De nou el cine italia ens porta aun conglomerat de cases unifamiliars, a les afores de Roma una mena de paradis per la clase mitjana en aquest cas italiana, on tambe es palpa la tensio i no tot es com ho pinten. Millor guio a Berlin, Cine europeo i Donatello, els germans Damiano i Fabio D'Innocenzo, ens donen aquesta visio pertubadora de la condicio humana. Sense sexe, les miradas ha fan tot, fins les accions mes tremendistes, que donen un resultat de tot menys tranquiles o relaxades. Podem dir que el cinema italia es recupera des de els anys 70, vol dir coses i els joves aviat es donen compte de allo no es elque havien sentit que seria. Es com un Vittoria de Sica reclicat per donar fe de la denuncia i del futur mes inmediat. Els directors i guionistes mostren les miseries del veins per exemple amb tres detalls. Una jove embarassada es treu llet d'un pit i sucant hi una galeta li dona un vei jovenet que l'admira, o un pare que en una festa sorpresa de la seva filla ,penja globus de coloro al jardi que es veuen molt i l'altre pare que despres de matarse inflan un piscina de joguet ,la apunyala amb lo que la malmet del tot. El sol i la xafagor sellen i certifiquen el mal rotllo i l'alienacio. Mes veins son Elio Germano. Tomaso Di Cola, Giulietta Rebbegiani, Gabriel Montesi i Justin Korovkin.
sábado, 28 de agosto de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario