La musica del vetera Nicola Piovani, embolcalla a les dues interpretacions de les grans protagonistes convencionals i un mica vistes pero brillants i expressives, especialment a la segona part al Cannes 2022 on van meravellar i va destacar la manera de viure de AnaÏs Demoustier que la de Valerie Bruni Tedeschi, segons el guio que ens ho recorda. Es doncs Charline Bourgeois-Tacquet. Si tinguessim que escollir una actriu per el paper principal seria Meryl Streep i buscar un to, agafariem un creuament entre Bergman i Rohmer que son uns cineastes dels que s'apropen al desig de manera discreta pero constant, caminan per l'existencialisme de Godard i el costumbrisme de Rosellini. No es bo tans referents, com tants errors, doncs en aquestes equivocacionss hi ha el millor dels homenatges, referencies. Tot i parlar molt ells, encara els hi queda temps per escoltar aquest fresc amb veu propia. Una altre pel.lícula francesa rodona i plena de glamour. No com el PSG. Una noia de 30 anys esta en un moment força inestable. El novio no li funciona per la part de l'amor. En aquest punt coneix a Denis Podalydes de qui s'enamora. Pero en aquest moment viu amb una escriptora Anne Casanovas de qui tambe s'enamora i admira l seva seguretat personal.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario