D'entra dir que apareix al blog per hi surt tot, pero no un film de rebut (el 1966 noi hi es). La major part del film es com una d'aquestes conferencies telematiques compartides que l'unic q e aportara al mon del espectacle un game mes, i alguna idea per completar el foc d'encenalls. Fa el triple en dues o tres ocasions, especialment quan Jamesno escolta als seu pare, tambe jugador, pero reconegut. Malcom D Lee no arriba a superar mai un Spike lee en vena. ni tan sols en les secuencies de ciencia ficcio. Un album de cromos tan gris i embolicat per qui no coneixi la NBA com el pasadis de casa seva, que pot arribar a la incomprensio. Els protagonistes son grans i els seus acudits caducs. Una de basquet que parla mes de la nostalgia que de futur que no es mes que LeBron James-Looney Tunes i Bugs Bunny, personatges de Tax Averyi Chuck Jones, perdin el partit. I tot perque Don Cheadle, decideixi el seu futur LeBron ho força be pero sabem de la importancia del base i dels alers, que a la pel.licula no estaven per 120 minuts. Si que te una interesant pedagogia d'origen ben intencionat, pero l'exces d'nformacio, allo que perque algo quedi, desanima a tota la familia.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario