Una succesio de trobades entre un home casat i una mare soltera es produeixen entretellats per el guio de Pierre Giraud per ta l de no involucrar emcinlamnet a Sandrine Kiberlain i Vincent Macaigne. Amants sense compromis, la relacio practicament es soste damunt d'uns dialegs brillants que semblen lleugers pero son molt complexes. Al no haver hi emocions fortes, tot es pla, lleuger, simple i per tant agrada a tots. Podria ser tot el contrari i en canvi ha sortit una de les histories mes romantiques dels darrers anys. Asegurar que Emmanuel Mouret ha begut de Allen, de Rohmer, i de la tradicio el cine frances no es descobrir res. pero ho fan molts i no els hi surt be. Unes infidelitats rodades amb inteligencia, unes trobades rodades amb paraules ,una relacio simple rodada amb to de comedia pero sense ferir els sentiments, una naturalitat que te gust de poc, pero ja en tenim prou. Cesar i Gijon ja s'han compromes amb aquesta aventura, pero no han renunciat a tenir un futur. i el temps els dona la rao. Cada vegada tenen mes compresio, son mes complices, i cada cop es troven millor junts.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario