió que transforma el film en un relat escapçat.

Vacaciones de verano (2023)100 min.

Dos amigos, Oscar y Félix, Santiago Segura i Leo Harlem, pierden su trabajo y se ven obligados a aceptar un trabajo temporal como animadores infantiles (Sirena Segura i Javier Garcia, en un hotel de lujo. Al ser ambos divorciados, les tocan sus hijos un mes de verano y les es imposible compaginarlo con el trabajo, con lo cual deciden llevarse a los niños y ocultarlos en el hotel, escondidos en la zona de empleadosCristina Gallego... pero el plan resulta ser un desastre. Hay que reconocerle a Segura su puntería para conectar con las audiencias:Octava pl.pe´licula consecutiva i sierpre liderndo la taquilla infantil, la adultas, familiares, y eso en cualquier arte, industria o negocio es siempre lo más difícil de conseguir y lo más fácil de despreciar. La película más conseguida de Santiago Segura en muchísimo tiempo,hasta la fecha, pocas películas han captado con tanta habilidad esa España aspiracional, la España de la jodida clase media. La carta de amor al género de Santiago Segura firma su mejor comedia estival con homenajes a 'La extraña pareja' y un reparto infantil en estado de gracia.

Unicornios ( (2023) 93 min.

Greta Fernandez ho té tot. És intel·ligent i segura de si mateixa. Feminista i poliamorosa, defensa la seva vida amb passió. Quan Guillem Alejandro PAu, li proposa ser una parella monògama, Isa no està segura de voler canviar la seva vida i, davant de la seva falta de decisió, Guillem decideix trencar la relació. Vivint en un món d'aparences i comoditats, les seves contradiccions surten a la llum i el seu univers es va enfonsant a cop de likes i judicis morals en aquesta teranyina en què s'han convertit les xarxes socials. Interessant debut el que no és amb tota seguretat és una pel·lícula condescendent. La indulgència queda per a un altre tipus de cinema, segurament molt millor rebut en segons quins àmbits, però força menys estimulant. Nora Navas, Elena Marrtin, Pablo Molinero, Lidia Casanova, Eudald Font, Emma Arquillue,Christian lopez Lamelas fan aquesta recerca de l'interior de la protagonista té situacions superficials i estereotips, converses una mica impostades sobre feminisme i patriarcat. Un film erràtic sobre un personatge erràtic.La pel·lícula és ella [Greta Fernández], per si no quedava clar.El problema és que, com Isa, la pel·lícula d'Àlex Lora tampoc sap gaire bé el que vol. No és contemplativa ni ambigua. Estem veient moltes pel·lícules narrativament molt semblants a aquesta. Poques tan encertades. (...) Retrata a fons el buit del nostre món, sense mitges tintes. Estimulant mosaic sobre el buit contemporan concisa i sense embuts, a l'hora de desenvolupar el viatge als inferns del seu protagonista, no acaba d'estrènyer del tot l'accelerador i acaba per frustrar algunes de les promeses. Una pel·lícula atípica, que no aconsegueix tot el que es proposa, però amb encerts interessants.

Ultimas voluntades (2023) 96 min.

Un pare es proposa recuperar l'afecte del seu fill, a qui va abandonar quan aquest tenia un any de vida. Malgrat les seves cridaneres imperfeccions, és una pel·lícula que té el seu interès com a nota al peu a la història del thriller made in Spain. Thriller argumentalment tòpic, insuficient en conjunt, però està explicat amb apreciable convicció. Si aguanta la seva trama convencional i els seus moments més febles és perquè aquí hi ha un repartiment d'alçada .Cinema negre amb majúscules protagonitzat pel millor Fernando Tejero que s'acosta als grans que del genere han estat Assassíns implacables. Bajo la direccion de Joaquin Carmona Hidalgo, se meuve el ultimo guion conocido de serrano con Helio i Mira,con Fernand Tjero, Oscar Casas, Nerea Camacho , Carlos Santos,i Adriana ozores.

Ruby aventuras de una kaken adolescente (2023) 90 min. (animacio)

La dolça i una mica maldestre Ruby Gillman té 16 anys i només vol encaixar amb els seus companys de l'institut Oceanside High. Ajuda amb les matemàtiques un company pel qual està colada, però ell només l'admira per la seva habilitat amb els fractals. No es pot ajuntar amb les noies i els nois populars a la platja perquè la seva sobreprotectora mare li té terminantment prohibit ficar-se a l'aigua. Però quan finalment se salta la principal prohibició de la seva mare, Ruby descobreix que baixa de les grans reines guerreres dels Kraken i que està destinada a heretar el tron de la seva exigent àvia, la Reina Guerrera dels Set Mars. És divertida, fresca, arrenca amb una excel·lent presentació de personatges i del conflicte, i se'n pot dir una cosa bàsica: el disseny de les seves criatures i dels seus ambients resulta nou. "Els directors Kirck de Micco i artyn Pearl, intenten embotir el metratge amb un excés d'argument i trama, això sí, Ruby exhibeix un grapat d'efectes visuals i una contundent celebració del matriarcat. El resultat, fa aigües pel costat narratiu. El dibuix és una altra cosa, el relat acaba sent simple i estirat com un pirulí. Una pel·lícula divertida i amena amb un preciós apartat visual que, encara que no inventa la roda, els més joves se sentiran molt identificats amb les situacions viscudes pel protagonista. Una adequada comèdia d'animació sobre un kraken adolescent amb encant suficient. Una pel·lícula tendra, divertida i molt agradable. El film té una estètica estupenda, amb la paleta de colors i la seductora opulència submarina. Els realitzadors saben dotar de personalitat la resta del seu elenc. Les seqüències espectaculars distreuen de la lluita personal de Ruby, impedint que aquesta història de 'kraken' aprofundeixi tant com podria haver-ho fet.

Repostero y chef /A la belle etioile (2023) 110 MIN.

Des de ben petit, Yazid(Riadh Beliache) té una única i gran passió: la pastisseria. Yazid, que ha crescut a famílies i centres d'acollida, s'ha forjat un caràcter indomable. Per tenir èxit a l'elitista món de la pastisseria, Yazid haurà de superar els seus traumes i canviar de manera de ser.Belaïche transmet bé aquesta passió del personatge, que de fet no omple gaire. no omple gaire. Hi ha algun desajust emocioal, però en general exposa molt bé els seus conflictes. És especialment commovedora la narració de l'adolescència no és tan inspirada en el relat central Els ingredients que componen el drama no combinin bé. Cinema social a la francesa, mal cuinat, amb salts confusos de temps i situació, el conjunt ofereix un sabor estraentre realitat social En versus efectismes culinaris surt guanyadora la part més emotiva dels seus orígens, que resisteix bé el perill del sentimentelsme.

Houria (2022) Freedom 98 min.

Houria és una ballarina jove i talentosa. Per lluitar pels seus somnis i aconseguir una mica de diners, participa en apostes clandestines. Però una nit, després d'haver guanyat una fortuna, és atacada. Després d'aquest esdeveniment inesperat, el seu món canviarà per sempre. Si deixem de banda uns innecessaris moments musicals i elements dramàtics, resulta interessant en la forma d'expressar les pors col·lectives a través del temor i l'esperança individuals. Mounia Medour, direcotr, Meddour i Lyna Khoudri tornen a unir forces, després de la molt refrescant 'Papicha' (2019), per a una pel·lícula força similar, tant en l'estètica com en l'aspecte temàtic i argumental,fotografic i inclusiu, i encara que una trillada. Amb la complicitat absoluta d'un entregadíssim repartiment (Rachida Brakni, Francis Nijim, Salim Kissari i Amira DOua) i una posada en escena plena de nervi, Meddour es val d'aquests cossos alliberats per alçar la veu d'aquest grup d e dones trencades. Mounia Meddour aporta una història commovedora i ofereix un paper meravellós a la seva brillant actriu principal. Els nombrosos temes injectats en aquest guió amb espai limitat impedeixen que la cinta senzilla, bella i eloqüent, alci el vol.

AISHA (2022) 94 MIN.

Una joven nigeriana busca asilo internacional en Irlanda. Atrapada en el limbo durante años en el sistema de inmigración irlandés, Aisha Osagie (Letitia Wright) desarrolla una amistad con el ex prisionero Conor Healy (Josh O'Connor), que conoce en uno de los centros de alojamiento. La creciente amistad de Aisha y Conor parece pronto efímera, puesto que el futuro de Aisha en Irlanda se ve amenazado. La sensibilidad del director, Frank Perry, la delicadeza de los personajes y la autenticidad de sus actores, Bdul Aldhreef, Ruth Macabbe i Joanne Crawford, le conceden un cuerpo y un alma especiales. Entre ellos dos [O'Connor y Wright] se forma un grumo de química conmovedor que es toda la pelícULA. Apuesta por un enfoque sobrio y observacional que dota de autenticidad su análisis de un sistema diseñado para traicionar -y para humillar- a los que por definición debería asistir. Economía de medios, máxima emoción. Fía todo su atractivo al poder de los hechos y la interpretación de sus actores para remover conciencias Maniquea, no está de más que el cine sirva para hacernos ver el mundo con los ojos de los silenciados.El delicado drama de Frank Berry es inmensamente conmovedor. O'Connor y Wright el ojo empático de Berry quees agudo cuando se trata de detalles sutiles. El enfoque de tipo docudrama resulta aún más conmovedor por lo auténtico que parece. La sensibilidad con la que se cuenta esta historia, junto con la interpretación de Wright, hace que la experiencia sea cautivadora. O'Connor está entre los mejores actores que han surgido en Gran Bretaña en la última decada.