El último aplauso

El Documental del Mes d’agost, una manera d’entendre la vida

Capta l’essència del tango i la trasllada a les imatges i les paraules dels seus protagonistes

El último aplauso narra l’emotiva història d’un grup de veterans cantants de tango que veuen com la seva gran il·lusió es trenca per la desaparició del pintoresc i popular bar de tango de Buenos Aires on han cantat tota la vida, el “Bar el Chino”. Un local on cantants i espectadors formen una gran família; un local ple de passió on cadascun dels cantants viu i percep el tango no tan sols com un “mode d’expressar-se, sinó com una manera de sentir”; un local únic i insubstituïble.

Després de dues dècades compartint sentiments en l’emblemàtic espai i coincidint amb la major crisi econòmica del país, els cantants de tango es converteixen en testimonis directes, després de la mort d’“El Chino”, de la degradació del bar que, en poques setmanes, no és més que un local ruïnós i sense cap futur.

El documental segueix la història d’aquest grup de veterans des de 2001 fins el 2007. “El Chino”, la Cristina, l’“Italiano”, en Julio César, la Inés i el seu marit i l’Abel, entre d’altres, són els integrants d’una meravellosa història on el protagonista principal és l’amor i el respecte pel tango: per a ells, el tango ho és tot.

Tres anys després de la mort d’“El Chino”, alguns dels cantants de tango també han seguit tristament el mateix camí. La resta del grup sobreviu com pot, amb la profunda sensació de desassossec i desarrelament que els va deixar la desaparició d'“El Chino”.

Cristina, narradora d’aquest documental, i per damunt de tot, cantant de tango, decideix, després d’un període de “dol” per la mort de l’únic local que els brindava la possibilitat de sentir-se algú, treure forces d’on no n’hi ha per tornar a cantar. Es presenta a càstings, reparteix el seu currículum i, per fi, veu la llum en una jove orquestra de tango formada, com ella mateixa diu, per uns nois “amorosos”, que els brinden l’oportunitat a ella i a la resta de veterans tangueros de tornar a cantar. Dues generacions unides pel tango, entre les quals s’estableix una intensa relació basada en el respecte i l’admiració mutus.

El so del bandoneó ens deixa un agradable gust i ens acompanya al llarg de tot el documental per mostrar-nos la història d’una passió inextingible malgrat el pas dels anys: la passió pel tango.

German Kral va néixer a Buenos Aires el 1968 i es va traslladar a Alemanya al 1991 per estudiar Cinema. Des de 1993 fins a 1996 va treballar amb Wim Wenders en Die Gebruder Skladanowsky (1996), qui va actuar en el seu curtmetratge Tango Berlín (1997). És el director de la premiada Imágenes de la ausencia(1999) i Música cubana (2004), produïda per Wim Wenders i estrenada al Festival de Cinema de Venècia al 2003.