De Berlin a Malaga, Maria Vazquez, presenta su corazon a la interpretacion i segur que tindra segones oportunitats, desmontando con el mitoo madres tipo agustina de aragon , o Juana de Arco, tot inundat de sentimentalismes a que ens te acostumat el cinema vei. Encara que Alvaro Gago Diaz mante el pols de cine, com ja va fer en el curt de 2017, tipus Dardenne, nervios i social, Rohmer, de genere, estable i Dassin ,divers i tranquil, tot li fa Maria, que defensa la seva posicio artistica, amb la mateixa categoria que sempre, actriu rica amb registres i amb llum propia, compon un film exemple de diversitat, que acaba en febre. No barrejar amb la Matria de 2014, dcumental de Fernando Llanos, que t'ilumina dins del teu cor com la vida mateixa. Maria Vazquez es una trabajdora sumida als seus 40 anys en un entorn personal, tens i precari, en un poblet de la costa gallega. Fa l'imposible per donar a la seva filla el que creu es el millor futur per ella, Soraya Luaces. Pero quan la noia pugui donar les primeres passes en el cami marcat per la mare, descobrira que la oportunitat tambe se li presenta a ella. Santi Prego, Tatan, Susana Sanpedro i Sergio Baleiron es trovaran en el cami citat.
viernes, 24 de marzo de 2023
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario