Dubto si l film es un intent de acotar o donar nous significats als amors gays. Basicament perque ho basa quasi tot en la figura de Franz Rogowski, que comparteix estrellat amb Georg Fiedrich, Anton Von Lucke, Jochim Shcenfield, Thomas Prenn, Fabian Stumm i Ulrich Rohfilm, observan que el director Sebastian Meise no ha inclos cap referencia al me too. Guio compost de casos reals de Thomas Reider. I aixo ho han premiat Sevilla, Cannes i el cine europeu. Una dura denuncia d'aquest "queer", un drama carcelari de origen real i un profun estudi psicologic dels efectes del encarcerament en una historia malaltisa com totes les que van succeir a la l'Aemanya democratica de la postguerra on la inocencia no existia. El cas presentat es els anys 1945. 1957 i 1969, en la rleacio real de Hans amb un assessi convicte amb qui neix l'amor en totes les ocasions en que va entrar i sortir de preso. De totes maneres el film, li costa entrar en materia pero val la pena l'esperar. El contingut s'emporta la qualitat del film tecnicament. Per aixo es fixa nomes en la gestualitat, la delicadessa, la lentitud dels moviments, les pors, el afectes...lo que qualifica al director com un gran observador de detalls. No busca refer la historia, sino reivindicar als seus mes maltractats protagonistes per mostrarlos amb llibertad.
miércoles, 2 de marzo de 2022
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario