San Sebastian va saber distimgir amb el film de Naomi Kawase "el bosque del luto" entre el que es un film ploramiques o una introspeccio al fons d'un problema personal, on logicament casi sempre hi han llagrimes. Una mica llarga, l'haguessin pogut titular. "todo sobre mi madre", en japones clar. Comprobem la carrera de Kawase ascendent, amb un film que es com un manual per adoptar al Japo. Explica les vicisituts o trifulques que pasen a una parella, amb delicadesa al començament i amb sentiments contraris despres. No es un film topic o tou, sino un relat dur, una mica fosc que al furgar a l'interior dels protagonistes pot donar la sensacio de confusio. En bona part del film composa els sentiments que es remouen a l'interior d'una mare, que te que decidir fins i tot la concepcio. Fa una mirada a les tecniques de inseminacio artificial i tornen al principi on de manera rigurosisisima, a Baby boys, et poden donar un nen, nomes pots escollir el nom i et toca el que toca. Hiromi Nagasaku i Arata Iura son els futurs pares Aju Makita, Miyoko Asada i Hiroko Nakajima. La parella `protagonista despres de intentar ho mil vegades es deixen aconsellar per la directora d'un lloc d'acollida. El problema es que al cap d'uns anys, la mare biologica vol recuperar la criatura. La mare s'enforntara personalment a la noia, que desconeguda els amenaça si no recupera el nado donat .Crec que ha quedat clar quina fanja d'edat li conve veure aquest film japones.
jueves, 12 de agosto de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario