Esperando a Dali (2023) 115 min.

El 1974, un jove cuiner, Fernando,Nicolas Cazale, i el seu revolucionari germà, Alberto, (Ivan Massague) fugen de Barcelona i arriben a la Costa Brava on el dinar de Fernando revoluciona el món de la gastronomia gràcies a la inspiradora Cadaqués dels anys 70. Al mateix temps, Jules, Jose Garcia, l'excèntric propietari del restaurant on treballen, veu l'oportunitat de complir el seu somni: que Salvador Dalí vingui a dinar al restaurant. La idea de David Pujol és bona, el desenvolupament, en canvi, no ho és tant. L'embolcall és molt digne. Això sí, a l'interior, el que passa a cada seqüència, al retrat dels personatges, i el que es diu en aquelles, els falta brillantor. Tota la direcció de l'argument es mou cap a un lloc previsible, però agradable de recórrer tant en l'aspecte romàntic, artístic o culinari. S'hi arriba sense sorpreses i s'agraeix el viatge." Pujol ha creat una entranyable farsa que recrea la màgia del Mediterrani català als contradictoris anys setanta. La llum hi és i com que estan uns intèrprets força bns i entonats, sen surten. Hauria d'existir una pel·lícula així per cada racó del planeta i si haguéssim d'escollir una pel·lícula per explicar la llum de Cadaqués, l'amor per la cuina o l'obsessió per un ídol, seria aquesta.