Sabeu de la meva fixacio amb els titols de les obres que tractem, o volem veure. Aquesta que crida l'atencio com a publicitat, podria portar una X gamada en comptes de la Z. Mai un exercit aleman habia anat tan mal uniformat com si fossiss el Michael Douglas creuan la selva esmeralda. Les baixes dels dos bandols, esdevenen "zombies", i el nazisme desapareix per aconseguir que els grups guerrillers enfrentats, els interesi mes la sang per beure. Per salvar se si els fereixen en comptes d'una tirita, et tallan la ma per no infectarse. Qualselvol comparació amb una pel.licula de guerra, ara mateix als TN's, una de veritat, es una burla. Dir que el cinema espanyol es aixo, que venen de Bardem i de Berlanga, un pecat i pensar ni que s'acosten per casualitat a Gerard Oury, que si va saber aplicar amb cura la broma a la invasio germana a Europa, un desproposit. No hi han lletres a l'abecedari per colocar hi aquest film de serie, inclasificable. Sense sapiguer realment que estan fent en l'apartat de interpretacio, "destaca" per la seva ja madureza artistica, Miki Esparbe. Barreja incomprensible de partits, dades historiques, creences religioses i desconeixement incomprensible del tema "zombie" i les formes de matar i morir (mai), dinamita el pobre film amb unes granades que per poc no exploten i nomes fan fum. I una frase de mort tambe, en elegir un pais per fugir es diu, "França tampoc es que sigui gran cosa" comparant amb Espanya. Aura Garrido, luis Callejo, Alvaro Cervantes, Manel LLunell, Jesus Carroza, Maria Botto, Dafnis Balduz, Manuel moron, Sergio Torrico i Julius Cotter posen la resta de la sangonada malnascuda. Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro son els responsables d'aixo que va inaugurar el 2020 Sitges, que si continua aixi acabara pitjor que un cine de barri. Amb perdo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario