Encara que les distancies son curtes ,es mes una pel.licula d'emocions i sentiments que una road movie. Les situacions surgeixen fluides (una conversa amb una avia i el seu cuidador o l'amor al cesped que per una vegada es a Londres i no a Paris.Un bon casting molt jove, s'encarrega de fer nos arribar amb naturalitat l'optimisme que despren el film, net i endreçat, de si les parelles tenen que tindre sexe sense haver madurat una mica.El film afirma a aquest director Guillaume Brac que aprofita qualsevol oportunitat per experimentar i augmentar el seu talent. Fer cinema sense res o amb molt poca cosa seguint Rohmer, i ens fa sentir nos optimistes i completan el que vol dir de l'amistad, l'amor , l'humor i la convivencia. Eric Nantchouang, en una calida tarda d'estiu a Paris, coneix per casualitat a Asma Messaoudene i decideien anar a sopar i a ballar. Lo perfecta que els hi surt pasar la nit al parc se'ls trenca quan ella se'n ha de anar de vacances amb la familia. Eric decideix presentar se i peer aixo li demana a un amic que l'acompanyi. Per el cami faran autoestop s'avindran amb l'amo del cotxe. Despres pasen coses que faran que el mon no s'acabi. El festival de Gijon ho va veure aixi.
miércoles, 25 de agosto de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario