Insidious 5 La pueta roja (2023) 107 min.

El Capítol 5 continua amb la família *Lambert gairebé deu anys després dels esdeveniments del Capítol 2. Per a posar finalment als seus dimonis a descansar, *Josh (Patrick Wilson) i el seu fill *Dalton (*Ty *Simpkins), ja un universitari, han d'anar més profund cap a "el Més enllà" del que mai havien anat, trobant-se amb el passat fosc de la seva família i un sense nombre d'espantosos terrors que s'amaguen darrere de la porta vermella. Durant gran part del seu metratge, els fantasmes que assetgen als *Lambert no són sinó socorreguts traumes generacionals, i els posteriors esglais resulten ser poc més que sorolls sobtats i altres trucs barats. Els esglais semblen homologats per a ser fats. Però el que abans era informe ara té forma de conflicte paternofilial. Encara que aquest cinquè lliurament manté l'elegància, la reformulació del gènere amb un cert vernís de modernitat instaurada per *Wan en aquell primer lliurament queda ja molt lluny. Per a ser un director novell, Patrick Wilson no fa un mal treball, però està treballant amb tòpics que ja han estat explotats fins a l'avorriment. Els espectadors han de preguntar-se per què pagarien gairebé quinze dòlars per la mateixa recompensa emocional que un podria obtenir mirant a una paret durant 105 minuts mentre algú deixa caure a l'atzar objectes en el fons No fa molta por. En part té a veure amb un mal sentit del ritme; la tensió no es crea durant els llargs moments previs a l'acció paranormal. Bob Strauss. Per als fans disposats a esforçar-se, '*Insidious: *The red *Door' els proporcionarà tot el que esperen i/o desitgen de la sèrie. Tant de bo la resolució, la reconciliació i la renovació en el món real anessin tan fàcils.